BARCELONA

La inseguretat marca un rècord entre els veïns de Ciutat Vella

Una de cada tres persones ha sigut víctima d’un delicte o més, amb predomini dels robatoris

“Traficants, foteu el camp” era el lema d’una de les primeres manifestacions dels veïns del Raval l’estiu de l’any passat. Aquesta i altres protestes van trencar un temps de silenci dels habitants del barri, que estaven començant a perdre la paciència amb els locals que venen droga, els anomenats narcopisos. Això passava fa més d’un any, però amb els mesos la inseguretat al Raval no se n’ha anat i s’ha estès a tot el districte de Ciutat Vella: els narcopisos han arribat al Barri Gòtic, on també es concentren els clubs de cànnabis. Per si hi havia dubtes, la degradació de l’espai públic ha quedat reflectida en l’enquesta de victimització de Barcelona, que ha marcat un rècord històric entre els veïns de Ciutat Vella. Segons l’enquesta de l’any passat, que l’Ajuntament va difondre aquest dilluns, el 36,6% dels habitants del districte han respost que han sigut víctimes de com a mínim un delicte. El 2016 van ser el 25,6%, i l’any que més s’hi acosta és el 2012, quan van situar-se en el 33%.

El creixement de Ciutat Vella ha fet pujar, en conseqüència, la mitjana de la ciutat: el 25,6% dels barcelonins han dit que han sigut víctimes d’un delicte o més. Després de Ciutat Vella, l’enquesta de victimització de l’any passat ha situat l’Eixample com el segon districte on els veïns han patit més delictes (el 28,2%), seguit dels de Sant Andreu, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí. A la resta dels districtes el percentatge se situa per sota de la mitjana. Aquest percentatge del 25,6% no es produïa des del 2009 -quan va ser el mateix-, i el 2012 es va quedar amb una mitjana del 25,3%. L’enquesta també ha revelat que els delictes que més han patit els barcelonins contra la seguretat personal són els robatoris -o intents- de bosses, carteres i telèfons mòbils, les coaccions i les amenaces i les estrebades. Les dades es repeteixen a Ciutat Vella.

La tendència no ha canviat. Més aviat el contrari: entre el gener i l’agost d’aquest any els delictes han augmentat un 19% a Barcelona, el mateix percentatge d’increment que també s’ha registrat en els robatoris amb violència i intimidació. Són les dades que van fer públiques aquest dilluns l’Ajuntament i el departament d’Interior després de la Junta Local de Seguretat.

El comissionat de Seguretat de Barcelona, Amadeu Recasens, va considerar que, segons l’enquesta de l’any passat, l’índex de victimització “té un lleuger repunt”, però que en la mitjana de la ciutat “no hi ha una tendència significativa a l’alça”. Recasens va afegir que han crescut els furts i els robatoris a Ciutat Vella i que no s’ha notat “un repunt excessiu” dels apunyalaments.

A Catalunya, els últims 12 mesos els delictes també han augmentat un 11,77%, i més de la meitat dels furts es produeixen a Barcelona. De fet, els furts són el 59% dels delictes registrats a la capital catalana i s’han incrementat a les botigues, als restaurants i al metro. Pel que fa als robatoris amb violència i intimidació, han pujat pels grups especialitzats en rellotges de luxe.

Els problemes de seguretat amarguen el final de mandat de Colau

Més mossos a Ciutat Vella

En la Junta de Seguretat d’aquest dilluns també es va anunciar que els agents dels Mossos d’Esquadra destinats a Barcelona es redistribuiran a partir de l’1 de novembre. Això implicarà que, amb els mateixos efectius que hi ha a la ciutat, els Mossos tindran més presència “als llocs sensibles”, centrats sobretot a Ciutat Vella. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui l’oposició va responsabilitzar de l’augment dels delictes, va donar un “vot de confiança” als Mossos per la seva predisposició, encara que va avisar: “Si no es nota, seré la primera a aixecar la veu”. Colau va reconèixer que havia tingut “diferències” amb el departament d’Interior perquè al juny, en l’anterior Junta de Seguretat, no es va comprometre a reforçar la presència dels Mossos. Segons el secretari general d’Interior, Brauli Duart, la redistribució dels Mossos serà possible després del canvi de comandament, a l’estiu, a la regió policial de Barcelona.

Malgrat que Colau havia reclamat que augmentés el nombre de mossos destinats a la ciutat -actualment n’hi ha 2.400-, aquest dilluns va afegir: “Mentre per causes estructurals no sigui possible, volem que hi hagi més agents al carrer”. Duart ha explicat que no es pot quantificar el nombre de mossos que reforçaran Ciutat Vella perquè es tracta d’una “reorganització interna i dinàmica, en funció de les necessitats”. La idea és desplegar agents uniformats als punts més conflictius per aplicar mesures de dissuasió i d’identificació.

En la Junta de Seguretat també es va acordar allargar el pla de xoc que la Guàrdia Urbana té en marxa a Ciutat Vella -que s’havia previst per a l’estiu, amb hores extres dels agents- per contribuir a fer que hi hagi més policies al carrer. Colau va donar la raó als veïns dient que cal una “presència visible” dels agents i que no hi hagi “cap zona fosca” a Ciutat Vella.

Els Mossos es redistribueixen a Barcelona per ser més presents a Ciutat Vella

Més col·laboració policial i lluita contra la reincidència

El secretari general del departament d’Interior, Brauli Duart, va explicar aquest dilluns que un altre dels acords presos a la Junta de Seguretat de Barcelona és l’actualització dels convenis de col·laboració, signats el 2005, entre els Mossos i la Guàrdia Urbana. “Hem parlat de fer un pas més”, va dir Duart, que va avançar que es volen incrementar els nivells de col·laboració, alhora que va recordar que s’ha teoritzat sobre la idea d’una policia única a Catalunya.

Un altre dels punts que es van tractar a la Junta va ser la reincidència. “Han augmentat les detencions, però s’ha d’aconseguir que no quedin en res o en multes”, va alertar l’alcaldessa Ada Colau. La jutge degana de Barcelona també va expressar el compromís de fer realitat, a curt termini, el segon jutjat de guàrdia a la ciutat, perquè, com va subratllar Colau, “els judicis dels delictes lleus, que haurien de ser ràpids, no acabin sent lents”.

Més continguts de