Salut mental
Societat  /  Salut 14/12/2021

Aragonès reclama acabar amb "l'analfabetisme emocional" i els estigmes de la salut mental

Els col·lectius de persones amb trastorns reclamen que s'acabin les contencions mecàniques i farmacològiques durant els brots

3 min
Usuaris de la Unitat de Crisi per a Adolescents UCA, Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni, Sant Boi de Llobregat

BarcelonaQue la pandèmia ha evidenciat un agreujament general de l'estat emocional de la ciutadania ho demostra el debat monogràfic d'aquesta tarda al Parlament de Catalunya en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avançat que el nou Pla Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional suposarà un "canvi de paradigma" de l'actual model, que s'ha demostrat caduc i amb pocs recursos davant l'augment de diagnòstics detectats després dels mesos de confinament . Tots els grups parlamentaris han coincidit en les seves intervencions en la urgència de reaccionar a l'augment de casos nous afavorint la distribució equitativa a tots els territoris per donar respostes ràpides als pacients.

Aragonès, que havia sol·licitat la convocatòria d'aquest debat, ha subratllat que el canvi ha de començar per trencar tots els murs que encara ara amaguen els problemes de salut mental i que fan que la gran majoria de les persones afectades callin per la por de ser assenyalats, ja sigui en el nucli personal, laboral o social. Per això, el president ha assegurat que cal acabar amb el que ha anomenat "analfabetisme emocional", el desconeixement sobre en què consisteixen els trastorns i la conscienciació de cuidar la salut emocional. "Hem d'impulsar una nova mirada sobre la salut mental, trencar estigmes i normalitzar una realitat moltes vegades invisibilitzada", ha afirmat.

D'aquestes etiquetes n'ha parlat al ple Mercè Torrentallé, vicepresidenta de la Federació Salut Mental Catalunya i activista a Obertament, que ha arrencat amb una emotiva intervenció per explicar en primera persona com l'estigmatització social no afecta només la persona que pateix el trastorn sinó que sovint també "margina" de retruc la família. En el seu cas, resident en una població de la Noguera de 2.500 habitants, la seva filla en va ser una víctima col·lateral, cosa que va fer que Torrentallé decidís entrar a l'activisme en favor de la causa. "No som malalts en potes ni tenim brots 24 hores al dia 365 dies a l'any", ha reblat l'activista per demanar un esforç a la societat per ser tractats com a persones que poden patir algun trastorn puntual.

Torrentallé ha posat veu a les reivindicacions del sector que volen que s'acabi amb les contencions involuntàries quan es pateix un brot, tant les mecàniques (lligar les persones a llits durant hores o dies) com les psíquiques (amb medicació excessiva per calmar-les) i ha incidit que "hi ha alternatives" a un mètode que violenta la dignitat de les persones afectades i els provoca un patiment innecessari. "Jo vaig estar quatre dies sota contenció, sense poder demanar ajuda ni que em poguessin canviar de roba interior", ha explicat enmig de l'atenta mirada de l'hemicicle.

No s'ha referit als sistemes de contenció, però el president ha indicat que les persones diagnosticades han de tenir tots els drets garantits i no poden ser tractades com a ciutadans de segona. A més, s'ha compromès a avançar en "la reconversió" de les hospitalitzacions de llarga estada per potenciar en la mesura que es pugui l'atenció domiciliària o en hospitals de dia (anant a dormir a casa) perquè la persona amb un trastorn greu no perdi la connexió amb la seva comunitat.

En un moment en què les consultes mèdiques adverteixen un augment dels casos arran del patiment de la pandèmia, sobretot en els trastorns alimentaris o les depressions, Aragonès ha admès que no es tracta només de posar més diners per incrementar els serveis i les places disponibles, sinó que cal "reforçar la xarxa" de detecció i de prevenció. L'objectiu és fer aflorar els diagnòstics en les fases inicials del trastorn perquè si s'aborda més tard la recuperació costa més. En aquest sentit, el departament de Salut s'ha fixat contractar aquest any i l'any vinent 300 professionals que han de ser referents de la salut emocional en l'atenció primària i també es preveu comptar amb "figures que es puguin responsabilitzar" del benestar emocional a les escoles, llocs de treball, serveis sanitaris i espais públics com els centres cívics o casals de la gent gran.

stats