"Ens va faltar un sistema sanitari europeu per fer front a la pandèmia"

BarcelonaLa covid va sacsejar el món a tots els nivells; una crisi sanitària sense precedents en la història moderna que ha deixat aprenentatges i, sobretot, deures pendents als països i els seus sistemes sanitaris. La comunitat científica coincideix que la pregunta que cal fer-se ara ja no és si hi haurà una altra pandèmia d'aquestes característiques, sinó quan i com serà. Malauradament, ningú té una bola de vidre per respondre a aquestes incògnites, però sí que hi ha claus que cal tenir en compte per fer-hi front un cop arribi la pròxima. La coordinació entre estats és un dels exemples que l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la UB, Antoni Trilla, i la física i investigadora del BIOCOM de la UPC, Clara Prats, han destacat aquest dimarts com a aspectes a millorar davant d'aquest futur incert. També han assenyalat la necessitat de disposar de bases de dades més extenses i crear estructures compartides per donar una resposta conjunta als problemes sanitaris del futur, segons han assegurat en el primer debat del cicle que organitza l'Institut d'Estudis Catalans i l'ARA "Qüestions IEC: Interroguem, entenem, conversem".

En el debat, que ha portat per títol Quina serà la pròxima pandèmia?, Trilla ha defensat que en situacions de crisi com la que va viure el món ara fa quatre anys hi hauria d'haver una autoritat europea que doni indicacions i normes als estats, més enllà de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), per actuar de forma coordinada davant d'una nova amenaça de salut pública. "Ens va faltar un sistema sanitari europeu per fer front a la pandèmia", ha afirmat. Un extrem compartit per Prats, que també ha assegurat que en aspectes de coordinació "hi ha molt a millorar", com per exemple impulsant una base de dades mundial d'informació sanitària.

Disposar d'un sistema de vigilància epidemiològica robust és un altre de les lliçons de la pandèmia que els experts consideren que es pot millorar. Per Prats, s'ha fet un "esforç molt gran" per unificar les dades al conjunt de l'Estat, sobretot a Catalunya, però s'ha d'incrementar la capacitat de detecció del sistema perquè es pugui anticipar a qualsevol emergència. Una idea defensada també per Trilla, que ha afegit que els països han d'estar molt atents a l'evolució de virus i altres patògens a la resta del món. Pel que fa a l'impuls d'un pla de pandèmies, encara inexistent a escala estatal, els experts han explicat que l'OMS treballa perquè tots els països es comprometin a compartir informació d'assajos clínics i millorar la cooperació amb la signatura d'un document, si bé els principals esculls són el finançament i el retiment de comptes.

L'amenaça del canvi climàtic

La crisi climàtica incrementarà el risc de pandèmia. Trilla també creu que l'escalada de temperatures tindrà un impacte en les malalties infeccioses i pot ser que tornin patologies que ja estaven erradicades o tenen històricament poc pes al nostre país, com el xarampió o la malària. "Si pugen les temperatures, els vectors de transmissió, com els mosquits, poden canviar de zona geogràfica", ha argumentat sobre la presència d'espècies invasores capaces de transmetre malalties. També creu que hi haurà casos de dengue autòctons i es diagnosticaran més casos de malalties com el virus del Nil occidental. Per fer front a aquestes amenaces, Prats defensa l'ús de les grans bases de dades i les noves eines tecnològiques com la intel·ligència artificial (IA), amb les quals es tindrà més capacitat per generar i interpretar dades, fer millors diagnòstics, anticipar-se a les amenaces i actuar amb rapidesa per contenir-les.