Societat 02/06/2022

El Govern i Barcelona estudiaran limitar el nombre de creuers

L'alcaldessa Colau adverteix que "no es pot créixer infinitament"

4 min

BarcelonaRepresentants de l'Ajuntament de Barcelona i del govern de la Generalitat s'han reunit aquest dijous al Saló de Cent de la capital catalana per abordar alguns dels reptes de la ciutat. Un d'ells, la massificació turística. En aquesta reunió bilateral, presidida per l'alcaldessa Ada Colau i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, les dues institucions han acordat la "creació d'una taula de treball d'estudi sobre la regulació de creuers i el seu impacte turístic ambiental". El nom de la nova comissió és important perquè inclou el terme regulació, una paraula que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha evitat pronunciar durant la seva compareixença després de la reunió. "El verb regular no el poso. No el vull posar. És una taula de treball", ha dit finalment Vilagrà, després de la insistència dels periodistes per saber si la taula preveu la limitació o no de l'arribada de creuers a Barcelona, tal com reclama Colau. La consellera ha explicat que es recolliran dades i s'analitzarà "quina és la millor solució per reduir l'impacte ambiental i la massificació turística dels creuers". Sí que ha especificat, per exemple, que el Govern està ultimant un impost per gravar l'activitat d'aquests vaixells i ha explicat que els diners recaptats serviran per millorar el medi ambient.

Molt més ambiciosa ha sigut Colau, que ha insistit que "s'han d'establir uns límits; no es pot créixer infinitament perquè la ciutat és finita". L'alcaldessa ha recordat que un 40% dels creuers que arriben a la ciutat només s'hi estan unes quatre hores i que, per tant, la despesa econòmica d'aquests turistes és mínima i, en canvi, el seu impacte ambiental i en la mobilitat dels veïns de Ciutat Vella és molt gran. "La regulació és una bona notícia", ha insistit Colau, que ha recordat l'exemple de Palma. Qui tampoc ha volgut utilitzar el verb regular o limitar ha sigut el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, que ha parlat d'apostar més per la "qualitat" que no pas per la "quantitat". Tot i així, ha advertit que no es pot pressuposar cap conclusió de la taula fins que no s'hagi reunit.

Colau ja va reclamar que es constituís aquesta comissió el 24 de maig, dies abans que a la ciutat atraquessin tretze creuers, un dels quals amb capacitat per a 9.300 turistes. Les dades demostren que la pressió turística sobre Barcelona es recupera i les xifres ja s'acosten a l'era prepandèmica. L'any 2017, abans de la caiguda del turisme per culpa del coronavirus, van arribar 2,7 milions de creueristes a Barcelona i la xifra encara va créixer el 2018 (3 milions) i el 2019 (3,1 milions).

El president del Port, Damià Calvet, ja va respondre a l'alcaldessa i li va recordar que aquesta activitat genera un "benefici indiscutible" tant pel que fa als ingressos com a la reputació. En aquesta taula de treball, a més de l'Ajuntament i la Generalitat, també hi estaran representants el govern de l'Estat i l'Autoritat Portuària.

Traves als bicitaxis

Una altra de les mesures relacionada amb el turisme que el govern municipal vol tirar endavant com més aviat millor és un decret per restringir “en espais concrets” de la ciutat la circulació dels bicitaxis. El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat que el consistori treballa una normativa, que estarà acompanyada d'un desplegament d'agents de la policia, per limitar-los aquest mateix estiu. L'objectiu últim de l'Ajuntament és prohibir l'activitat dels bicitaxis, especialment "aquells que actuen en la il·legalitat", però la decisió depèn de la Generalitat. De momet, el Govern ha acceptat crear una comissió específica per abordar aquesta restricció però amb un horitzó llunyà. No és la primera vegada que Collboni, que no ha volgut donar detalls del decret, declara la guerra a als bicitaxis: com en altres ocasions, ha subratllat que “no tenen res a veure amb Barcelona” i que generen problemes d’ocupació de l’espai públic, precarietat i inseguretat. De fet, en altres ocasions ha arribat a dir que "Barcelona no és Bombai".

A la trobada entre administracions també s'ha discutit sobre els projectes que rebran finançament gràcies als fons europeus Next Generation. Un dels beneficiats serà el Projecte Ciutadella Coneixement, un nou complex de recerca i innovació centrat en la biomedicina de precisió, biodiversitat i benestar planetari que s'ubicarà a l'antic Mercat del Peix. També s'ha acordat posar en marxa un grup de treball per preparar l’ampliació de l'Hospital Clínic a les pistes universitàries de l'avinguda Diagonal i que la Generalitat assumeixi una part de la despesa del telèfon de prevenció del suïcidi que va crear l'Ajuntament de Barcelona i del dentista municipal, que estarà en alguns ambulatoris per a les famílies que no tinguin prou recursos. També s'ha acordat que la Generalitat dobli la inversió en les ajudes a les persones refugiades i a les víctimes de violència masclista.

Sobre el tema d'habitatge, un dels grans reptes de la ciutat, encara queda un llarg camí perquè les dues institucions es posin d'acord. Colau ha recordat que la Generalitat és qui, segons l'Estatut, hauria d'assumir el 60% de la despesa d'habitatge públic i que el 40% hauria de recaure en l'Ajuntament. Segons ha dit, l'Ajuntament està actualment construint 1.300 pisos socials, mentre que la política de la Generalitat és "pràcticament inexistent", ja que només n'estan fent 30.

stats