Un estudi científic apunta a un possible vincle genètic en l'orientació sexual masculina
La revista 'Nature' publica el treball, fet a partir de proves a homes homosexuals i heterosexuals d'origen europeu
BarcelonaUn estudi preliminar divulgat aquest dijous sobre l'associació del genoma complet suggereix que hi podria haver un vincle genètic que contribueix parcialment a l'orientació sexual masculina. La investigació, que s'ha publicat a la revista científica 'Nature', apunta que hi ha diferències genètiques que podrien tenir funcions associades amb l'orientació sexual. Els autors adverteixen, però, que les potencials connexions són tan sols especulatives a hores d'ara.
La investigació la va liderar Alan Sanders, de l'equip de l'Institut de Recerca de Sistemes Sanitaris de la Universitat de North Shore, a Illinois (Estats Units). El text indica que l'orientació sexual masculina depèn de "diversos factors" i que s'han trobat evidències que apunten que en aquesta tendència hi influeixen múltiples contribucions genètiques i mediambientals.
En concret, la genètica hi podria contribuir conjuntament "al voltant d'un 30%" i, dins d'aquest percentatge, hi hauria, probablement, moltes altres contribucions diferents, va matisar Sanders en declaracions a l'agència Efe.
L'estudi assenyala també que les indagacions prèvies d'associació genètica sobre l'orientació sexual masculina han estat disperses.
Sanders i un equip d'experts del centre acadèmic esmentat van dur a terme proves en què van participar 1.077 homes homosexuals i 1.231 homes heterosexuals, principalment de procedència europea. Els autors van detectar diverses regions amb múltiples polimorfismes d'un sol nucleòtid (canvis d'una lletra en l'ADN), i les més prominents es van localitzar en els cromosomes 13 i 14 propers als gens, amb funcions que van resultar rellevants en el desenvolupament de l'orientació sexual.
Segons això, la regió on s'allotja el cromosoma 13 es localitza entre els gens anomenats SLITRK6 i SLITRK5. El primer és un gen del neurodesenvolupament, que s'expressa majoritàriament en una regió del cervell anomenada 'diencèfal', que conté una àrea que, en els homes, difereix en la grandària, depenent de l'orientació sexual que tinguin.
Al cromosoma 14, el gen anomenat TSHR (el receptor de l'hormona estimulant de la tiroide) expandeix la regió al voltant dels polimorfismes d'un sol nucleòtid més significatius.
La investigació indica que les variants genètiques del TSHR podrien ajudar a explicar les troballes que hi ha hagut en el passat que relacionaven la funció atípica de la tiroide amb l'homosexualitat masculina.
Segons Sanders, pel que fa a aquest tipus d'estudi, el seu és el primer que es du a terme centrat en l'orientació sexual en publicacions científiques, si bé anticipa que en els pròxims mesos o anys se'n divulgaran d'altres sobre aquest tema. Els autors també adverteixen que l'abast limitat de la mostra escollida per analitzar suposa una limitació en l'estudi, de la mateixa manera que ho és haver-se centrat en un sol grup ancestral, el dels europeus.
