Societat 07/02/2021

Salut manté les restriccions a les residències tot i la immunitat

Els familiars viuen entre la resignació i l’enuig perquè no es flexibilitza el règim de visites

4 min
A Martorell les visites són des del carrer i els familiars veuen els residents a través d’una reixa.
Disponible en:

MartorellVisites pandèmiques. “Apunta’ns, que vindrem dimecres i divendres”, criden els germans Ascaso Amills a l’auxiliar que s’emporta la mare cap a l’interior de la residència. Maria Amills farà 101 anys i va ser la primera vacunada de la residència Sant Joan de Déu de Martorell, on el 99% dels usuaris i el 87% dels treballadors ja estan immunitzats però, tot i això, no han relaxat cap de les mesures anticovid: espais sectoritzats, bombolles de convivència estables i visites de familiars a través de la reixa perimetral de l’enorme recinte. Si bé l’efecte de les vacunes ja s’ha notat amb la reducció del nombre de brots i que la setmana vinent totes les residències tindran la segona dosi, el departament de Salut no preveu pautes més laxes, com demanen algunes de les famílies, per l’elevada transmissió comunitària. Sí que està fent arribar kits de tests d’antígens per a les visites -restringides i setmanals- però són “insuficients”, diu Vicente Botella, president d’Upimir, la patronal de petites i mitjanes residències. Insuficients en quantitat i també per “assegurar que una persona està protegida”, alerta Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester i la UOC. El científic sosté que es poden “relaxar una mica” les mesures, amb distància, higiene i mascaretes, però que cal tenir en compte que el virus circula “en les dues direccions i una persona vacunada pot contagiar” una visita i generar un brot a fora. La immunitat total no està 100% garantida.

Una calma tensa

A la residència de Martorell han preferit, amb el consens familiar, que les visites no hi entrin. “Venim d’una guerra sense armes ni escuts i ara estem en una calma tensa”, reflexiona el director, Jonatan Triviño, que admet que la inevitable “esperança” per les vacunes conviu amb “el respecte” per les incògnites científiques de l’efectivitat.

En aquesta residència van morir una quarantena d’usuaris, la majoria durant la primera onada, i en les dues següents s’han mantingut molts mesos lliures de coronavirus. L’últim positiu, explica la direcció, va ser al novembre. Miguel Ángel Arteaga explica que segurament pels “dies durs” no va dubtar en vacunar el seu pare, nonagenari, però reconeix que li pesa “si ell viurà fins que tothom estigui immunitzat”. Com ell, Teresa Lozano està més que resignada a no abraçar la seva mare Teodora, de 99 anys. “Que surti ja el protocol!”, diu emocionada. És també “l’esperança” dels germans Ascaso, que pateixen perquè la mare és “d’abraçades i petons” però tenen clar que “per al bé d’ells” són millors les visites des del carrer.

Aquest règim de visites tan dur és la gran batalla entre familiars organitzats en entitats nascudes del dolor pandèmic, els centres i Salut. María José Carcelén, presidenta de la Coordinadora 5+1, verbalitza el malestar perquè, diu, els més grans “han assumit el risc” de ser els primers a vacunar-se però sense beneficis. Joan Antoni Jerónimo accepta les restriccions però qüestiona “de què serveix la vacuna si no els deixen sortir”.

Teresa somriu mirant la seva mare a través de la reixa

També espera ordres Anton López Bastida, director de la residència pública La Mercè de Tarragona, amb el 90% dels residents ja immunitzats i que només ha registrat un positiu, el d’un resident que estava en aïllament quan hi acabava d’ingressar. “La vacuna tranquil·litza des del punt de vista sanitari”, afirma el responsable, que valora “la col·laboració de les famílies”. Tant ell com el seu col·lega Triviño coincideixen a dir que per minimitzar la “revolta familiar” és vital “la transparència i la informació” perquè puguin acceptar les restriccions del contacte físic.

“Els familiars han patit molt i entenc les seves presses, però cal prudència”, diu López. Conscient de les crítiques, Triviño admet que les residències fan el paper de “poli dolent” però assegura que, al seu centre, la majoria de famílies han entès que “la rigorositat dona resultats positius” i això ha fet que s’hagin guanyat la seva “confiança”.

Una resident, acompanyada per una auxiliar, s'acomiada d'una familiar amb un petó a l'aire

A Màrius Garcia, de 89 anys, la pandèmia l’ha tornat a posar davant els micròfons, després d’anys d’haver-ho fet a Ràdio Martorell. Cada divendres condueix La veu de la residència, on entrevista el personal del centre, repassa l’actualitat i dona “notícies de la residència”. Explica que el que més troba a faltar són les sortides amb la filla o anar a fer un volt, fent gala de la “resiliència” i “capacitat d’adaptació” de la seva generació, com assenyala María José Moreno, responsable higienicosanitària. “Ho visc amb resignació, fe, voluntat i amb ganes de treure’m això”, diu assenyalant-se la mascareta. Amb Mònica Salgado, educadora social, comenten el Carnestoltes, que celebraran en la intimitat de cada bombolla. “El més important és que el farem”, diu.

La gran preocupació de les famílies és la factura psicològica del confinament. Luis Fernández Bengoa, del grup de treball de psicologia de l’envelliment del Col·legi de Psicologia (COPC) i psicòleg en una residència de Badalona, constata el gran deteriorament de l’estat d’ànim i de la capacitat cognitiva a causa de l’aïllament, però diu que els efectes també es noten en el “sentiment de culpabilitat” de les famílies. Amb tot, creu que la pandèmia farà avançar cap a un “model més humà”.

stats