Educació fa propaganda del nou batxillerat al Saló sense haver enviat el currículum als centres

Es reparteix un díptic amb les optatives que hi haurà i com s'organitzarà la nova modalitat general

4 min
El conseller d'Educació, visitant el Saló de l'Ensenyament.

BarcelonaSorpresa pels díptics que es reparteixen a l'estand del departament d'Educació al Saló de l'Ensenyament: entre la informació que poden consultar els estudiants hi ha un esquema de com serà el futur batxillerat, un fet que no seria estrany si no fos perquè els centres educatius fa més d'un mes que demanen a la conselleria que els enviï aquesta documentació per poder-hi fer aportacions i també orientar els alumnes, sobretot els de 4t d'ESO, que encara no saben amb quin batxillerat es trobaran el curs que ve. La indignació entre el professorat s'ha fet palesa a les xarxes perquè consideren que, novament, la conselleria ha tirat pel dret i aplicarà canvis sense consultar-ho. Precisament, les maneres de procedir del departament d'Educació són una de les raons que van empènyer molts mestres i professors a la vaga de cinc dies.

El díptic d'informació, que també està penjat a la web de la conselleria, deixa clar que la informació és "provisional", però el cert és que és el primer document d'Educació que dona detalls per escrit de com serà el futur batxillerat. Fins ara les úniques notícies que tenien els centres eren pels sindicats i per la premsa, perquè fonts del departament van explicar alguns canvis en una atenció als mitjans. Així, a primer de batxillerat les hores de matèries comunes –llengües, filosofia i educació física– passaran de 14 a 12 a la setmana, perquè s'elimina l'assignatura de ciències del món contemporani; les assignatures de modalitat –les que s'estudien en funció de la branca de batxillerat escollida– passen de 12 hores setmanals a 9, i les optatives –que fins ara ocupaven només 4 hores setmanals– creixeran fins a ser 9 hores en total, per diversificar i personalitzar més els aprenentatges segons els interessos de cada alumne.

Segons el fullet, facin la modalitat que facin, els estudiants podran triar entre optatives anuals (biomedicina, funcionament de l'empresa, món clàssic, programació, psicologia...) i trimestrals (creació literària, matemàtica aplicada, problemàtiques socials, reptes científics actuals, ciutadania, política i dret, robòtica...). A segon, en canvi, es mantindrà de moment la mateixa organització, atès que els nous currículums s'aplicaran el curs que ve només als cursos imparells, tot i que segons el díptic s'introduiran també noves optatives, com entorn sostenible, pau, justícia i corresponsabilitat, i població i prosperitat.

Un altre dels canvis que s'anuncien al Saló és la introducció d'una nova modalitat de batxillerat, el general, que està "en fase pilot" i que el departament va dir als mitjans que d'entrada només s'oferirà en una vintena de centres. Aquest nou batxillerat permetrà als alumnes barrejar assignatures de les branques que ja existeixen (ciència i tecnologia, humanitats i ciències socials, i arts): a primer els estudiants hauran de fer obligatòriament matemàtiques i economia, i a segon ciències generals i moviments culturals i artístics.

"Una nova falta de respecte"

Més enllà dels canvis, els docents han mostrat el seu malestar per haver-se assabentat de les línies mestres del currículum per les xarxes. "Entre esperpèntic i dramàtic, el respecte que es brinda a la comunitat educativa", ha dit Cesc Ayora, cap d'estudis d'ESO de l'Escola Tecnos de Terrassa. "Amb aquesta provisionalitat és impossible fer una bona orientació a 4t d'ESO", ha apuntat Jaume Montsalvatge, responsable de l'àrea de pedagogia i innovació de l'Escola Pia de Catalunya. Per a Joan Cumeras, director de l'Institut Sobrequés de Girona, és una "nova falta de respecte i d'improvisació" del departament. "Les direccions no tenim l'esborrany promès ni n'hem pogut parlar en cap reunió però ja s'està repartint als alumnes al Saló de l'Ensenyament. Estem indignats", assegura.

Amb tot, però, els centres tindran un curs més de marge per començar a aplicar aquests canvis. En el segon dia de vaga, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar una petita concessió pel que fa al currículum: el departament aprovarà els decrets de currículum però permetrà que els centres que ho vulguin no apliquin les transformacions educatives el curs que ve. El conseller ja havia dit en una carta als docents la setmana passada que els canvis es desplegaran "progressivament i amb flexibilitat" i que es deixaran tres cursos de marge. I ahir, l'endemà d'una gran aturada educativa en contra de les seves polítiques, va detallar que hi haurà una moratòria voluntària perquè els centres que ho vulguin puguin continuar aplicant els currículums actuals encara el curs vinent. Per als sindicats, l'anunci és una cortina de fum.

Proposen que els diners de la vaga s'inverteixin als centres

En el tercer dia de vaga, el departament ha comunicat un 9,8% de seguiment al sector públic, i milers de persones han tornat a sortir al carrer. La principal manifestació, que ha reunit uns 10.000 docents segons la Guàrdia Urbana i 30.000 segons els sindicats, ha acabat a plaça Sant Jaume, on la secretària general de Presidència, Núria Cuenca, ha rebut una delegació sindical perquè el president de la Generalitat, Pere Aragonès, està de viatge oficial a Alemanya. Els sindicats han entregat una carta dirigida al president en què demanen la seva intervenció perquè consideren "inassumible" l'actitud de Cambray, que qualifiquen d'"impositiva i autoritària" i també d'"ineficaç i inexpert" a l'hora de negociar. "Sense cap proposta de negociació i diàleg ens és impossible arribar a un acord i desbloquejar la situació", afirmen. També proposen al Departament d'Educació que tots els diners descomptats als treballadors que aquests dies han fet vaga, s'inverteixi directament als centres educatius de Catalunya.

Com a resposta, el president de la Generalitat ha reafirmat des d'Alemanya la seva "confiança" en el conseller, a qui considera "la persona més indicada per negociar amb els sindicats educatius".

El 45% dels catalans avalen l'avançament de curs

L'avançament del curs escolar no és (l'única) causa de la vaga, però sí que en va ser el principal detonant, perquè els sindicats van anunciar els cinc dies de mobilització just després que Cambray es negués a retirar l'ordre sobre el calendari. Aquest dijous s'ha tingut constància del suport social de la mesura: el 45,2% dels catalans donen suport a l'avançament del curs escolar, segons l'enquesta òmnibus del CEO, mentre que el 36,5% hi estan en contra i un 18% encara no ho tenen clar. Molt més suport té la baixada de ràtios: el 74,5% dels enquestats aposten per reduir el nombre d'alumnes per aula.

stats