La lluita contra l'Alzheimer entra en una nova era

Barcelona"En els pròxims cinc anys la manera com tractem l'Alzheimer pot canviar completament. Hem de ser cautelosos, sí, però també som optimistes", assegura Juan Fortea, director de la unitat de memòria del servei de neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En les últimes tres dècades, el pronòstic dels malalts pràcticament no ha millorat, però s'han fet avenços significatius que ara obren les portes a una etapa d'esperança per als pacients i les seves famílies. L'arribada dels primers tractaments que alenteixen la progressió dels símptomes i l'eficàcia de les noves proves diagnòstiques, que amb una simple anàlisi de sang permeten anticipar l'aparició i el curs de la malaltia, assenten les bases d'una revolució contra l'Alzheimer. Ara un grup internacional de 40 experts, entre els quals hi ha l'investigador català, han advertit en una publicació a The Lancet que aquestes millores han d'anar acompanyades de canvis urgents per desbloquejar tot el seu potencial i aconseguir un canvi de paradigma real en la lluita contra la malaltia.

A Europa ja s'han aprovat els dos medicaments que han demostrat endarrerir la progressió de l'Alzheimer, el Leqembi i el Kisunla, però el camí ha estat farcit d'anades i vingudes. En tots dos casos, l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) en va desestimar l'autorització quan va fer la primera revisió, però finalment els ha acabat recomanant per a un grup de pacients concret i només el podran prendre aquelles persones amb una còpia o cap d'un gen anomenat APOE4. Ara els estats membres estan negociant amb la companyia farmacèutica la comercialització del primer fàrmac (alguns com Alemanya ja l'estan administrant als seus pacients) i la previsió és que les negociacions del segon comencin tan bon punt rebi l'aval definitiu de la Comissió Europea. Això sí, mentre que als països europeus s'ha estat dilatant l'arribada dels fàrmacs, en altres parts del món fa temps que s'administren i els experts adverteixen que aquest endarreriment tindrà conseqüències.

"Europa ja ha perdut dos anys, i això no surt gratis. Aquests canvis no els podem frenar, ara hem de decidir si seguim embolicant la troca o ens posem a treballar", etziba Fortea, que juntament amb els seus col·legues reclama una reforma urgent dels sistemes sanitaris per desplegar aquests medicaments. Quan algú pren un d'aquests fàrmacs s'ha de fer proves complementàries, com ressonàncies magnètiques, i visitar especialistes amb regularitat, per la qual cosa s'han de dimensionar hospitals i centres sanitaris d'acord amb les necessitats dels pacients. Això vol dir fer seguiment de més malalts, fer més proves i contractar més professionals per assumir l'increment d'activitat. Els països que l'han aprovat ja estan fent aquesta transformació, mentre que a Europa no, i la distància entre els uns i els altres cada cop és més gran. "El risc d'inequitat és altíssim", insisteix Fortea.

Albert Lleó, director del servei de neurologia de l’Hospital de Sant Pau, afegeix que cal desplegar circuits de detecció entre l'atenció primària i els hospitals per detectar les persones amb Alzheimer en fases inicials de la malaltia, quan el pronòstic és més bo i tenen més possibilitats de ser candidates a rebre algun d'aquests tractaments. A parer seu, això també exigeix millorar la sensibilització que hi ha actualment sobre l'Alzheimer entre els professionals sanitaris. "Hi ha professionals que pensen que la demència senil forma part de l'envelliment o que el diagnòstic no és important, perquè no hi ha res a fer. Això també passava fa 40 anys amb el càncer, que els metges no informaven del diagnòstic els pacients, i mira ara. Creiem que amb l'Alzheimer també passarà, però estem al principi", assegura Lleó, que no ha participat en l'estudi.

Eficàcia similar a altres medicaments

L'Alzheimer es caracteritza per l'agregació inusual dins i fora de les neurones d'un pèptid (un fragment de proteïna) anomenat beta amiloide i de la proteïna coneguda com a tau. No se sap per què passa, però molt probablement això és el que fa que les cèl·lules s'espatllin i el cervell s'atrofiï a poc a poc. El lecanemab i el donanemab, les dues propietats que utilitzen el Leqembi i el Kisunla respectivament, són anticossos que ataquen les plaques de la proteïna beta amiloide i van dirigits a persones que tenen símptomes primerencs de la malaltia, com ara el deteriorament cognitiu lleu i la demència lleu, així com la presència d'aquestes plaques al cervell. Segons diversos estudis, el lecanemab alenteix el deteriorament cognitiu de les persones amb Alzheimer en un 27% i el donanemab fins a un 35%.

En aquest estudi, els experts han comparat l'eficàcia d'aquests tractaments amb altres medicaments i asseguren que tant el Leqembi com el Kisunla poden frenar la progressió de la malaltia d'Alzheimer fins a un nivell comparable a l'eficàcia d'altres estratègies terapèutiques per al càncer, l'artritis reumatoide i l'esclerosi múltiple. Això sí, cal tenir en compte que no tothom es pot beneficiar dels nous fàrmacs contra l'Alzheimer, ja que només han demostrat beneficis per a aquelles persones en fases inicials de la malaltia, per la qual cosa els autors també admeten que aquestes comparacions "s'han de tractar amb cautela".

Malgrat aquests nivells d'efectivitat, els autors creuen que els "elevats costos de la medicació, els requisits complexos de proves i la manca de recursos deixen enrere els pacients d'Alzheimer". Per això, demanen una acció global coordinada perquè els avenços científics en el camp de la malaltia d'Alzheimer vagin acompanyats de reformes sanitàries, econòmiques i socials. L'autor principal de la publicació i professor de la Universitat de Ginebra, Giovanni Frisoni, afirma que un esforç social concentrat en aquesta direcció permetrà als pacients actuals i futurs "beneficiar-se plenament del potencial dels avenços científics i tecnològics" que s'han gestat en els últims 30 anys.