Salut
Societat  /  Salut 03/08/2022

Soc viròleg i et vull explicar per què estem veient reinfeccions de covid-19

Les subvariants d'òmicron estan canviant la manera en que hem de fer front a la malaltia

Jeremy Kamil (The New York Times)
5 min
Començament a Madrid de proves massives PCR en zones amb major incidència de Covid-19

El bombardeig de subvariants de la variant òmicron del coronavirus s'ha sentit com una llarga onada. I han sorgit moltes preguntes enmig de l’enrenou. ¿Estem davant l'aparició de variants de coronavirus completament noves que són immunes a les vacunes i a les infeccions anteriors? Si ens continuem reinfectant, ¿és inevitable que la majoria de nosaltres acabem desenvolupant covid-19 prolongat?

Resumint-ho molt, la resposta és no.

Per a mi, com a viròleg, és important que la gent entengui que el covid-19 continua sent una gran preocupació. Però això no pot servir d'excusa ni autoritza per fer un diagnòstic erroni de la situació actual.

Comencem pel que és cert. La BA.5, una de les subvariants més recents de la variant òmicron del coronavirus, és a tot arreu. És indubtable que té un avantatge en termes de transmissibilitat sobre els llinatges anteriors de l'òmicron i és molt probable que es degui al fet que evadeix millor el nostre repertori actual d'anticossos.

La BA.5 i la seva cosina pròxima, la BA.4, tenen una mutació clau que els permet eludir una important classe dels anomenats anticossos àmpliament neutralitzadors. Aquests anticossos en particular eren capaços de prevenir bastant bé les infeccions d'una àmplia franja de variants anteriors.

En certa manera, això ha canviat.

En les últimes setmanes he vist molts amics i familiars vacunats infectar-se de coronavirus per primera vegada. Els més preocupants són casos com el d'un col·lega meu que es va infectar al maig i de nou al juny i en totes dues ocasions va desenvolupar la malaltia.

Per fortuna, la reinfecció unes setmanes després de la recuperació no és la norma. Els científics han demostrat que les persones que ja van contreure covid-19 tenen menys probabilitats d'infectar-se amb la variant del moment que les persones que mai han estat en contacte amb el virus, i aquesta tendència és vàlida per a la variant òmicron. Les primeres recerques que s’han fet a Qatar, que encara no han estat revisades, van demostrar que les persones que es van infectar de la subvariant BA.1 al gener, per exemple, tenien una probabilitat significativament menor de contagiar-se de les subvariants BA.4 o BA.5 mesos més tard.

Encara que s'agraeix que s'investigui més sobre aquest tema, els resultats d'aquestes primeres recerques confirmen la manera com la immunitat poblacional ajuda a explicar l'augment, la caiguda i la magnitud de les onades epidèmiques.

Els anticossos continuen sent una poderosa defensa contra aquest coronavirus. Fan moltes coses per protegir-nos, alhora que identifiquen i marquen el virus perquè sigui destruït per altres elements del sistema immunitari. Encara que alguns estudis han descobert que les subvariants de l'òmicron poden induir respostes més febles dels anticossos que les variants anteriors, el més probable és que això es degui al fet que l'òmicron causa una malaltia menys greu, gràcies a la immunitat de les vacunes i les infeccions anteriors.

El nostre sistema immunitari funciona com un inversor savi però previngut, que calibra les respostes en funció de la magnitud i l'abast dels diversos senyals de perill detectats durant la infecció. En general, com més greus siguin els símptomes i la malaltia d'infeccions com el covid-19 o la grip, més forta serà la resposta dels anticossos. Quan els anticossos existents són prou bons per mantenir la malaltia al mínim (perquè menys partícules de virus aconsegueixen replicar-se en el cos), tendim a veure quantitats molt més baixes d'anticossos que quan algú acaba hospitalitzat pel coronavirus. Les vacunes són una bona manera d'evitar aquest problema: estimulen el nostre sistema immunitari perquè produeixi anticossos i altres defenses a mida, fins i tot quan no hi ha malaltia.

Ara mateix la composició immunològica de la població és una barreja. Les persones que es van infectar amb variants anteriors ara poden contagiar-se de coronavirus de les subvariants d'òmicron, encara que ja estiguin vacunades. Pot ser que les persones que mai han emmalaltit estiguin emmalaltint en aquest moment. Pot ser que algunes persones que es van infectar per una variant anterior de l'òmicron al desembre, al gener o fins i tot fa menys temps s'estiguin contagiant ara de la subvariant BA.5 i desenvolupin la malaltia.

Per desgràcia, aquesta situació actual, en la qual alguns són susceptibles d'infectar-se per primera vegada mentre que uns altres es mantenen protegits, no ajuda a matisar. És difícil generalitzar i fer prediccions atrevides sobre la resistència d'un individu o una població a la infecció ara o més endavant. Però malgrat l'habilitat de l'òmicron per esquivar els anticossos, està clar que la immunitat prèvia, ja sigui per vacunes o per infeccions anteriors, protegeix de resultats greus com la mort i l'hospitalització. Encara no existeix una variant que anul·li els beneficis de les vacunes.

Fa poc, un estudi primerenc, que no va ser revisat, argumentava que les reinfeccions són tan perilloses com les infeccions primàries, però de cap manera això significa que els científics i els experts mèdics haguessin arribat a un consens sobre aquest tema (en realitat, l'estudi només va demostrar que reinfectar-se és pitjor que no reinfectar-se). Altres científics estan preocupats pels riscos a llarg termini de diverses reinfeccions. No obstant això, no es discuteix que la immunitat prèvia, en la majoria dels casos, redueix la gravetat de les infeccions posteriors. Contreure el coronavirus més d'una vegada o després de la vacunació no posa necessàriament a algú en risc de patir les formes més greus i crònicament debilitants de covid-19, encara que es necessita més recerca per entendre què podria predisposar algú a això.

L'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units hauria d'actuar amb rapidesa per autoritzar noves dosis de reforç contra les subvariants d’òmicron. Les dades existents suggereixen que les dosis de les vacunes actualitzades, fins i tot les realitzades a partir de llinatges anteriors a l’òmicron, serien més efectives per prevenir infeccions que continuar amb l'ús de les dosis de reforç actuals, que es basen en l’espícula original del coronavirus del 2019.

Mentrestant, si ets d’un grup de risc, el millor és que et posis un reforç de les vacunes disponibles, que continuen sent bastant bones per evitar l'hospitalització i la mort (això és d'especial importància en el cas de les persones grans). Fer servir mascaretes en trobades amb altres persones en espais tancats, com ara restaurants, continua sent aconsellable quan el nombre de casos és elevat per als qui prefereixen no posar a prova la seva immunitat actual. Per sort, existeixen còctels d'anticossos monoclonals que continuen sent eficaços contra la subvariant BA.5. Un d'aquests productes, Evusheld, s'administra de manera profilàctica per protegir els pacients, mentre que d'altres s'utilitzen per tractar infeccions greus. El Paxlovid, que es pot prendre a casa, també pot ser una bona opció per a les persones de risc que donin positiu.

La majoria dels immunòlegs que conec són optimistes, amb una certa cautela, sobre les nostres perspectives a llarg termini. No sabem exactament el que aquest virus farà en el futur i mai hem de ser negligents amb els qui tenen un perfil d'alt risc o estan patint una infecció prolongada de covid-19. No obstant això, la majoria de nosaltres podem tenir confiança en els nostres sistemes immunitaris, especialment quan fem ús de les vacunes i els reforços. Pot ser que fins ara la història tingui pocs precedents per a l'actual pandèmia de covid-19. Però aquesta situació no és gens nova per als nostres sistemes immunitaris.

Jeremy Kamil és viròleg i professor associat de microbiologia i immunologia del Centre de Ciències de la Salut de la Universitat Estatal de Louisiana a Shreveport.
stats