Societat  /  Medi Ambient 23/02/2022

2050: els científics alerten d'una crisi mundial d'incendis forestals

Dos terços dels recursos haurien d'anar a planificar i prevenir el foc i no només a combatre'l, alerta l'ONU

4 min
Una casa en flames a Califòrnia en un gran incendi forestal l'estiu passat

BarcelonaMés focs i més violents amenacen el planeta, fins i tot àrees que estaven excloses d'aquest risc, com l'Àrtic. Els científics de l'ONU ja parlen d'una possible crisi mundial d'incendis forestals que pot manifestar-se d'aquí tres dècades, cap a mitjans de segle. La crisi climàtica i el canvi accelerat en els usos del sòl són els desencadenants d'una realitat que ja no se circumscriu a zones com Califòrnia –assotada per monstruosos incendis darrerament – o l'arc mediterrani, on només l'últim any s'han vist en flames Grècia, Sardenya o també punts de la Península com Màlaga i Catalunya. Lluny de reduir-se, els incendis forestals augmentaran un 30% cap a mitjans d'aquest segle, el 2050, i podrien disparar-se fins a un 50% el 2100, segons les previsions que fa un nou informe del Programa de l'ONU per al Medi Ambient (PNUMA) en col·laboració amb l'entitat GRID-Arendal. I els governs, avisa el document, estan lluny d'estar preparats per fer front a aquest nou escenari.

La crisi climàtica i els focs més extrems són dues realitats que es retroalimenten. Les condicions de més temperatura, més sequera i, per tant, menys humitat propicien que la temporada de més risc d'incendis sigui més llarga (l'incendi de Roses tot just ahir , quan, tradicionalment, no sol ser l'època de risc més gran, n'és una mostra). "A Amèrica, per exemple, el context climàtic ha allargat la temporada de focs dues setmanes i això és prou perquè el potencial destructiu sigui molt més gran", recordava a l'ARA el geòleg britànic Andrew Cunningham Scott, professor emèrit del Royal Holloway de la Universitat de Londres i autor del llibre El planeta en llamas durant una visita al Palau Macaya de Barcelona. Alhora, els grans incendis forestals també empitjoren la crisi climàtica, destrossant ecosistemes que segresten carboni que, amb les flames, s'allibera de cop i en grans quantitats a l'atmosfera.

Els experts de l'ONU urgeixen a abocar més recursos per combatre els incendis però, sobretot, insisteixen que cal canviar l'estratègia actual, centrada en lluitar contra les flames quan es declaren, i actuar per prevenir-les o aconseguir que no guanyin tanta dimensió quan es declarin. L'informe assenyala que dos terços dels recursos destinats als boscos haurien de ser per prevenció i regeneració de zones afectades, mentre que el terç restant hauria de reservar-se per reaccionar davant de les flames. Avui, el combat directe als incendis s'endú més de la meitat dels diners que s'inverteixen, mentre que la planificació es queda amb un minso 1%.

Un incendi forestal a l'Amazones, a la zona de Porto Velho, al Brasil

"Els governs estan posant els diners per afrontar els incendis forestals al lloc equivocat. Els que són a primera línia combatent les flames, jugant-se la vida, necessiten suport", subratlla l'informe de l'ONU. I l'ajuda, en aquest cas, ha d'arribar en forma d'accions preventives que minimitzin els riscos i la capacitat dels futurs focs de fer-se grans i més perillosos. "Reduir el risc vol dir també estar més i més ben preparats", insisteix el director executiu del programa de l'ONU, Inger Andersen.

Focs de sisena generació

Alguns incendis recents ja han donat mostres evidents d'una virulència més gran, recorda el professor Scott, que insisteix que més enllà de si són provocats o no, la crisi climàtica està canviant el comportament dels incendis i complicant la feina als equips d'extinció, com es va veure a finals de l'estiu passat a Màlaga, amb un foc en què va morir un bomber i van cremar 5.000 hectàrees . "Aquí teniu un bomber i gran expert, Marc Castellnou, que ha pogut comprovar i explica com abans els focs avançaven més a poc a poc i ara, en canvi, es mouen molt més ràpid , són més perillosos i en algun cas, per la seva potència, són capaços de canviar les condicions meteorològiques", insisteix l'expert de la Universitat de Londres. Aquests canvis resulten un problema per als cossos de bombers, continua, perquè es troben que els seus plans i estratègies per predir l'evolució de les flames no serveixen si les flames van deu cops més de pressa, per exemple. "Passa cada cop més que no són les persones que apaguen les flames, sinó un canvi meteorològic que hi ajuda, i n'hem de ser conscients", conclou Scott.

Això no vol dir, però, que no es pugui treballar molt més abans que es declari l'incendi per controlar-ne les conseqüències, sosté l'informe de l'ONU, que apunta a gestionar el paisatge molt més a consciència. La vegetació és, al final, el combustible de les flames. "El paisatge anomenat de mosaic, que combina boscos amb zones més obertes i cultius que poden ser un fre per a les flames, és una bona estratègia", apunta el professor, que afegeix que cal pensar "més i millor" en el foc.

La falta de coneixement sobre el foc i la seva complexitat han sigut fins ara un escull per avançar, segons el professor Scott, que recorda que els incendis són part important del funcionament natural de molts ecosistemes, com els del Mediterrani, Austràlia o Sud-àfrica, on n'hi ha hagut i n'hi haurà. "El problema és que tendim a pensar que som nosaltres els que controlem el foc i això en alguns llocs és natural o fins i tot pot ser positiu que cremin, mentre que en altres indrets –la selva Amazònica, per exemple– no ho és i els hem d'apagar", apunta el professor, que retreu que aquesta falta de coneixement fa que es permetin construccions enmig de zones amb vegetació que és altament inflamable. A més a més, l'acció de l'home empitjora la situació plantant "la vegetació que no toca al lloc que no toca", recorda l'expert, que cita l'exemple paradigmàtic de l'eucaliptus. "És una de les espècies més inflamables i, en canvi, plantem eucaliptus a Portugal, on sabem que cremarà; estem creant un problema addicional", vaticina.

stats