La meitat dels que necessiten rebre atenció per salut mental acaben al sector privat
El baròmetre sanitari del CIS constata que el 76% dels ciutadans prefereixen ser atesos en hospitals públics
BarcelonaL'any passat un 18,2% de la població de l'Estat va necessitar una consulta per tractar un problema de salut mental o de malestar psicològic o emocional, i encara que inicialment la majoria van anar a buscar l'atenció a la sanitat pública, la meitat la van acabar trobant a la privada. Aquestes són les conclusions del baròmetre sanitari publicat aquest dijous pel CIS, que constaten que si bé la majoria dels ciutadans (59%) van recórrer al sistema públic, finalment menys de la meitat (47%) van ser atesos en aquests centres. Els professionals privats van assistir un terç dels que van necessitar aquesta atenció i en la majoria de casos els pacients atesos no tenien una assegurança que els cobrís aquesta atenció.
Dels pacients que van ser atesos al sistema públic, la majoria (64,6 %) van haver d'esperar entre 1 i 3 mesos per a una consulta, mentre que en un 23,8% dels casos l'espera es va allargar més de 3 mesos. Pel que fa als professionals que van atendre aquestes demandes, un terç dels pacients van ser atesos per un professional d'atenció primària, un altre terç per un especialista de psiquiatria i la resta per un psicòleg.
Un 6 per al sistema públic
L'enquesta també va preguntar les preferències dels ciutadans que requereixen ingressar en un hospital. En aquest sentit, la gran majoria (76%) prefereixen un centre públic i set de cada deu també trien anar a urgències en un hospital públic abans que no pas en un de privat. De fet, aquesta proporció ha crescut sis punts respecte a les dades que recollia el baròmetre d'abans de la pandèmia.
Tot i aquesta preferència per la pública, la nota que els ciutadans posen al sistema sanitari públic es manté estable en un 6,28 sobre 10, una xifra encara lleugerament inferior a la que li atorgaven el 2019, quan va ser de 6,74. D'altra banda, la pràctica totalitat (99 %) dels enquestats consideren que tenen coberta l'assistència sanitària a través del finançament públic, un percentatge que inclou les persones adscrites al Sistema Nacional de Salut però també els mutualistes.
