Els científics conclouen que fàrmacs com l'Ozempic han de ser "la primera opció" contra l'obesitat

BarcelonaEls medicaments com Ozempic i Wegovy, que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang, generen sensació de sacietat i es fan servir per a la diabetis i l’obesitat, s'han convertit en una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. Ara l'Associació Europea per a l'Estudi de l'Obesitat (EASO, en anglès) ha fet un pas més enllà, ha analitzat en un estudi les diferents alternatives terapèutiques que tenen les persones amb obesitat i ha conclòs que aquests medicaments han de ser el principal tractament per a la majoria de pacients. L'èxit d'aquests fàrmacs, de fet, ja ha disparat des de fa temps la demanda i ha comportat episodis de problemes de subministrament a les farmàcies catalanes.

"Tot i que hi ha diverses opcions al mercat, la realitat és que la semaglutida i la tirzepatida són tan efectives que haurien de ser la primera opció en gairebé tots els casos", assegura Andreea Ciudin, endocrina de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i coautora principal de l'estudi que publica aquest dijous la revista Nature Medicine. Originalment, tant la semaglutida com la tirzepatida s'havien comercialitzat per combatre la diabetis. La descoberta recent és que tots dos principis actius també fan que el pacient perdi la gana i, per tant, ajuden a baixar de pes.

Per arribar a la conclusió que ha de ser un tractament prioritari en la major part dels casos d'obesitat, els professionals de l'EASO han revisat l'evidència científica publicada fins ara sobre els efectes dels diferents medicaments que ajuden a perdre pes i a minimitzar les complicacions associades a l'obesitat i han dissenyat un algorisme per guiar els professionals a l'hora de decidir quin tractament ofereixen als seus pacients. L'eina té en compte l'historial del malalt i busca quin és el fàrmac que més s'ajusta a les seves necessitats.

Cal tenir en compte que el nombre de medicaments disponibles per tractar l'obesitat i les seves complicacions ha augmentat en els darrers anys i la previsió dels experts és que continuï creixent. Aquest ventall de possibilitats obre la porta a teràpies personalitzades basades en les característiques individuals de cada pacient, per la qual cosa els autors de l'estudi han vist necessari disposar d'una eina que ajudi els professionals a escollir la millor opció en cada cas tenint en compte les característiques del malalt. Per desenvolupar l'algorisme, han tingut en compte com a element clau si la persona té complicacions associades a l'obesitat, com diabetis, malalties cardiovasculars, insuficiència cardíaca o malalties hepàtiques, entre d'altres.

L'alt "cost" de no tractar l'obesitat

"És el primer marc guiat per la presència o absència de complicacions relacionades amb l'obesitat, ja que la pèrdua de pes no és l'únic objectiu del tractament quan hi ha complicacions", destaca la investigadora Barbara McGowan, de l'hospital britànic Guys & St Thomas‘s NHS Foundation Trust. Per la seva banda, Ciudin remarca que l'algorisme mai podrà substituir el "judici clínic" dels professionals, ja que l'eina està pensada per ajudar-los en la presa de decisions.

Així doncs, els autors conclouen que la tirzepatida i la semaglutida s'han de considerar els primers medicaments a tenir en compte per a una pèrdua substancial de pes corporal, però remarquen que, si l'objectiu de pèrdua de pes és menor i no hi ha complicacions afegides, es poden considerar altres medicaments. També han valorat l'elevat preu del medicament, però igualment avisen que el "cost de no tractar l'obesitat" és molt alt, amb risc de progressar cap a les complicacions ja esmentades i danyar òrgans vitals de manera permanent.

Són medicaments cars i la seva cobertura és limitada, per la qual cosa no són accessibles per a tothom. El sistema de salut només finança els fàrmacs amb semaglutida, que sovint tenen problemes de subministrament a les farmàcies, i no cobreix el tractament amb tirzepatida, cosa que obliga els pacients a assumir tot el cost del tractament. Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2023, aproximadament la meitat de la població adulta d’entre 18 i 74 anys té un excés de pes: un 34,7% tenen sobrepès i un 15,3%, obesitat, i la previsió és que aquestes xifres augmentaran en els pròxims anys.