Les residències alerten de l'ofec que els suposen els nous protocols sanitaris

Les entitats que gestionen centres temen per la seva supervivència davant d'una segona onada

Les entitats que gestionen centres i residències per a col·lectius vulnerables, com la gent gran, persones amb discapacitat o menors tutelats, han hagut de fer front a costos milionaris per assumir les mesures per reduir el risc de contagi de covid-19. Només calculant les despeses generades entre el març i l'abril, sumen més de 800 milions d'euros, segons La Confederació, la patronal que aplega 1.200 entitats sense ànim de lucre del tercer sector.

Salut prohibeix les visites a les residències de quatre comarques gironines

"I al setembre, després de sis mesos, la xifra s'incrementarà moltíssim", adverteix el seu president, Joan Segarra, que reclama a la Generalitat que injecti més diners a les entitats del tercer sector per poder aplicar els nous protocols que s'han aprovat per a les residències, centres de dia i llars tutelades. Una demanda que també signen representants del sector com la presidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (Feate), Montserrat Falguera, que alerta de les conseqüències de la falta de finançament: "Si no ens donen més recursos, hi ha entitats que estaran en perill de tancar o que els costarà moltíssim de sobreviure, i més si tenim una segona onada".

"Em fa més por que la meva àvia mori de pena que de covid-19"

Els dos presidents recorden que, en el seu cas, representen entitats sense ànim de lucre que gestionen un servei públic, el cost del qual es va pactar amb un contracte de licitació. "Però ara les condicions han canviat clarament i cada vegada s'apliquen noves mesures, que suposen molts recursos. I el que demanem és que es paguin els sobrecostos generats com a conseqüència de la pandèmia", reclama Segarra. Falguera posa diferents exemples de les despeses noves que han hagut d'assumir: "Hem hagut de sectoritzar els centres, incrementar un 15% el personal i ara, a partir d'un nombre d'usuaris, ens fan contractar una infermera de nit, cosa que significa dues persones més. I al transport adaptat ara només hi poden anar dos usuaris. I si abans, que en portàvem cinc, era un servei deficitari, ara serà impossible d'assumir", reconeix la presidenta de la Feate.

Però, a més de les despeses derivades dels protocols, també han patit una pèrdua d'ingressos a conseqüència de la suspensió d'activitats i de serveis, i per les places lliures que no han pogut ocupar durant els mesos que ha durat la prohibició de nous ingressos de residents, que, en algunes zones més afectades per la pandèmia, ha sigut de fins a cinc mesos.

"La Generalitat ha augmentat el que paga per les places públiques: 196,30 euros més per usuari i mes. Però amb això no cobrim gairebé res i, a més, nosaltres no podem incrementar el preu de les places privades: tenim un contracte mercantil lligat amb les famílies i el que no podem fer és ara canviar-ne les condicions", insisteix Falguera, que també mostra recels per les empreses i grans corporacions que gestionen centres de gent gran: "Jo gestiono una entitat i sé com és de difícil mantenir-nos econòmicament. I no entenc com algú pot tenir tants guanys cada any".

Pèrdues milionàries

La Confederació presentarà pròximament les despeses acumulades en els últims sis mesos, però hi ha entitats que s'acosten a les set xifres. És el cas de la Fundació Catalònia, que gestiona 19 centres i atén 540 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals. El responsable de la part econòmica, Adrià Serrahima, calcula que han hagut d'invertir més de 800.000 euros per fer front a les despeses derivades de les mesures contra el coronavirus i per proveir-se d'equips de protecció. 

"I ara, el nou protocol marca que si un treballador és contacte d'un positiu ha d'estar de baixa 14 dies encara que surti una PCR negativa. I això qui ho pagarà? Empresarialment com s'estructura aquest cost?", es pregunta, i tot seguit recorda que el sector "fa deu anys" que té les tarifes congelades. "Hem perdut un poder adquisitiu brutal. i els treballadors, que se l'han jugat durant tota la pandèmia per cuidar els familiars d'uns altres, estan cobrant uns salaris molt minsos. I, a més, estem a l'ull de l'huracà, amb denúncies que volen", lamenta Serrahima, que subratlla: "[A la Fundació Catalònia] No fem salut, atenem persones vulnerables".

De fet, per al president de La Confederació, la pandèmia "ha fet palès que el tercer sector no té prou recursos i la crisi ha mostrat totes les mancances" que pateixen. A més, recalca que la pandèmia "no s'ha acabat" i que "ara és importantíssim mantenir el suport al sector social". "Perquè els col·lectius més febles han sigut els més perjudicats pel coronavirus: han sigut els primers que s'han quedat a l'atur, amb les dificultats que implica per a les famílies, i això també suposa que les entitats tindrem cada cop més demanda", augura Segarra.