Societat 23/07/2020

Els educadors socials veuen insuficients els 75 contractes per al curs que ve

El col·lectiu pressiona després de rebre l'aval d'una moció al Parlament al seu favor

Laia Vicens
3 min
Un grup d'adolescents participa en un taller socioeducatiu, en una imatge d'arxiu.

Barcelona75 són els educadors socials que el departament d'Educació contractarà el curs que ve per als centres de màxima complexitat. Així ho va anunciar el conseller d'Educació, Josep Bargalló, quan va desgranar les 8.258 noves contractacions de perfils de tota mena que s'incorporaran el curs que ve als centres públics i concertats per fer front a l'emergència educativa. Hi haurà 204 educadors d'educació especial, 250 docents d'aula d'acollida, 350 tècnics d'integració social i més d'un miler de monitors. El col·lectiu d'educadors socials denuncia, però, que incorporar-ne només 75 és del tot insuficient, i més encara després que el Parlament aprovés fa uns dies dues mocions que els donen la raó.

El text de Catalunya en Comú - Podem, aprovat per 69 vots a favor, cap en contra i 65 abstencions (de JxCat i ERC), demanava explícitament incloure als centres educatius de primària i ESO "un educador social en qualitat d'agent educatiu pertanyent a l'equip docent", mentre que en una altra moció del PSC, aprovada per 126 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions, es demanava "ampliar la plantilla docent [...] incorporant també nous perfils professionals qualificats". El col·lectiu pressiona perquè no acabin en paper mullat.

"Hi ha coses que es demanen als mestres per a les quals no estan prou capacitats. Els mestres han de ser mestres, i tot el que té a veure amb la mirada social i en com es relaciona l'escola amb l'entorn i les famílies ho han de fer els educadors socials, perquè estan formats per tenir aquesta mirada socioeducativa", afirma Lluís Vila, vicepresident del Col·legi d'Educadors Socials, que assegura que ja fa temps que ho demanen al departament. Ara, diu, amb la crisi del covid-19 encara s'han fet més evidents les "dificultats, inequitats, segregacions i diferències" a les escoles i entre escoles i per això és "més important que mai" la seva presència als centres.

La confusió amb els tècnics d'integració

Segons la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, 8 de cada 10 educadors socials troben feina un any després d'acabar els estudis, la majoria en centres residencials d'infància i adolescència i als centres oberts. A les escoles, en canvi, la figura dels educadors socials és residual. Per què hi ha aquest decalatge? Amb l'entrada del boom migratori, ja fa anys que es va crear la figura del tècnic d'integració social (TIS) a les escoles. Segons el Col·legi, es tracta d'un personal "sobrequalificat", perquè la majoria han fet el cicle formatiu i després es graduen en educació social, però "infraretribuït", perquè cobren com un auxiliar. "El departament agafa educadors socials a preu de TIS, i això és un frau econòmic i de qualitat educativa", denuncia Vila. I posa un símil: "Si no acceptaríem que un uròleg fes una operació de cardopatia, tampoc hauríem d'acceptar que aquests tècnics d'integració social dissenyin i coordinin tota la part educativa no lectiva, perquè això correspon als educadors socials". El departament ha anunciat la contractació de 325 tècnics d'integració social en centres públics, 25 en centres concertats i 25 promotors escolars i tècnics d'integració social.

A Barcelona, hi ha 53 educadors que treballen en alguns centres en el marc del Pla de Barris, que va engegar fa uns anys l'Ajuntament. L'Innes Fontanals ho fa a l'institut escola El Til·ler, al barri del Bon Pastor, on s'ocupa de fer de pont entre els serveis socials de l'escola i proposar mesures per garantir la convivència, la mediació de conflictes, la prevenció de l'assetjament, la lluita contra l'absentisme i la comunicació i relació amb les famílies. "Els educadors socials podem treballar en exclusiva amb aquestes temàtiques. Si no hi som, ho hauria de fer un professor, que, a més, ha de fer classe", reivindica.

I com passa en tants altres àmbits escolars, les famílies sovint han d'assumir el que no acaba pagant l'administració. Amb els diners extres que treien de les activitats de menjador, l'AMPA d'Els Convents de Martorell, va decidir contractar fa dos anys un educador social. "Al principi va fer una feina de diagnosi, contactant amb les famílies, els mestres i els alumnes per veure quins problemes hi havia", explica Xavi Gómez, portaveu de l'entitat. "La nostra és una escola amb molta diversitat, i tot i que no hi havia conflicte, ens calia aquesta figura d'intervenció socioeducativa, perquè les mestres no han de fer d'educadores socials", afirma. Ara demana que tots els centres educatius en puguin tenir una, que formi part de la plantilla "i que faci la feina des de dins". És a dir, que aquests professionals de l'educació tinguin accés al sistema educatiu.

stats