Sexe entre adolescents: què en sabem i per què ens espanta

Dossier La sexualitat dels adolescents Desplega

1

Sexe entre adolescents: què en sabem i per què ens espanta

2

Què demanen els adolescents sobre sexe? 10 preguntes amb resposta

3

La sexualitat dels joves, en dades

4

“La majoria d’adolescents ara ja saben què és un clítoris”

Barcelona“Es paguen apunts o deixar copiar a l’examen amb fel·lacions al lavabo”. L’afirmació de l’educadora social Marina Marroquí al primer capítol del documental Generació porno de TV3 fa obrir els ulls com taronges al sofà de casa. Tothom en parla des de fa setmanes. L’impacte del programa és profund. Els nostres adolescents –els que tenim a classe, els que conviuen amb nosaltres, els que queden per sortir amb els nostres fills– també fan això? La pregunta és incòmoda i la resposta, també. Però potser no en el sentit que ens esperàvem.

Els mateixos nois admeten que en les primeres cites ja hi ha fel·lació. Ho afirma la infermera Vanessa Cruz, infermera del CAP Nord de Sabadell, que porta 16 anys atenent-los a la consulta oberta i a les xerrades que fa a les aules, dins del programa Salut i Escola. El fet que a TV3 es parlés de l’intercanvi d’apunts per sexe oral no la sorprèn. “Fa temps que passa, no és cosa d’ara –afirma–; fins i tot tenim un institut on van haver de tancar els lavabos amb clau perquè passava això”. 

Els experts que treballen amb canalla tenen clar que tant la pornografia com les sèries de televisió, el cinema, la música i les xarxes socials tenen molt a veure amb l’extensió d’aquest model en què les fel·lacions “van amb el pack”. De fet, “els nois ho donen per fet i les noies entenen que a elles el sexe oral no els hi toca”. És la sexòloga Sílvia Catalán qui arriba a aquesta conclusió a través dels tallers de sexualitat que fa als alumnes de secundària. El cunnilingus no es porta entre els adolescents, perquè el plaer femení és –exactament igual que passa en el món adult– entre desconegut i tabú. Un missatge que la ficció, com el porno, reforça constantment i que té un trasllat pràctic a la vida real. “Una fel·lació és una cosa molt ràpida, que pot ser molt excitant i que implica poc espai i poc esforç físic: és com el fast food”. A aquest fast sex que descriu Catalán, la ginecòloga Raquel Tulleuda hi veu un altre problema, com és la preocupació de les noies per satisfer sexualment els nois en unes relacions que arriben tan aviat que no hi ha hagut marge per al flirteig, ni per identificar el desig i l’apetència. Tulleuda és categòrica: “No ens podem permetre que la primera relació sexual de noies de 14 anys sigui el sexe oral, sense haver-se masturbat mútuament abans”.

La mirada esbiaixada dels adults

Casos com el de l’intercanvi d’apunts per fel·lacions són situacions d’abús i de violència i s’han d’identificar així, com a pràctiques que no responen al desig, ni al consentiment. Però, per a la psicòloga del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (Cjas) Maria González Aran, el focus s’ha de posar en un altre punt: l’interès que tenen els adolescents per conèixer-se i per cuidar-se. “És cert que als nois se’ls segueix socialitzant com a subjectes de plaer i a les noies, com a objectes de plaer, però els uns i els altres tenen molt més clar que nosaltres què és el consentiment i són molt més responsables respecte als seus cossos del que ho havien estat altres generacions”. En aquest sentit, Sílvia Catalán defensa amb fermesa que els adolescents “tenen el cap molt ben posat en general” i especialment les noies tenen una visió del sexe oberta, segura i informada. 

De fet, a l’hora d’entendre com viuen la sexualitat els adolescents és important tenir clar que no són una unitat i que abordar-los com un subjecte homogeni és un error, perquè, si alguna cosa els defineix, és l’heterogeneïtat. “No arribem a saber quines són les sexualitats dels adolescents i joves”, avisa Cristina Martínez Bueno, responsable d’atenció a la salut sexual i reproductiva de l’Institut Català de la Salut. “Nosaltres som boomers per a ells, només els comences a conèixer quan t’hi acostes preguntant i escoltant sense jutjar, i aconsegueixes que s’obrin una mica”. I quan això passa, quan s’obren, descobrim que la seva sexualitat és més diversa, més conscient i més plaent i que són “monògams serials”, és a dir que, quan estan en parella, no hi ha “entrades i sortides”, sinó que tenen compromís amb el que significa una relació. 

Són, això sí, parelles que duren poc temps (relacions de tres mesos són considerades “llargues”) i que s’encadenen les unes amb les altres. Es caracteritzen també per la diversitat, que és molt més àmplia que en les generacions precedents, en què la sexualitat s’estructurava basant-se en calaixos tancats. Hi ha noies que tenen sexe amb noies, nois que tenen sexe amb nois, noies (especialment) que tenen sexe amb noies i també amb nois, nois asexuals… Maria González Aran s’agafa a aquesta realitat per advertir que els joves “ens estan passant la mà per la cara pel que fa a diversitat i empoderament” i aposta per fer una aproximació cap als adolescents des d’aquesta comprensió i assumint “les resistències, els estereotips i els estigmes” del món adult.

El silenci a casa i a l’escola

Sexe i adolescència és un binomi que causa terror en moltes famílies. És evident que la comunicació amb un adolescent sovint és penosa, però, com avisa Cristina Martínez Bueno, “els pares tampoc poden esperar que deixant un preservatiu un dia a la sortida de casa ja estigui tota la feina feta”. S’hi afegeix la falta clamorosa d’una educació sexual i afectiva real a l’escola. Martínez Bueno reivindica que hi ha d’haver un currículum establert a les aules per treballar de manera transversal la formació sobre la sexualitat: “Els professionals de la salut hi hem de col·laborar, però no amb una aparició puntual d’una hora i mitja en tot el curs, perquè això no és educació sexual”. 

Des del món educatiu també s’observa amb preocupació aquest buit de formació sexual, especialment pels canvis que estan detectant en la dinàmica de les relacions entre adolescents. Mònica Geronès és directora de planificació i estratègia educativa de la Fundació Collserola i troba preocupant que els adolescents “normalitzin un model de relacions sexuals desvinculades de l’afectivitat, el respecte i la igualtat”. El món escolar denuncia que també això recaigui només sobre els mestres, mentre el conjunt de la societat “ha abandonat” el seu paper educatiu. 

Per a la psicòloga Maria González Aran, és significatiu que els adults siguin incapaços d’acompanyar els adolescents en el procés de la iniciació en la vida sexual amb criteri i amb perspectiva crítica. “Els adults seguim reproduint violències masclistes i discriminacions, tenim molts tabús i també som imprudents en les nostres relacions sexuals, però a ells els demanem que no facin res de tot això, sense oferir-los cap eina per subvertir aquesta realitat”. En té la mateixa opinió la sexòloga Catalán, que recorda el paper central que la sexualitat juga per a tothom, com a societat hipersexualitzada que som: “Es castiga la sexualització dels adolescents, però estem venent sexualitat per tot arreu i a tota hora, i això és incoherent i hipòcrita”.

Spider-Man i els forats de la vulva

A les consultes de ginecologia és una evidència que la dels adolescents és una sexualitat molt basada en el coit i molt finalista, “com si fos una carrera”. Això fa que moltes noies no tinguin clar si el que senten és un orgasme o no, perquè –tornem-hi– les relacions que tenen estan enfocades al plaer del noi. Segons la infermera Vanessa Cruz, “ells pensen que les noies es masturben fent l’Spider-Man (introduint els dits a la vagina) i tenen un gran desconeixement de l’anatomia femenina. No saben com és la vulva, ni què és el clítoris, ni quants orificis hi ha”. L’enfocament del programa Salut i Escola és clau, en aquest sentit, i passa per una educació afectivosexual basada en el respecte. D’altra banda, els menors tenen relacions “perquè toca”, perquè el grup d’iguals pressiona molt i perquè els fa sentir adults. Els amics són, per tant, una font principal d’informació per als adolescents, amb els riscos que això implica, i també ho són internet i les xarxes socials. 

Pel que fa als mètodes de protecció, els joves en general tenen clar que sense preservatiu s’exposen a les ITS, però un embaràs espanta molt més que la clamídia o l’herpes genital. Martínez Bueno va més enllà i assenyala que “posar un preservatiu és qüestió de traça i de pràctica, però la negociació que implica el fet de fer-lo servir requereix altres aptituds” que els adolescents –a diferència de la majoria d’adults– encara no han desenvolupat. De fet, també en aquest punt l’adolescent i l’adult comparteixen patró: consciència zero sobre la importància del preservatiu. Les infermeres repeteixen les mateixes lliçons sobre el condó a nois de 16 anys, de 21 i també a “senyors de 60”. No són tan diferents de nosaltres, al cap i a la fi, aquests adolescents.