Mobilitat

15 anys de l'AVE entre Barcelona i Madrid: crònica d'una arribada esperada

La postpandèmia i la liberalització disparen la quota de mercat de l'alta velocitat al 75% en la ruta Barcelona-Madrid

N.V.
4 min
El primer tren AVE comercial entre Madrid i BArcelona fotografiat a l'estació Sants de Barcelona el dia de l'última prova, justa abans de rebre els primers passatgers

BarcelonaRenfe celebra aquest dilluns, 20 de febrer, els 15 anys de la posada en servei de l'AVE entre Madrid i Barcelona, que va permetre connectar les dues ciutats en un temps rècord fins aleshores per tren: 2 hores i 38 minuts. Durant aquest temps, més de 140 milions de passatgers en total han utilitzat els serveis de l'alta velocitat de Renfe amb destí i origen Barcelona.

L'arribada d'aquesta esperadíssima infraestructura a la capital catalana, però, no fa ser gens fàcil. L'ARA recull un petit resum de com va ser el periple fins a gaudir de l'alta velocitat.

1.

1996-2008: la llarga espera

L'arribada de l'AVE fins a la capital catalana –setze anys després de la inauguració del tram Madrid-Sevilla i d’unes obres que van durar més de 12 anys– completava una relació ferroviària que havia començat primer entre Madrid i Calatayud, Saragossa i Lleida i que després va seguir amb l'arribada fins al Camp de Tarragona. La infraestructura era molt esperada, es va anunciar el 1996, però una concatenació de problemes van acabar retardant la inauguració del servei sis anys. Els problemes més greus es van produir el 2007, quan les obres van provocar fins i tot esllavissades, corriments de terra i esvorancs a Bellvitge i l'Hospitalet que van obligar a paralitzar les obres diverses vegades. La xarxa de Rodalies també es va veure greument afectada per les obres, amb incidències i avaries constant durant aquell any.

2.

20 de febrer del 2008: una inauguració discreta

Tot i que la posada en marxa va ser una fita històrica per a l'alta velocitat a Espanya, no hi va haver cap inauguració oficial del servei, pels anys de retard sobre la primera data anunciada per l’aleshores ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, que l’havia fixada per al 2002. Així, el primer trajecte no va comptar amb la presència de cap autoritat ni cap cerimònia i va permetre que aficionats i mitjans de comunicació cobrissin ben de prop aquest "moment històric" des de l'estació de Sants, tal com rememora a l'ACN l'expert ferroviari Joan Carles Salmerón. "Va ser una cosa molt maca, érem molt poques persones aquell dia a les sis del matí, quatre periodistes i quatre viatgers que volien viatjar a aquella hora", recorda Salmerón, que celebra que la inauguració de l'AVE va implicar "per fi" l'arribada de l'ample europeu a la capital catalana.

3.

Freqüències inicials i actuals

L'oferta inicial de l'AVE va ser de 17 trens per sentit entre Madrid i Barcelona. Aquesta xifra va anar augmentant progressivament com a conseqüència de la demanda fins a arribar a les 54 circulacions diàries actuals. També s'ha reduït el temps de viatge, que ara és de 2 hores i 30 minuts en el cas dels trens directes.

Un comboi d'AVE circlant pel Baix Llobregat l'any 2012

En paral·lel, també ha crescut un 52% la circulació de trens AVE, que en la relació Madrid-Barcelona han passat de 18.400 el 2008 a 27.900 el 2022, segons explica l'operadora. L'augment de passatgers també s’ha més que doblat, passant de 5,7 milions de viatgers primer any a 12,1 milions el 2022.

4.

2021: la competència 'low cost'

La recuperació progressiva de la demanda després dels moments més durs de la pandèmia també va coincidir amb un altre factor clau que explica l'auge ferroviari i, de retruc, de l'AVE Barcelona-Madrid. Es tracta de la liberalització de l'alta velocitat a Espanya a finals del 2020. L'empresa francesa Ouigo va començar a operar el maig del 2021 i la companyia de baix cost de Renfe, Avlo, el mes següent, fet que va portar associada una rebaixa de preus important en els bitllets. Segons la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC), durant el tercer trimestre de l'any passat el 56% de viatgers entre les capitals catalana i espanyola van fer servir l'AVE, per davant d'Ouigo (29%) i Avlo (14%). El novembre passat l'operadora amb capital valencià i italià Iryo també es va sumar a la ruta, tot i que encara no ha facilitat dades de bitllets venuts.

Per a Salmerón, amb els tres operadors que ara competeixen en el corredor Barcelona-Madrid "canvia el paradigma", ja que permet al viatger escollir la companyia i que el ferrocarril atregui més clients. En aquesta línia, la directora d’infraestructures de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Alícia Casart, assegura a l'ACN que el ferrocarril "hi té molt a guanyar" amb la liberalització.

5.

Adeu al pont aeri?

Amb aquest servei, Renfe va voler fer el salt i imposar-se a l'avió en el corredor Barcelona-Madrid, captant un públic més jove a través d'una oferta més tecnològica. Ara el domini del tren sobre l'avió ja és incontestable, però els experts consultats per l'ACN difereixen sobre el futur del pont aeri i les connexions aèries regulars entre Barcelona i Madrid. "És probable que el pont aeri, com el coneixem, desaparegui", opina Salmerón, que, no obstant això, considera que alguns trajectes es mantindran per facilitar la connexió amb vols internacionals. Casart, considera, en canvi, que serà el mateix mercat que de "manera natural" donarà peu a l'ús del ferrocarril per davant de l'avió en aquest corredor i aposta per la "llibertat d'elecció" davant les veus que apunten que caldria eliminar els vols interns en favor del tren.

En el cas del trajecte Barcelona-Madrid, Casart recorda que a banda dels viatgers que han de fer un enllaç també hi ha casos en què l'avió és més pràctic si el destí són les empreses que es troben als polígons dels afores de Madrid.

Salmerón apunta, però, que la reducció de vols ha de servir per potenciar el ferrocarril i avançar en l'eliminació dels vols en trajectes que es poden cobrir en tren per raons mediambientals.

stats