Com es detecten els llamps?

BarcelonaSovint, després d'un episodi de tempestes sempre surt la dada del nombre de llamps que han caigut. Però ¿com es poden detectar?

Els llamps són descàrregues elèctriques que es produeixen en un núvol amb molt desenvolupament vertical o bé entre el núvol i la superfície de la Terra. Aquestes descàrregues emeten ones electromagnètiques, que són d'una freqüència diferent en funció de si el llamp és entre núvols (NN) o bé de núvol a terra (NT).

Els detectors de llamps el que fan és detectar la radiació emesa pels llamps. En funció de si les ones electromagnètiques són de molta alta freqüència o de baixa freqüència es pot saber si ha sigut un NN o un NT, respectivament.

Per saber on ha caigut exactament un llamp, calen diversos detectors de descàrregues elèctriques, que mesuren la senyal de la mateixa descàrrega elèctrica a la vegada i envien la informació a un processador central que s'encarrega de gestionar les dades i calcular-ne la localització.

Tot plegat permet saber el nombre de llamps que deixa cada tempesta, on han caigut i en quin moment ho han fet. Si mirem el mapa de llamps d'ahir es pot observar que les tempestes es van concentrar en tres àrees molt delimitades. D'una banda, a la zona del Lluçanès; de l'altra, entre el Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès, i finalment entre el Baix Llobregat i el Garraf.

En total es van detectar 7.551 descàrregues elèctriques. D'aquestes, 1.435 van ser dins de Catalunya: 1.198 entre núvols i 237 de núvol a terra. La comarca on més n'hi va haver va ser al Vallès Oriental, on se'n van detectar un total de 343.

La xarxa de detecció de descàrregues elèctriques del Servei Meteorològic de Catalunya

Precisament, el Servei Meteorològic de Catalunya disposa d'una xarxa de detectors de descàrregues elèctriques. En total són quatre sensors que es troben distribuïts pel país, de manera que s'aconsegueix una cobertura total del territori. N'hi ha un a Amposta, un a Begues, un a Castellnou de Seana i un altre a Muntanyola.

Les dades obtingudes d'aquests instruments, a banda d'utilitzar-se per seguir les tempestes i per fer el recompte de llamps, també permeten fer estudis ben diversos. Per exemple, conèixer la distribució espacial i temporal dels llamps al país al llarg de l'any.

Així doncs, segons un estudi fet pel mateix Meteocat amb dades dels anys 2004 a 2012, se sap que a Catalunya cada any es detecten 64.000 llamps de núvol a terra de mitjana. La zona on hi ha més dies de tempesta és el vessant sud del Pirineu i el Prepirineu.