El covid triplica els trastorns mentals dels més petits de 14 anys

BarcelonaLa pandèmia ha desencadenat i agreujat les preocupacions, les pors, la infelicitat i l'angoixa de molts infants i adolescents a Catalunya i Espanya. Tot i que encara no hi ha dades oficials dels efectes que ha tingut el covid en els menors perquè els recursos d'atenció psicològica i psiquiàtrica estan desbordats i no es fan prou diagnòstics, una enquesta feta per l'oenagé Save the Children a 2.000 famílies de tot l'Estat suggereix que els trastorns mentals, emocionals i conductuals s'han triplicat entre els nens de 4 a 14 anys. La depressió i l'ansietat, i les reaccions excessives d'irritabilitat, frustració i enuig, han augmentat de l'1% al 4% entre el 2017 i el 2021, i els trastorns de la conducta (dèficit d'atenció i hiperactivitat, i comportaments destructius i desafiadors) han crescut del 2,5% al 7%. A més, un 3% de les criatures podrien haver arribat a pensar en la idea del suïcidi, segons les seves famílies. L'any passat, 61 menors van suïcidar-se a Espanya.

L'oenagé ha reproduït el qüestionari de l'Enquesta Nacional de Salut, que no es fa des del 2017, per comparar els resultats i observar quins canvis ha pogut provocar la crisi sanitària. Per a la immensa majoria de pares i mares consultats, l'estat de salut mental dels seus fills i filles no ha empitjorat i és bo o molt bo malgrat la pandèmia. Només un 8% creuen que les criatures s'han sentit regular o malament els últims 12 mesos. "Però al preguntar-los més en profunditat, es reporten situacions i casos que contradiuen aquesta percepció", puntualitzen des de Save the Children.

Per exemple, si el 2017 un 19% de pares i mares entenien que els seus fills se sentien inquiets o molt preocupats, ara el percentatge ha pujat fins al 30%; el nombre de nens que reflecteixen infelicitat, desànim o plora molt sovint s'ha més que duplicat (del 8% al 18%), i ara hi ha més infants "solitaris o que juguen sols" (s'ha passat del 18% al 27%). L'enquesta també apunta que Catalunya és la comunitat autònoma amb més joves amb símptomes de trastorn mental respecte a la seva població, seguida de la Comunitat de Madrid i Galícia.

A la cua de l'OCDE

Save the Children també aborda la qüestió de les autolesions i el suïcidi, la punta de l'iceberg d'aquests trastorns. Segons el director general de l'oenagé, Andrés Conde, ara hi ha molts menys suïcidis que fa 30 anys i Espanya és a la cua dels països de l'OCDE i per sota de la mitjana europea tant en joves amb símptomes depressius com en adolescents que cometen el suïcidi. Amb tot, l'últim any es van suïcidar 61 menors. L'informe avisa que les intencions es dupliquen a mesura que els nens i nenes arriben a l'adolescència i que els percentatges són més grans en famílies amb rendes baixes i en víctimes de bullying.

"Les situacions que porten els nens i nenes al suïcidi són els conflictes familiars greus i les separacions, els problemes d'assetjament per part d'iguals, les humiliacions i maltractaments, la solitud, els desenganys amorosos, la mort de familiars, el fracàs escolar i la pressió per evitar aquest fracàs, i la discriminació per orientació sexual", enumera Conde. L'informe també apunta que mentre que les nenes semblen més afectades per pensaments o intencions suïcides, els nens són més propensos a fer actes per cometre'ls.

L'oenagé també exposa que els menors que viuen en llars amb baixos ingressos tenen una probabilitat quatre vegades més gran de patir trastorns mentals o de conducta que els de llars amb renda alta. De fet, la vulnerabilitat econòmica –com la pèrdua de la feina i la reducció dels ingressos que entren a les llars– i la incertesa pel futur, així com els canvis sobtats en la forma d'interaccionar socialment, han empitjorat la salut mental dels infants i joves.

Per aquest motiu, Save the Children demana que la necessitat d'una atenció de qualitat per a tots els infants i adolescents s'inclogui de forma prioritària a l'agenda política. En aquests moments, lamenta l'oenegè, la detecció dels trastorns es produeix quan aquests ja estan molt avançats o, fins i tot, quan és massa tard. Tot i que existeixen recursos, les llistes d'espera per rebre atenció psicològica o psiquiàtrica es converteixen en un coll d'ampolla per accedir al sistema sanitari i la gran demanda fa que es prioritzin els casos molt greus. L'entitat també destaca que els centres educatius han de tenir un rol important, tant en la implantació de programes propis per cuidar la salut emocional i la prevenció de l'assetjament escolar i el suïcidi, com en l'acompanyament en el desenvolupament de la intel·ligència emocional.