Catalunya lidera l'emancipació de joves a l'Estat, però el 80% comparteixen pis
La joventut espanyola s'independitza passats els 30 anys, l'edat més tardana de les dues últimes dècades
BarcelonaUn 20,2% dels joves d'entre 16 i 29 anys que resideixen a Catalunya viuen fora de la llar familiar. Això sí, el 80% comparteixen pis i hi dediquen entre el 30% i el 80% del seu sou. L'any passat Catalunya es va convertir en el territori amb el percentatge d'emancipació juvenil més elevat de l'Estat, segons l'últim baròmetre bianual de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya. L'augment es va produir tot i els elevats preus del mercat de l'habitatge, que obliguen a destinar bona part del sou a cobrir les despeses del lloguer. L'informe constata que, en només un any, l'esforç que havia de fer un jove a Catalunya per adquirir un habitatge lliure va augmentar 10,6% punts. Per llogar-lo, un 12%.
En aquest últim baròmetre, el Consell de la Joventut ha tornat a denunciar que anar-se'n de casa dels pares continua sent "pràcticament una quimera" per a la majoria dels joves espanyols. L'edat d'emancipació al conjunt de l'Estat, de fet, s'ha retardat fins als 30,3 anys, la xifra més alta de les últimes dues dècades. Això significa que el percentatge de joves que poden viure fora del domicili familiar l'any 2022 es va estancar entorn del 16% en un context de "pujades als preus del lloguer i l'habitatge"; un panorama que portava la persona jove a "sobreendeutar-se".
Mentre que a l'Estat la taxa d'emancipació va ser del 15,9%, a la de la Unió Europea l'any va acabar amb un 31,9%, és a dir, la meitat. "Les persones joves a Espanya no es poden emancipar fins que deixen de ser joves. Això és un símptoma molt preocupant que demostra que els problemes estructurals de la joventut segueixen molt presents i condicionen la vida adulta", assegura l'Observatori.
El 23% estan "sobrequalificats"
Tot i que la reforma laboral i la pujada del salari mínim interprofessional han millorat la situació de temporalitat i de baixos salaris que escanyava els joves –i que el Consell assenyala com a "bons exemples de polítiques immediates i necessàries"–, l'informe afirma que encara queda moltíssima feina per fer per poder afrontar "una sobrequalificació i parcialitat desmesurades –només el 22,9% dels joves que completen ensenyaments de formació professional de nivell superior o estudis universitaris s'han pogut emancipar– i uns preus de lloguer que superen més del 80% del salari mitjà d'una persona jove".
En aquest sentit, l'informe constata que "tenir feina no és suficient per poder accedir a un habitatge a Espanya". Tot i que el salari mitjà d'una persona jove va pujar un 4,6%, fins als 13.079 euros nets a l'any, el preu dels habitatges de lloguer va créixer un 7,55%. Així, el lloguer mitjà d'un habitatge es va quedar en 912 euros, fet que obligaria a dedicar el 83,7% del sou a una persona que vulgui llogar-lo sola. Això, sumat als 141 euros de mitjana que costen els subministraments i els serveis d'un habitatge, suposaria 1.053 euros al mes, el 96,6% del sou.
Tot plegat fa que la major part de la joventut opti per compartir habitatge amb persones que no pertanyen a la família, si bé el lloguer mitjà d'una habitació era a finals del 2022 de 282,19 euros, el 25,9% del salari mitjà jove. I l'opció de pagar una hipoteca tampoc no era gaire millor: d'una banda, perquè l'entrada mitjana d'un habitatge s'enfila als 49.852,20 euros, l'equivalent a 3,8 anys complets de sou d'algú que tingui menys de 30 anys; de l'altra, perquè si es pot accedir a una hipoteca, l'import mitjà de la primera mensualitat era de 661,33 euros, el 60,7% del salari mitjà.
