Una biòpsia pulmonar 'descobreix' quins pacients de covid necessiten tractament amb corticoides
L'Hospital de la Vall d'Hebron avalua l'impacte que la infecció té als pulmons
BarcelonaEl tractament recomanat a malalts de covid-19 que pateixen una pneumònia que els dificulta la respiració de manera moderada a greu ha sigut fins ara l’administració de corticoesteroides, un fàrmac amb una potent acció antiinflamatòria. Si tot va bé, el pacient tornarà a casa i a poc a poc s’anirà refent. Però això no passa amb tothom. Un percentatge encara imprecís de malalts presenta ofecs i dificultat per respirar temps després de superar la infecció. ¿Cal seguir administrant aquesta mena de fàrmacs? Aquesta és la pregunta que un equip del servei de pneumologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, des d’on se segueixen malalts de covid amb seqüeles respiratòries, es va formular a la primera onada de la pandèmia. I la resposta és que no sempre cal seguir un tractament amb importants efectes secundaris a llarg termini. Els resultats de l’estudi es publiquen aquest dijous a la revista CHEST.
L’equip, liderat pel pneumòleg Mario Culebras, va fer el seguiment de 757 pacients amb dificultats respiratòries. D’aquests se’n van seleccionar 50 que havien superat la infecció feia almenys tres mesos i que tenien entre 35 i 76 anys —mitjana de 58 anys—, amb un percentatge equivalent entre homes i dones. Les proves de radiologia, bàsicament un TAC de tòrax, mostraven l’existència de malaltia intersticial, és a dir, una inflamació que afecta el teixit que envolta els alvèols pulmonars, on es produeix la captació d’oxigen i l’expulsió del CO₂. “Els pacients amb aquesta afectació tenen dificultats per respirar”, explica Culebras. El tractament és l’administració d’oxigen i, en els casos més greus, de corticoesteroides. “Molts d’aquests malalts poden desenvolupar fibrosi al cap dels anys, segons s’ha vist en casos de MERS o SARS-CoV1”, continua. A més, l’administració prolongada de corticoesteroides té efectes secundaris importants.
Per confirmar la gravetat de la malaltia, l’equip liderat per Culebras va practicar biòpsies pulmonars amb criosonda d’un sol ús, una tècnica gens habitual fins ara i de la qual l’Hospital de la Vall d’Hebron és pioner. “Som l’hospital que més n’ha fet a Catalunya”, assenyala. Les biòpsies van determinar que un 60% dels pacients tenien un dany greu al pulmó i que, per tant, necessitaven tractament amb corticoesteroides. En un 34% el resultat va ser negatiu; no era aquest el tractament que els calia. Però hi havia 17 persones (un 34%) que no el necessitaven. Les biòpsies van posar de manifest que un alt percentatge de pacients es poden estalviar tractaments innecessaris. “Hem vist que és important verificar el dany pulmonar abans de prescriure un tractament amb efectes secundaris importants”, assegura el pneumòleg.
L’equip dirigit per Culebras acumula fins a 3.000 pacients als quals s’efectua seguiment clínic des de l’inici de la pandèmia, tots ells de gravetat. “Convé establir quina és la dosi mínima efectiva per a cada pacient”, diu. A més d’evitar el progrés cap a malalties “molt més greus” com la fibrosi. El pròxim pas, indica, serà prosseguir amb l’estudi per conformar les dades i veure la conveniència d’estendre la tècnica a un rang més alt de malalts.
