La meitat de les famílies monoparentals viuen en risc de desnonament

La Taula del Tercer Sector subratlla que el 80% d'aquests casos tenen una dona al capdavant

Una de cada deu famílies a Catalunya és monoparental i en el 80% dels casos el progenitor que té cura del fill és una dona. Si bé monoparentalitat –entesa com una sola persona que s'encarrega dels fills– no és sinònim de vulnerabilitat, el cert és que un 35% de les famílies encapçalades per una mare sola estan en risc de pobresa i tenen dificultats per accedir al mercat laboral i a un habitatge digne. Aquestes dades formen part de l'estudi 'Monoparentalitat femenina i pobresa', la primera anàlisi que aborda específicament la monoparentalitat de les dones, i que ha estat presentada aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès. La jornada, que se celebra en el cicle Debats 'Catalunya Social', ha estat a càrrec de la Taula del Tercer Sector i ha comptat amb la col·laboració de l'ARA.

Encara que l'accés a un habitatge digne o la possibilitat de trobar una feina que respecti la conciliació familiar sense esdevenir precària és difícil per a moltes famílies catalanes, per a algunes de monoparentals es presenta com una utopia. Segons Save the Children, la meitat d'aquestes famílies viuen en risc de desnonament o s'enfronten a problemes relacionats amb l'habitatge, com ara no poder pagar el lloguer. Les dificultats, però, no desapareixen un cop accedeixen a un pis: el 40% de les famílies monoparentals no tenen prou diners per a les despeses corrents de la casa. 

Una situació que s'agreuja encara més en el cas de les dones que es fan càrrec dels fills soles. I és que l'estudi confirma que la pobresa afecta més les dones i que hi ha una relació directa entre gènere i empobriment. Un 35% de les famílies monoparentals catalanes viu en condicions de pobresa. "És habitual que les famílies amb un sol progenitor canviïn sovint de domicili o hagin de viure rellogades en una habitació, obligades a conviure-hi amb altres persones", ha detallat Isabel Torras, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i coautora de l'informe juntament amb Andrés Lorenzo, també professor.

La pujada del preu del lloguer i les condicions inadequades dels pisos que tenen un preu assumible dificulten l'autonomia d'aquestes famílies i, en essència, que puguin construir una llar. "Les famílies monoparentals haurien de ser prioritàries a l'hora d'atorgar un habitatge social, però l'excessiva burocràcia i la manca d'informació que hi ha fa molt complex l'accés", ha denunciat la responsable d'acció social de Càritas Catalunya, Raquel Carrión.

Protegir les famílies vulnerables

La porta tancada a sous estables ofega sobretot aquestes mares i les obliga a acceptar feines precàries que no els permeten conciliar la vida laboral i la familiar. De fet, l'informe constata que un 40% de les mares amb fills a càrrec seu no tenen feina o treballen en l'economia submergida, fent tasques de neteja o tenint cura de persones dependents, amb jornades laborals incompatibles amb els horaris escolars de les criatures. Però això no significa que una dona sola amb fills a càrrec seu visqui necessàriament en el llindar de la pobresa."Una mare com a únic referent no suposa mai un problema, però si s'hi afegeixen mancances, els infants no reben les mateixes oportunitats ni viuen les mateixes experiències", ha aclarit la coautora de l'estudi. 

En aquest sentit, l'estudi recull que la inversió de l'Estat en la protecció de les famílies no arriba a l'1,5% del PIB, una xifra molt allunyada de la mitjana europea, que se situa entorn al 2,4%, i que contribueix a la cronificació de la pobresa, que passa de mares a fills. "Tenim a punt una llei catalana de suport a les famílies que preveu ajuts i suports per a famílies vulnerables. Però no s'ha acabat de desplegar", ha reivindicat Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt, entitat dedicada a les dones. En aquest sentit, Vilardell ha remarcat que les persones que assumeixen individualment la cura dels fills, majoritàriament dones, tenen unes necessitats pròpies i requereixen mesures específiques. 

Per això les expertes apunten a la creació de polítiques públiques de prevenció i a la inversió en recursos públics com a camí adequat per oferir solucions a totes les famílies, especialment a les monoparentals. "Parlem de nuclis familiars sensibles que han de poder tenir una protecció social efectiva", ha dit Carrión. La responsable de l'àrea social de Fundesplai, Maria Bruno, ha anat més enllà i ha subratllat que la prioritat és posar-hi diners: "Parlem de futur, però també de present. És evident que aquestes famílies tenen una variable de vulnerabilitat, però s'ha de potenciar el seu poder i fugir d'estereotips: no són famílies trencades".

L'agreujant de la immigració

La precarietat laboral i les dificultats d'accedir a un habitatge digne desprotegeixen els infants, que creixen en entorns poc adequats i sense vincles amb l'entorn. En aquests casos tant els infants com l'adult responsable s'exposen a problemes de salut física i emocional: un 20% de mares que viuen soles amb els seus fills han patit o pateixen algun tipus de trastorn mental, com ara depressió o angoixa. Se senten sobrepassades per les responsabilitats i les despeses familiars i sovint es culpabilitzen a si mateixes de no poder oferir unes millors condicions de vida als seus fills. 

L'índex AROPE, que estudia el risc de pobresa i exclusió social a escala estatal, assenyala que les dones migrades tenen el doble de probabilitats de trobar-se en una situació de vulnerabilitat que la població nacional. Entre altres raons, Torras ha apuntat a la manca de xarxa social i familiar: les mares immigrants soles sovint no tenen models referents de criança a prop i, alhora, han d'afrontar canvis culturals. "Ser dona, mare i no tenir feina, un habitatge digne o una xarxa de suport multiplica aquest risc de ser vulnerable", ha asseverat la presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina.