La sanitat pública triga 60 dies a tractar anorèxies i bulímies greus: aquest és el pla perquè siguin 30
Salut quadruplicarà les places hospitalàries i es compromet a que cap pacient esperi més d'un mes per accedir-hi
BarcelonaLa demanda d'atenció de casos d'anorèxia i bulímia, agreujada pels efectes de la pandèmia i la pressió estètica de les xarxes socials, fa temps que ha desbordat els centres de salut mental, on les visites han crescut un 61% respecte al 2018. També és inassumible per a les unitats especialitzades, les anomenades UTCA, enfocades a atendre els trastorns de la conducta alimentària (TCA) més extrems, que afecten especialment nenes i adolescents, i on la demanda ha crescut un 59% en cinc anys amb uns temps d'espera per accedir a una plaça d'ingrés que desesperen tant pacients com professionals.
"Tenim l'obligació d'abordar aquest problema de salut des de la sanitat pública", ha afirmat el conseller de Salut, Manel Balcells, en la presentació d'un pla de xoc que pretén, en primer lloc, revertir la situació i agilitzar l'atenció d'aquestes patologies i, en segon lloc, frenar el drenatge crònic de pacients a centres privats (i molt cars). Salut hi destinarà 8,4 milions d'euros perquè, en un període de dos anys, s'ampliïn plantilles als centres de salut mental i s'obrin noves places a hospitals de dia i unitats especialitzades. Segons el director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Joan Vegué, els canvis permetran reduir a un màxim de 15 dies l'espera per visitar-se en un equipament de salut mental, tant si es tracta d'una primera consulta com una derivació urgent o una visita de seguiment, i es limitarà a no més de 30 dies l'espera en les hospitalitzacions quan els casos siguin greus.
El pla de xoc, que s'ha consensuat amb l'Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), és "un canvi de paradigma", en paraules de Balcells, perquè posa el focus en l'atenció primària, de manera que es puguin detectar precoçment els casos lleus. Inicialment, s'enfoca a ampliar les plantilles als CAP i als centres de salut mental –centres de salut mental d'adults (CSMA) i centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ)– perquè siguin la peça clau en la detecció, el diagnòstic i l'abordatge dels TCA més lleus. Enfortint el primer nivell assistencial, expliquen des de Salut, s'evitarà que aquests casos empitjorin i emmalalteixin fins al punt de necessitar l'ingrés en un equipament hospitalari. "Ara la tendència és derivar la majoria de pacients a les unitats especialitzades, però aquestes s'haurien de reservar per als casos més greus", ha destacat Vegué.
Més professionals i dispositius
Quan aquest pla s'apliqui de manera efectiva, cada centre de salut mental (un total de 126, 74 d'adults i 52 infantils i juvenils) tindrà un professional de referència i incorporarà més perfils (psicòlegs, educadors socials, treballadors socials i terapeutes ocupacionals) per reforçar l'atenció dels TCA com a patologia urgent i prioritària, també a domicili. Segons han detallat els responsables de Salut, els centres aniran reforçant progressivament les plantilles perquè hi hagi un facultatiu i un tècnic per cada 100.000 habitants per atendre els TCA d'adults i per cada 25.000 habitants en el cas de la població infantil i juvenil. En total s'hi incorporaran 104 professionals al llarg dels dos anys vinents: 52 metges i psicòlegs i 52 infermeres, educadors i treballadors socials i terapeutes ocupacionals.
Aquestes contractacions aniran acompanyades de formació a metges, infermeres i referents de benestar emocional de la xarxa d'atenció primària i comunitària per incidir en la prevenció d'aquests trastorns i evitar la cronificació i l'empitjorament dels casos lleus o el seguiment de les persones afectades que han sortit de l'hospital, les famílies de les quals denuncien que se senten abandonades un cop superen el brot més greu i acaben recaient.
Per als trastorns moderats, Salut ha afirmat que s'augmentaran les places públiques als hospitals de dia, passant de la trentena actual a les 115, i per als més greus s'obriran tres UTCA noves: a la Catalunya Central, Lleida i l'Alt Pirineu i Aran. Catalunya passarà de tenir vuit unitats especialitzades a tenir-ne onze i, per tant, cada regió sanitària en tindrà una. "Així, es garantirà l'equitat territorial dels serveis de la xarxa de salut mental a tot el país", ha explicat la directora general de Planificació i Recerca en Salut, Aina Plaza, que ha apuntat que la unitat de Tarragona es reforçarà específicament perquè és de les que tenen menys llits.
Pel que fa als casos extremadament greus, es crearan dues unitats d'hospitalització d'alta especialització, una per a infants i joves i una per a adults, que donin cobertura a tot el territori. Tindran entre 15 i 20 places i oferiran una estada mitjana d'uns 90 dies. Encara s'ha de confirmar a quins hospitals s'ubicaran. La directora de l'ACAB, Sara Bujalance, que ha explicat que l'atenció dels TCA depèn molt del grau de sensibilitat o especialització del territori, s'ha mostrat "esperançada" que aquest pla solucioni aquesta desigualtat.
El paper de la sanitat pública
A Catalunya, unes 85.000 persones de més de 15 anys diuen que pateixen un TCA i l'evidència corrobora aquestes dades, sobretot entre les dones més joves. El 25% dels ingressos en unitats de salut mental infantojuvenils i el 27% de les consultes als centres de salut mental infantojuvenil són per TCA. "I la situació [assistencial] és millorable", ha admès Vegué. Les noves mesures es dirigeixen sobretot a reduir les llargues llistes d’espera: actualment, els adults amb TCA han d'esperar de 40 a 60 dies de mitjana i els pacients infantojuvenils, de 35 a 43 dies. Això, sumat a la manca de places hospitalàries, empeny moltes famílies a fer grans esforços econòmics per pagar una estada en centres privats.
"Que la població hagi de recórrer a la via privada per ser atesa és un fracàs del sistema sanitari públic", ha admès Balcells, que ha defensat que tothom, independentment dels seus recursos econòmics, ha de rebre una resposta adequada davant d'una problemàtica de salut tan greu. Els tractaments en centres privats valen entre mil i cinc mil euros al mes. "La privada atén especialment els casos lleus, perquè no ofereix hospitalització, així que tenim l'esperança que els usuaris no greus, que estaven més desatesos, no hagin d'anar a la privada i puguin ser atesos a la pública", ha remarcat Bujalance.
En aquest sentit, Balcells ha assegurat que es començaran a desplegar els canvis de manera immediata, en qüestió d'"unes setmanes", per l'elevada preocupació davant "una realitat tan crua" com són els TCA. "És un pla de xoc ambiciós, però alhora realista i possibilista per als anys 2023 i 2024", ha afirmat el conseller.
