BarcelonaLa UFAM de Sant Joan de Déu fa entre 250 i 300 valoracions cada any de possibles abusos sexuals a menors. Més de la meitat els comet algun familiar. Segons les dades del 2018, el percentatge de casos en què l’abús es pot acreditar és del 40%. En un terç dels diagnòstics, en canvi, es descarta; mentre en un 23% no es pot demostrar però tampoc es tenen elements per descartar-lo. Les dades que té la DGAIA de la resta d’hospitals varien lleugerament: un 47% dels 232 casos del 2018 van acabar amb la confirmació dels abusos, mentre se’n va descartar un 24% i es van deixar en sospitosos, sense poder acreditar totalment, un 28%.
Alguns d’aquests casos descartats s’etiqueten sota el paraigua de la síndrome d’alienació parental (SAP) o preocupació mòrbida: la mare està massa preocupada i indueix el menor a explicar uns abusos comesos pel pare que no són reals. La coordinadora de la UFAM, Marta Simó, admet que és una qüestió molt complexa però nega que es diagnostiqui utilitzant aquest termes. Això sí, accepta que en ocasions reben situacions “familiars conflictives” que repercuteixen negativament en el benestar del nen. “Intentem actuar pel principi de mínima intervenció, si podem ajudar-los amb quatre sessions, no els fem venir sis, però allarguem les sessions tant com sigui necessari”, explica Simó.
La feina de la UFAM i l’existència d’una manipulació, sobretot de la mare a l’infant, la defensa la psicòloga forense Marisol Ramoneda. “El SAP és molt comú: un dels dos cònjuges fa una estratègia de xantatge per trencar el vincle amb el nen de l’altre progenitor. És un tipus de violència infantil”. Per a Ramoneda, el marge d’error és molt petit i si un jutge treu la custòdia a una mare a qui s’ha diagnosticat SAP -o derivats- no és “només per l’informe de la UFAM: hi ha més indicadors”. Al revés, creu que s’ha de ser encara més valents en aquest sentit i lamenta que algunes mares no acceptin “que necessiten ajuda, perquè pensen que estan defensant el seu fill”. L’advocada Pilar Tintoré també manté que el “sistema protector de menors funciona”. I va més enllà. “No hi ha indefensió de les mares; al contrari, hi pot haver sobreprotecció. El sistema ha de protegir el mateix nen d’un pare o mare que no el protegeix a ell sinó els seus propis interessos”, diu.
En canvi, Save The Children es posiciona clarament contra l’ús del SAP i conceptes derivats, defensant les actuacions de les mares. Emili Rivas, responsable de polítiques d’infància, argumenta que és “fals” que es puguin “manipular” els nens en processos de divorci: “Està demostrat que l’abús sexual està relacionat amb el divorci, primer perquè és el detonant o bé també perquè el divorci pot engegar un abús perquè el pare entra en fase d’inestabilitat”. Per a Rivas, “la dificultat per demostrar l’abús sexual per la relació estreta que hi ha entre l’agressor i la víctima, el fet de no tenir proves perquè és difícil obtenir-ne i les creences falses que les mares manipulen els nens i que aquests poden mentir, fa que es prefereixi tornar a la normalitat familiar”, i això, diu, “és una decisió errònia”.
“Catalunya ha tingut la sort de tenir la UFAM, que va ser pionera, però ara el model ha de ser el de les Barnahus”, conclou Rivas. Aquest és un sistema importat dels països nòrdics que s’estrenarà a la tardor a Tarragona, amb un espai acollidor per al menor on hi haurà metges, psicòlegs forenses, treballadors socials i tota la resta d’especialistes per evitar que el nen hagi d’explicar constantment els abusos i se’l revictimitzi. Es tracta de fer els processos més curts, tot el contrari del que passa ara, com explica la psicòloga Laura Rodríguez, de la fundació Vicki Bernadet. El sistema està “sobresaturat” i, molts cops, les “sospites d’abús queden amagades enmig del conflicte entre els pares”.
De fet, tal com apunta Lídia Serratusell, cap de l’àrea d’atenció a la víctima del departament de Justícia, la recomanació a les mares que detecten un possible abús és sempre “no parlar dels fets amb el menor i no pressionar-lo”, tot i admetre que és “complicat” de dur-ho a terme ja que “des del moment de la denúncia fins al judici hi ha un interval de temps al voltant de 2 anys”.
El Síndic de Greuges ha rebut diverses queixes sobre l’ús del SAP que s’han traslladat a la UFAM. L’adjunta al Síndic Maria Jesús Larios lamenta que a Catalunya no s’ha “desenvolupat” la llei de la infància aprovada el 2010: és té la llei però no s’actua amb mesures concretes per evitar situacions conflictives com les que envolten el SAP. “Hi ha una responsabilitat pública que ho ha d’assumir i no deixar-ho en mans de la UFAM”, defensa alhora que demana que es tingui una perspectiva de gènere i una supervisió dels professionals que tracten un tema tan complex.
