800 línies en joc: l’oportunitat per renovar el mapa de busos interurbans després de 40 anys

BarcelonaEl 2028 el panorama del transport de viatgers per carretera –és a dir, en autobús– podria canviar, i molt. Aquell any, s'acaben les actuals concessions de transport interurbà per carretera que depenen de la Generalitat i caldrà fer un nou concurs per adjudicar les noves titularitats. És un fet inèdit en els últims 40 anys, des que l'any 1985 el Govern va aconseguir les competències de mans de l'Estat i va heretar un model que –tot i haver introduït alguns canvis– ha quedat més que obsolet. Les llicències ja van caducar el 2003, però aleshores el Govern va decidir tirar la pilota endavant i prorrogar-les 25 anys més.

Així, quan falten menys de tres anys per la data de caducitat, al departament de Territori liderat per Sílvia Paneque li toca encetar un meló històric que afecta un total de 849 línies que mouen uns 70 milions de viatgers anuals. El futur plec del concurs haurà d'actualitzar la situació, d'acord amb la realitat de la mobilitat actual, i el Govern haurà d'aconseguir encaixar els interessos dels usuaris amb els de les empreses que fa anys que ostenten aquests serveis.

L'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ja ha recomanat diverses vegades que aquestes concessions no es prorroguin de nou i que es fomenti la liberalització i la competència per millorar tant els serveis com el preu i la sostenibilitat del model (amb flotes més verdes i eficients). Al mateix temps, els representants de les grans empreses d'aquest sector –que fan els serveis de bus des dels anys 60 i 80– pressionen per mantenir-s'hi, mentre que les més petites –sovint familiars– que fa anys que gestionen un servei "decent" temen quedar fora de joc si el sector es liberalitza en excés i han de competir amb companyies molt més grans.

El departament de Territori ha confirmat a l'ARA que ha començat a posar fil a l'agulla i ja treballa amb un model a dues velocitats. El Govern es planteja dividir el gruix de les línies en dos blocs: les que cal dur a concurs públic i les que, amb algun petit canvi, es podrien tornar a prorrogar. En aquest segon bloc hi ha aquelles línies "que necessiten un canvi que no pot esperar", segons fonts del departament, com ara importants renovacions de les flotes d'autobusos o ampliacions de serveis i que, a canvi, se'ls concediria una nova pròrroga perquè tinguin temps d'amortitzar aquestes inversions. Paneque va assegurar fa uns dies a aquest diari que el seu departament està analitzant "línia per línia" per fer aquesta "separació" i que la previsió és que a finals d'any ja puguin anunciar quines concessions seguiran el camí de la pròrroga i quines es reformularan de zero. Els nous plecs, va concretar la consellera, no es començaran a redactar fins al 2026.

El sector, expectant

Fonts del sector de transport de viatgers per carretera consultades per l’ARA no veuen amb mals ulls que el Govern es plantegi una reforma per fases, però alerten que cal evitar que les pròrrogues serveixin per “perpetuar un model obsolet”. “El problema no és només renovar flotes, sinó repensar freqüències, serveis de cap de setmana o noves línies –apunten les mateixes fonts–. Separar les concessions podria tenir sentit per adaptar millor els serveis a cada realitat territorial, però cal claredat sobre com es farà”, adverteixen.

Mentrestant, la patronal de les empreses d'autobusos evita fer pressió pública en un moment delicat de decisions a l'administració. Fonts internes de les empreses, però, admeten que ja hi ha converses en marxa entre Territori i els operadors i "es contempla" la possibilitat de prorrogar determinades concessions.

Un canvi amb moltes arestes

Qui sí que es pronuncia és l'associació Promoció del Transport Públic, la PTP. La vicepresidenta de l'entitat, Mercedes Vidal, recorda que la renovació de concessions és “una oportunitat clau per fer canvis i millores en el servei”. Tot i reconèixer que el model jurídic que s'adopti no és l’aspecte més rellevant, remarca que “el que cal és garantir que el criteri principal sigui la qualitat del servei i no només el preu, com ha passat fins ara amb la contractació pública”. "El que necessita l'usuari és que l'administració, com a titular del servei, garanteixi un funcionament amb criteris d'excel·lència", insisteix. Per a Vidal, el debat no és només tècnic, sinó estratègic: “Cal ambició per redissenyar el sistema. Els serveis de bus interurbà són els que més han crescut els darrers anys, i sovint es menysté la seva importància quan en realitat són un complement imprescindible, sobretot allà on no arriba el tren per garantir el dret a la mobilitat –diu Vidal–. I si no es fa bé, certs territoris quedaran condemnats a serveis de segona”, subratlla Vidal.

Al mateix temps, la PTP també apunta un altre tema cabdal: el de la competència. L'associació assenyala que si s'obre la porta als grans grups multinacionals, hi ha "moltes empreses familiars històriques, arrelades a cada poble i que ofereixen un bon servei, que el 2028 ho tindran més difícil per continuar". Ho diuen en referència a l'experiència d'altres concursos públics de l'àrea metropolitana que han suposat, diuen, grans nivells de conflictivitat laboral.

L’ombra del retard també sobrevola aquest procés. Les fonts consultades reconeixen que, amb el 2028 com a data d’implementació, caldria tenir els nous plecs ben avançats abans del 2026. La feina ja ha començat, amb un grup de treball que dissenya el nou mapa de serveis necessari per a la mobilitat de la Catalunya del futur, però el calendari és ajustat.