Sense ajuda d'un dia per l'altre per fer front al trastorn alimentari d'una filla: "Tiren pilotes fora"

GironaD'un dia per l'altre i sense previ avís, les pacients amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) de la Clínica Bofill de Girona han deixat de rebre ajudes econòmiques per finançar el seu tractament. En total, són divuit famílies afectades, que, des de finals del 2024, ja no ingressen cada mes la prestació que els permetia cobrir pràcticament tots els costos d'aquesta clínica privada gironina, amb servei d'hospital de dia per a casos d'anorèxia i bulímia. Es tracta de l'ajut de l'assegurança escolar, que depèn del ministeri de la Seguretat Social i empara els nois i noies de fins a 28 anys que cursen estudis obligatoris.

Per a les pacients que comencen el tractament intensiu des del començament, internes al centre de dia de 9 h del matí a 18 h de la tarda, el preu de la clínica s'enfila fins als 1.400 euros al mes. Un import que l'assegurança escolar retornava pràcticament del tot, però que, des del desembre, les famílies afectades han hagut d'avançar de la seva butxaca fins a quatre vegades. Només han cobrat un dels rebuts pendents, no saben què passarà amb les pròximes mensualitats i viuen la situació amb angoixa i preocupació, tot i que, de moment, no es plantegen deixar el tractament, ja que, per a la salut dels seus fills i filles, asseguren que faran els esforços econòmics que faci falta. Això sí, fa temps que carreguen aquesta preocupació, que els desanima, treu energia i s'afegeix a una situació ja prou complicada, com és la de patir i combatre a casa un trastorn alimentari.

Tània Maldonado és la mare d'un noi de 16 anys, l'únic de la clínica, que hi va ingressar al gener. Des que ha començat el tractament, no ha cobrat cap mes la partida de l'assegurança escolar i ni tan sols té notícies de la direcció provincial de Girona de la Seguretat Social sobre si se li ha concedit la sol·licitud. "No m'han donat resposta, hem pagat tres mesos, anem camí del quart; no deixarem el tractament perquè per un fill fas el que faci falta, si cal demanarem un crèdit, però ens fa estar neguitosos, anem justos i patim per la hipoteca i la resta de despeses –explica la Tània–. No és fàcil de gestionar, perquè ja estàs prou malament emocionalment o baixa d'ànims per veure patir el teu fill, que a sobre t'has de preocupar de saber fins quan podràs aguantar sense cobrar aquesta subvenció", lamenta la mare de l'adolescent.

Cap resposta oficial de l'administració

Més enllà de si es retarda més o menys el pagament d'aquestes ajudes, el principal problema que pateixen les famílies és la falta d'informació i transferència. A la Clínica Bofill mai havien tingut cap problema amb aquestes ajudes, que es tramiten en línia, però, arran de la jubilació de la funcionària de la direcció provincial que se n'encarregava, s'han repetit aquestes demores. Les famílies fa mesos que truquen, envien correus, cartes, demanen hores presencialment a les oficines de Girona i, fins i tot, han presentat una reclamació conjunta, però no n'han tret l'entrellat: "Ens diuen que s'ho miraran i que ho solucionaran aviat, però res", lamenta Cristina Múrio, mare de la Natàlia, de 17 anys. "Tiren pilotes fora perquè callis i se'ns treuen de sobre dient que ja cobrarem", continua Carme Pérez, mare de la Mireia, també de 17 anys.

Com a màxim, a còpia d'insistir, han aconseguit que el personal d'atenció justifiqui el retard al·legant la baixa de la funcionària que ha pres el relleu, la instal·lació d'un nou programari o la preferència d'altres tràmits més urgents. L'ARA s'ha posat en contacte amb el ministeri de la Seguretat Social i tampoc n'ha obtingut cap resposta oficial. És un cas molt concret, que de moment només afecta 18 famílies d'aquesta clínica gironina de TCA, que han quedat arraconades en una espècie de llimbs burocràtics i administratius, sense que ningú se'n faci càrrec.

Estar en tractament i tramitar un mateix l'ajuda

Quan són pacients menors d'edat, són els pares els que tramiten les ajudes, però en el cas de les majors d'edat, són elles mateixes que han de gestionar-ho. Aina Camps, de 25 anys, ja es troba en un nivell més avançat del tractament, va menys dies a la clínica i, ara mateix, ha de pagar uns 1.000 euros al mes: "Per a mi és una preocupació afegida, em genera neguit, ho he parlat amb els terapeutes; trobo que l'administració posa moltes traves per demanar ajudes, però, en qüestions de salut mental, tot hauria de ser més àgil i s'hi hauria de donar prioritat, és vergonyós", argumenta sobre els problemes de cobrament.

Les famílies afectades opten per aquest tractament a la sanitat privada després d'haver passat en un primer moment per la sanitat pública, on, per la raó que sigui, no els ha funcionat el tractament o no els han pogut atendre amb prou rapidesa. Per això, segons Pau Chapur, psicòleg en cap de la Clínica Bofill, la subvenció del ministeri és clau perquè les adolescents puguin continuar amb la cura de la malaltia: "Els TCA han augmentat una barbaritat, tots els serveis estan col·lapsats, de manera que si ens arriba una família de la pública que no pot pagar el nostre tractament i li diem que l'assegurança no s'està cobrant, on anirà? Es quedarà sense tractament, i això no pot ser", defensa Chapur.