Societat 13/04/2021

Iuri Gagarin, l'home que va fer història fent el primer viatge a l'espai

El primer cosmonauta va inspirar milions de persones abans d'acabar convertit en una icona pop

5 min
Yuri Gagarin fotografiat l'abril del 1961
Disponible en:

BarcelonaEl 27 de març del 1968, Iuri Gagarin perdia la vida durant un vol d’entrenament amb un caça MIG-15UTI. El primer home que havia arribat a l’espai avui fa 60 anys no havia deixat de ser mai membre de la força aèria soviètica, així que seguia pilotant avions de combat. Aquell dia, al sortir de casa per anar a la base, semblava distret. Tamara Volinova, una de les seves veïnes als edificis on residien els pilots, el recorda exclamant-se perquè havia oblidat l’acreditació per entrar al recinte militar. Malgrat que era una de les persones més famoses del planeta i segurament no li hauria fet falta, va decidir tornar a casa a buscar-lo. A Rússia, tornar a casa quan ja has sortit és senyal de mala sort. Gagarin no era supersticiós, però el boca-orella reprodueix aquesta història per intentar explicar per quina raó hauria mort, ja que no es van trobar senyals de cap errada tècnica a l’avió. Ni tampoc rastres d’alcohol a la seva sang. Des que havia tornat de l’espai, però, Gagarin bevia massa. Era una de les seves maneres d’aguantar la pressió d’haver deixat de ser un ciutadà per ser un símbol.

Vostok 1, el transbordador espacial utilitzat per Iuri Gagarin.

"La terra és el bressol de la humanitat, però no pots viure sempre al bressol", deia Konstantín Tsiolkovski, un dels pares de la cursa de l’espai soviètica. Decidits a superar els nord-americans, els soviètics van començar a mirar cap al cel per arribar-hi. I descobrir, de passada, si hi trobaven Déu. Una de les llegendes sobre Gagarin diu que, a l'arribar a l’espai, hauria dit que no veia cap ésser superior allà. Però n'hi ha que creuen que això s'ho van inventar les autoritats comunistes. Fos com fos, va ser el 12 de abril del 1961 quan el fill d'un fuster va completar una volta a la Terra de 108 minuts amb la nau Vostok 1 i va esdevenir el primer cosmonauta de la història. Quan va aterrar en un camp de patates al sud de Rússia, la primera camperola que va trobar va pensar que era un marcià. La neta de la dona va haver de calmar-la quan va sentir que aquell personatge vestit de taronja parlava en rus. Avui en dia un monument recorda el lloc on va aterrar. Un altre, d'on va sortir. I la seva cara apareix a centenars de monuments per tot Rússia.

60 anys després d'aquell viatge Gagarin és gairebé una icona pop. A Rússia s’han fet films, sèries, cançons, murals d’art urbà i tot tipus de productes amb la seva imatge. Aquest cap de setmana els equips de futbol van portar la seva imatge a les samarretes abans de jugar els partits de la lliga. I se'n va representar un musical als teatres. Nascut el 1934 a prop de Gjatsk, una ciutat rebatejada ara com a Gagarin, a la província de Smolensk, era fill d’un fuster i una criadora d’animals en una granja col·lectiva. Fins al 1954 era un obrer del metall en una fàbrica, però aquell any es va apuntar a un curs de pilot a Saràtov, on vivia, per curiositat. El 1955, quan li va tocar fer el servei militar, tenir uns mínims coneixements de pilotatge li van permetre entrar a l’escola de pilots d’Oremburg, la ciutat on coneixeria la seva dona, Valentina Goriàtxeva, que li donaria suport i aguantaria els seus problemes amb l’alcohol més endavant. Van tenir dues filles que veien poc el pare, ja que va ser seleccionat el 1959 per formar part de grup de pilots que s’havien de preparar per arribar a l’espai. Uns pilots que van començar a residir i entrenar-se plegats, sovint sense saber què volien exactament d'ells les autoritats. Només sis escollits arribarien a la fase final del projecte. I d'aquests, el millor semblava ser Guerman Titov. Havia sigut el més fort en les proves físiques, tenia un expedient impecable, bons contactes... però el cap del programa, Serguéi Koroliov, va preferir Gagarin. Una llegenda diu que el va escollir perquè va ser l’únic que, quan li van preguntar com s’imaginava el viatge, es va queixar per una peça que els obligava a tenir una posició poc còmoda dins de la petita nau.

El 12 de abril del 1961, a les 9.07 del matí, Gagarin va deixar de ser un ciutadà anònim quan la nau va enlairar-se. Acompanyat per Titov, que anava vestit de cosmonauta per si passava res a última hora, Gagarin va arribar de bon humor. De fet, en el moment de començar el seu viatge, Gagarin, amb una rialla, va cridar "Poiékhali" [Som-hi!] A la base central, amb qui va estar en contacte en tot moment, van enregistrar els comentaris que feia a mesura que s’enlairava, tots entusiastes i positius. "Miro ara el cel, ara a la Terra. Es veuen clarament les serralades i els grans llacs. Fins i tot es veuen camps. La vista més bonica és a l'horitzó: una franja pintada per tots els colors de l'arc de Sant Martí que separa la Terra del cel negre sota la llum dels raigs del Sol. Es veu la rodonesa de la Terra", explicava mentre esdevenia el primer home que veia aquella imatge. Estava entusiasmat amb el que veia. Ara bé, quan va començar el procés de retorn a la Terra, Gagarin va pensar que moriria, ja que tot va començar a bullir al seu voltant. "Em cremaré viu; adeu, camarades!", va arribar a cridar. Aquesta frase, però, no es va saber fins a anys després de la seva mort. Els soviètics van voler explicar al món que tot havia sigut perfecte, malgrat que, tot just una hora abans de sortir, per poc va caldre suspendre la missió per culpa d’un sensor que fallava. Un cop Gagarin va acabar en un camp de patates, les agències de notícies van començar a reproduir dos missatges. Un d’oficial i un altre d'enregistrat pel mateix Gagarin hores abans de volar. El pilot, per cert, també havia escrit una carta de comiat, per si de cas.

Iuri Gagarin fotografiat després de tornar de la seva missió a l'espai.

Als carrers de les ciutats soviètiques, un cop es va saber la notícia, els nens van abandonar les escoles i els treballadors les fàbriques. La gent va sortir al carrer, eufòrica, per saber més coses d’aquell vol a l’espai. Gagarin va inspirar milions d'infants. I, segons expliquen molts russos, també va ser el responsable del naixement de molts altres, ja que aquell dia de festa moltes parelles es van conèixer ballant sota un cel que, per primer cop, havia rebut la visita d’un humà. 

Per a Gagarin, tot va canviar. Va iniciar una gira per 30 països per trobar-se amb líders polítics, periodistes i científics. La seva imatge era a tot arreu, penjada a les fàbriques i els negocis, per inspirar tothom. La gent no el deixava sol, quan estava de vacances pagades per l’estat a Crimea, prenent el sol, o a Sibèria. El Gagarin cosmonauta va passar per sobre del Gagarin familiar, que va tenir problemes psicològics els últims anys. De fet, hi ha qui diu que va morir perquè va tenir un atac d’ansietat quan pilotava aquell avió. 

stats