La revolució transformadora del ioga s’estén com una taca d’oli

LleidaEl ioga, en la seva concepció més tradicional i íntima, no està estrictament enfrontat amb la festa i les trobades col·lectives. Ho demostra l’èxit del The Yoga Gallery Fest, un certamen que va celebrar fa pocs dies la seva quarta edició a l’illa de Llatzeret (a Menorca), ho farà a Lleida la setmana vinent i ja està preparant noves conquestes a Sevilla i Madrid. Com una taca d’oli, aquest nou concepte en què es fusionen art contemporani, música i ioga, evoluciona cap a l’èxit.

"Al llarg de tots aquests dos mil anys d’història, han passat moltes coses que han canviat la perspectiva del ioga i, darrerament, se n'ha fet una apropiació inadequada intentant adaptar-lo a una activitat aeròbica i, per altra banda, s’ha incorporat el missatge sense passar-lo pel sedàs occidental", pensa Gabriel Pena, director del festival, que defensa la revisió del ioga i “permetre que la gent tingui l’oportunitat d'agafar-s'ho d'una manera més laxa”.

De la idiosincràsia de l’illa de Llatzeret (un antic emplaçament on els viatgers marítims infectats per alguna plaga passaven la quarantena) a la catedral de Lleida (estretament vinculada al cristianisme catòlic), les ubicacions triades pel The Yoga Gallery Fest ofereixen nous formats que obren camins per reunir les diferents espiritualitats "i fer comprendre que tot parteix exactament del mateix", conclou Pena.

El festival pretén ser un acte de celebració, que no precisament ha d’estar renyit amb una idea (també ortodoxa) d'introspecció íntima del ioga. “No es pot entendre el ioga si no és per celebrar la vida i un festival és això –argumenta el director–, però alhora connecta amb la voluntat transformadora del ioga”.

La consolidació de Menorca

Amb més de mil persones inscrites i les entrades exhaurides, The Yoga Gallery Menorca Fest 2025  va tenir lloc la setmana passada (del 5 al 7 de juny), convertit en un dels esdeveniments més singulars del Mediterrani que vinculen art, ioga, i música, i que fomenta les connexions personals i col·lectives. Un dels símbols més poderosos del festival va ser la reedició del programa “Adopta un iogui”, que aquest any va batre rècord amb més de setanta persones acollides per famílies i llars menorquines, teixint vincles reals.

Nascut fa quatre anys a l’illa del Llatzeret, el festival ha crescut sense perdre l'essència: una trobada radicalment inclusiva i lliure d’etiquetes, que entén el ioga no com una qüestió estètica, sinó com una pràctica per tornar al ser original i redescobrir-se. Un espai viu on conviuen asanes, art contemporani, música i paraula. On no es tracta de fer millor una postura, sinó de viure amb més presència, més consciència i més poesia.

En un món accelerat i sovint individualista, el festival proposa eines per a la creació de refugis interiors, és a dir, espais per a la pausa, un temps sagrat per estar amb un mateix i escoltar amb profunditat. “El més valuós del festival és la gent que hi ve, un mosaic de persones d’arreu d’Europa que busquen una experiència diferent, real, amb sentit –opina Gabriel Pena–. Volem oferir un espai per reconnectar amb l’esperit, i fer-ho des de la bellesa, la llibertat i la veritat”.

Una agenda ambiciosa

El ioga transformat en festival es trasllada la setmana vinent (del 19 al 21 de juny) a Lleida. Durant tres dies intensos, el festival acollirà sessions, tallers i xerrades, combinades amb actuacions musicals i propostes artístiques d’alt nivell. En total, més de cinquanta hores d’activitat.

Noms importants en el món del ioga com el de Rebeca Recatero, directora del centre Jivamukti Madrid i, especialment, el gran mestre indi Surinder Singh (originari de Rishikesh, el bressol mundial del ioga), s’afegiran a altres com la britànica Lucy Crock, la mestra Eva Oller, l’escriptor i sacerdot Pablo d’Ors, l’equatorià Gustavo Plaza i la portuguesa Maria Sousa. Es practicarà des de ioga en moviment al més calmat, passant pel terapèutic, l’introspectiu, el mantra i el dinàmic. Un ampli menú que es fusionarà de vegades amb la música electrònica, la pràctica de les asanes i de concerts de la mà d’artistes com el cantautor argentí Lucas Masciano i el duo El Descanso de Ti amb les seves sessions de nidra amb música.

El certamen també estarà acompanyat de tres artistes franceses que, sota el projecte Pangea, han creat deu banderes inspirades precisament en aquest festival. Són dissenys simples, directes, amb colors plans i formes simbòliques, fàcils d’entrar, però no sempre de digerir, amb alguns eslògans que incomoden. Les banderes han estat ideades conjuntament amb l'estudi de disseny Uncoform. L’escenògrafa de Balaguer, Maria Monseny, ha preparat la seva posada en escena amb una peça titulada Cresol, inspirada en els horts de poble.

Però el The Yoga Gallery no es vol aturar. Sevilla i Madrid, encara amb dates per concretar, seran les seves pròximes convocatòries. “Arreu hi ha espais preciosos que responen a aquesta sensació d'un espai únic i singular”, reivindica Pena. Perquè al final, el lloc sols és l’excusa per plantar arreu el ioga, la viva expressió del refugi que la gent necessita dins la voràgine del segle XXI.