Salut

Més de 1.400 càncers de mama detectats a Catalunya amb mamografies

Un estudi suggereix que nous anticossos que amaguen quimioteràpia a dins poden ser eficaços per a càncers avançats

Una oncòloga explica a una pacient què és el càncer de mama, en una imatge d'arxiu.
ARA
19/10/2025
3 min

BarcelonaA Catalunya es van diagnosticar l'any passat 5.439 casos de càncer de mama, un centenar més que el 2023, segons dades del departament de Salut. Aquests casos representen el 29% de tots els tumors detectats en dones, i prop del 80% afecten a majors de 50 anys. La supervivència de les pacients és elevada —gairebé un 90% als cinc anys del diagnòstic i un 84% als deu—, així com ho és la participació de les dones al programa de detecció precoç. El 2023 es va convidar 443.608 dones de 50 a 69 anys a fer-se una mamografia i dos terços van fer-se-la. Així, es van detectar 1.465 casos nous.

Les dades de Salut també assenyalen que l'any passat van morir 1.080 dones per algun tipus de càncer de mama i la ciència té constància que bona part d'aquestes defuncions corresponen a la metàstasi, és a dir, quan el tumor s'ha disseminat a altres òrgans, així com al càncer de mama triple negatiu. En aquest subtipus, les cèl·lules tumorals no expressen tres receptors que habitualment s’usen com a dianes terapèutiques i la seva progressió és més agressiva.

Els fàrmacs conjugats droga-anticòs (ADCs), coneguts com cavalls de Troia pel seu funcionament, serien prometedors com a eines més eficaces que la quimioteràpia per tractar el càncer de mama en aquestes fases més agressives, segons un estudi publicat aquest diumenge per investigadors de l'International Breast Cancer Center (IBCC) de Barcelona.

L'anàlisi, publicada a la revista científica The New England Journal of Medicine, es basa en 558 pacients de 30 països. El triple negatiu representa entre el 10% i el 15% dels càncers de mama i pot aparèixer a qualsevol edat, però és d'alta freqüència en dones joves. En l'estudi s'ha observat l'evolució de pacients no tractades prèviament i amb càncer localment avançat, no operable o metastàtic en el moment del diagnòstic, per comprovar si els cavalls de Troia poden ser més esperançadors que les teràpies convencionals.

¿Però què tenen de diferent aquests fàrmacs, si són quimioteràpies també? Els ADCs són una droga anticòs que es dirigeix als receptors, situats en la superfície de les cèl·lules, i transporten una càrrega amagada de quimioteràpia. Quan s'uneixen al receptor, alliberen el potent fàrmac dins de la cèl·lula tumoral i la destrueixen selectivament. En quimioteràpia convencional, el fàrmac actua contra les cèl·lules que es divideixen ràpidament, però no distingeix entre una de cancerosa i una de sana. Amb aquest funcionament, en canvi, sí que les diferencia. Segons aquest nou estudi, els cavalls de Troia podrien proposar-se com a medicaments de primera línia, és a dir, com a tractament estàndard.

Toxicitat similar

En concret, els investigadors van donar sacituzumab govitecan, un d'aquests fàrmacs cavall de Troia, a un grup de pacients, mentre que a les altres els van mantenir el règim de quimioteràpia convencional. En el cas del primer grup, la supervivència lliure de progressió de la malaltia va ser de 9,7 mesos, mentre que en les tractades amb quimioteràpia va ser de 6,9 mesos.

A més, el temps de resposta de les pacients gairebé es duplica: amb la quimioteràpia, la pacient es tracta i respon uns set mesos, mentre que amb el cavall de Troia el període excedeix l'any. I, pel que fa a la toxicitat, s'han observat episodis adversos en el 66% de les pacients tractades amb l'anticòs i en el 62% de les tractades amb quimioteràpia.

stats