Societat 19/02/2020

Front polític i social per exigir als jutges que no "alterin" l'aplicació del nou decret d'habitatge

JxCat, ERC, comuns, CUP, l'Ajuntament de Barcelona i plataformes veïnals recorden que la norma està en vigor

Natàlia Vila
3 min
Elsa Artadi (JxCat), José Rodríguez (ERC), Silvio Covolo (Sindicat de Barri del Poble-sec), Lucía Martín (BComú), Maria Antònia Castellana (PAH), Maria Sirvent (CUP) i Susanna Segovia (CatECP) durant la roda de premsa al Parlament

BarcelonaEls partits que van consensuar el nou decret d'habitatge, l'Ajuntament de Barcelona i les entitats en lluita per un habitatge digne han fet aquest dimecres un front comú al Parlament per defensar aquesta norma i exigir als jutges que la comencin a aplicar. "Estem veient que comença a haver-hi moviments dels jutjats i de l'advocacia perquè aquest decret quedi sense cap validesa", ha advertit Maria Antònia Castellana, del grup promotor de la llei de l'habitatge i que també ha participat en la construcció del decret. "No ho permetrem –ha avançat Castellana–, estarem atents perquè això no passi".

Castellana i el Sindicat de barri del Poble-sec, que han encapçalat l'acte, es refereixen al que ha passat a l'anomenat Bloc Llavors. El desnonament d'aquest edifici sencer, ocupat per sis famílies des de fa dos anys, va ser el primer que la justícia va aturar acollint-se al nou decret el gener passat. Només uns dies més tard, però, la jutge que porta el cas es va fer enrere al·legant que el decret no tenia validesa "processal" sinó només "administrativa".

El sindicat ha demanat avui des del Parlament que la jutge faci complir el decret, que obliga els bancs i els fons d'inversió a oferir un lloguer social si els ocupes compleixen certs requisits de vulnerabilitat. Uns requisits que, en aquest cas, ja estan plenament acreditats pels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona.

La regidora d'habitatge del govern de Colau, Lucía Martín, ha fet la mateixa petició i ha recordat que ja han començat un expedient sancionador al fons. "Aquest decret és molt valent en el contingut, suposa un pas importantíssim i s'ha fet amb consens i això també s'ha de tenir en compte", ha recordat Martín al poder judicial.

Per la seva banda, els partits del Govern, JxCat i ERC han reivindicat la sobirania de les institucions catalanes davant la reacció dels jutges amb aquest decret. "Ens preocupa, per les amenaces i les queixes que hem rebut del govern de l'Estat, que aquest decret acabi [recorregut] al Constitucional i que ens tornem a trobar que la justícia no apliqui una llei aprovada pel Parlament de Catalunya o acabi al TC", s'ha queixat la diputada de JxCat Elsa Artadi. "Ens hem de fer forts davant d'una justícia que no acaba de ser justa", ha afegit la també cap del grup municipal a Barcelona.

L'altre soci de Govern, ERC, ha anat una mica més enllà i ha fet una interpel·lació directa als jutges: "Demanem al poder judicial que no alteri el poder del Parlament de Catalunya, que no alteri el poder i la voluntat del legislador amb aquest decret", ha etzibat el portaveu republicà, José Rodríguez.

Entre la resta de partits que han donat suport al decret i a la lluita del Bloc Llavors hi havia els comuns i la CUP, que han insistit en el fet que els jutges no poden ometre un decret llei que ja està en vigor perquè deixen en "una situació d'incertesa" famílies molt vulnerables que necessiten una resposta ràpida que la llei els permet tenir.

Aquest front comú arriba després que aquesta setmana el Consell de Garanties Estatutàries (un òrgan del Govern) hagi resolt també –a petició d'una pregunta de Cs– que alguns punts del decret són inconstitucionals. El dictamen, però, no és vinculant i ahir el Govern va mantenir que tiraria endavant igualment.

Degoteig de desnonaments simbòlics

La lluita del Bloc Llavors no és l'única emblemàtica que es disputa ara mateix a Barcelona. Els usuaris de l'Espai de l'Immigrant, al Raval de Barcelona, també han fet aquest dimecres una convocatòria veïnal per evitar el desnonament de l'associació del local que ocupen al carrer d'Agustí Duran i Sanpere. Segons els portaveus de l'Espai, el local pertany a Criteria (La Caixa) i aquest és el segon intent de desnonament.

Aquests activistes fa 5 anys que ocupen el local, que fa funcions de punt de trobada del Sindicat Manter, d'associacions de dones sense papers i també s'hi fan assemblees, actes culturals i assessorament legal i sanitari gratuït per als immigrants. També hi viuen algunes dones immigrants d'edat avançada. Aquesta nit hi ha programats actes culturals amb la intenció de passar la nit al local per defensar-lo aquest dijous al matí, quan arribi la comitiva judicial. "Esperem que vinguin tots els col·lectius veïnals del Raval, que són molts i molt compromesos", apunten des de l'Espai.

A Breda un altre cas, el de l'Emilia, de 87 anys, ha mobilitzat els veïns. Fa 50 anys que aquesta veïna viu a la mateixa casa però ara, segons informa la PAHC Baix Montseny, la propietat –Beta Properties Investmens– la vol fer fora. El motiu és que, fa anys, "el marit de l'Emilia va avalar un préstec personal d'un fill amb el Banc Santander i és per aquest impagament que li volen prendre la casa", explica la plataforma. Segons la PAHC, l'alcalde de Breda, el tinent d'alcalde d'Arbúcies i el president de l'associació de veïns van reunir-se amb la gestora de la propietat i van acordar un endarreriment, però finalment no s'ha produït. Aquest mateix col·lectiu alerta que el jutjat ha reclamat presència policial per si cal tirar endavant un desnonament forçós.

stats