Salut
Societat  /  Salut 23/09/2022

Respirar contaminació els primers anys de vida canvia el cervell

Un estudi liderat per ISGlobal apunta a un augment de les possibilitats de patir un trastorn psiquiàtric

ARA
2 min
Nens i pares, durant la manifestació contra la contaminació a l'Eixample.

BarcelonaUn estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGloblal) mostra com estar exposat a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència. El treball, publicat a la revista Environmental Pollution, conclou que els canvis més destacats es donen per una exposició a la contaminació en els primers cinc anys dels infants. Els investigadors han mesurat la connectivitat estructural del cervell a partir de la microestructura de la substància blanca, que és un marcador del desenvolupament típic del cervell: quan la microestructura de la substància blanca és anormal hi ha més possibilitats de patir trastorns psiquiàtrics, com ara símptomes depressius, ansietat o trastorns de l'espectre autista. L'estudi s'ha fet amb 3.515 infants de Rotterdam, als Països Baixos.

Per conèixer a quina contaminació atmosfèrica havien estat exposats els infants, es van estimar els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules (PM2,5 i absorbància de PM2,5) registrats allà on havien viscut des de la seva concepció fins als 8,5 anys. Quan van tenir entre 9 i 12 anys, se'ls van prendre imatges cerebrals mitjançant ressonància magnètica i es van calcular diversos volums cerebrals i la connectivitat estructural.

A més de l'associació entre contaminació de l'aire i connectivitat estructural del cervell, l'estudi també ha trobat un vincle entre l'exposició específica a les partícules PM2,5 i el volum d'una estructura del cervell coneguda com a putamen, implicada en la funció motora i els processos d'aprenentatge, entre moltes funcions més. "Un putamen major s'ha associat amb alguns trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, trastorns de l'espectre autista i trastorns de l'espectre obsessivocompulsiu)", explica Anne-Claire Binter, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Afegeix que l'estudi és nou perquè identifica els períodes de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica. En aquest sentit, han fet ús d'una escala temporal més fina per considerar l'exposició, analitzant les dades mes a mes, quan els estudis anteriors investigaven trimestres d'embaràs o anys d'infància. Així, han estudiat la contaminació atmosfèrica des de la concepció fins als 8,5 anys amb una periodicitat mensual; també si la contaminació no depassava els nivells europeus.

Afectacions per sota dels nivells europeus

Els nivells de NO2 i PM2,5 registrats a l'estudi superaven les actuals recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (10 µg/m³ i 5 µg/m³, respectivament), però complien amb la normativa de la Unió Europea, la qual cosa suggereix que la contaminació atmosfèrica pot afectar el desenvolupament del cervell a nivells inferiors a les normes actuals de qualitat de l'aire. Una de les grans conclusions de l'estudi, segons Binter, és que el cervell és especialment vulnerable a la contaminació atmosfèrica no només durant l'embaràs, com s'ha assenyalat en estudis anteriors, sinó també durant la infància. "Caldria continuar repetint estudis a aquests nens per intentar comprendre els possibles efectes a llarg termini de l'exposició a la contaminació atmosfèrica en el cervell", conclou Mònica Guxens, investigadora d’ISGlobal i última autora de l'estudi.

stats