Per què el Govern fa servir cada vegada més les alertes d'emergències als mòbils?

BarcelonaDe cop, el mòbil emet un so estrident, al qual fins ara estàvem poc acostumats, i apareix un text de Protecció Civil de la Generalitat, sovint acompanyat del senyal de perill amb un signe d'exclamació. El contingut del missatge varia segons l’emergència: hi ha un incendi a prop i cal confinar-se, es preveuen aiguats i es recomana evitar activitats a l'exterior, hi ha hagut un accident que podria provocar un núvol químic… Es tracta de l’avís ES-Alert, que envia missatges emergents a tots els mòbils que es troben dins d’una àrea determinada de cobertura d’antenes. Fa poc va ser enviat a la gran majoria de la població catalana (a 37 de les 43 comarques) per les pluges torrencials de mitjans de juliol.

Segons les dades de Protecció Civil a les quals ha tingut accés l’ARA, a Catalunya s’han enviat 120 alertes d’aquesta tipologia des del 2022, l’any que es va posar en funcionament. Ara bé, la seva aplicació ha crescut exponencialment el 2025: des de principi d'any s’han emès 54 alertes, pràcticament la meitat de totes les que s'han registrat fins ara. Onze d’aquests avisos (35 des del 2022) han estat simulacres, ja que Protecció Civil admet que és un avís que pot espantar i vol que la ciutadania hi estigui avesada. El mes de juliol ha estat especialment intens, coincidint amb els grans incendis forestals de l’estiu. Només en aquest període es van fer 35 enviaments, la xifra més alta en un sol mes. Per exemple, al maig se’n van enviar onze, al juny sis i a l’agost només dues.

I per què s’han enviat? Més de la meitat de les alertes des del 2022, fins a 57, han estat vinculades a incendis forestals. En aquests casos, se sol ordenar a una població concreta que es confini o que deixi d’estar tancada a casa. Després venen les inundacions, que han provocat vint alertes, i, finalment, les emergències químiques, amb vuit avisos. El seu ús ha anat a més: el 2022 només es va fer un enviament, que va ser un simulacre; el 2023 ja van ser 29; el 2024 van ascendir a 36, i el 2025 ja se n’han emès 54 fins al 19 d’agost. Fonts de Protecció Civil apunten que Catalunya és el territori de l'Estat que ha enviat més alertes, i que fins i tot els avisos emesos des de la Generalitat podrien igualar o superar els enviats per tots els governs autonòmics.

“És un sistema d’enviament que ens dona una gran cobertura de forma ràpida. Una de les nostres funcions és avisar la població dels riscos que els poden afectar i, en una situació de risc greu, ha demostrat la seva utilitat per fer arribar els nostres avisos, ordres i recomanacions”, afirma la directora de Protecció Civil de la Generalitat, Marta Cassany. Hi ha pobles que aquest any s’han acostumat a aquest so estrident. El que té el rècord particular d’alertes és Paüls, al Baix Ebre: des del gener, els poc més de 500 habitants d’aquesta localitat (sempre que estiguessin dins la cobertura del municipi) han rebut fins a vuit alertes. Cal tenir en compte que va ser una zona molt afectada pels incendis del juliol i també pels aiguats en diversos moments de l’any. Després de Paüls, el segon municipi amb més alertes ha estat Cervera (afectat per l’incendi de la Segarra del juliol passat), amb quatre, seguit de Girona, Artesa de Segre i Tortosa, amb tres.

Polèmiques

Tot i que fa poc temps que es fa servir, el sistema ES-Alert no ha estat exempt de polèmiques. Durant la DANA que va colpejar el País Valencià l’octubre del 2024, l’alerta es va enviar quan moltes persones ja estaven atrapades pels aiguats. El president de la Diputació, Vicente Mompó (PP), va qualificar el retard de “barbaritat”, mentre tècnics del Cecopi exigien enviar l’avís abans de les 19 h. La consellera d’Emergències del moment, Salomé Pradas, va admetre que desconeixia l’existència del sistema fins aquell dia.

El setembre del 2023 una altra DANA va amenaçar Espanya. A dos quarts de tres del migdia, la majoria de les persones que es trobaven a la Comunitat de Madrid van rebre una alerta amb el mateix so estrident, que avisava d’aiguats potencialment perillosos i demanava evitar desplaçaments. Era la primera vegada que Protecció Civil d’aquesta comunitat decidia llançar un avís d’aquestes característiques. L’alerta va generar estupefacció perquè no s’havia enviat mai a Madrid. De fet, només s’havien fet tres proves en municipis concrets, i mai en el gran nucli urbà. Al final no va ploure tan fort com s’esperava. “Si un organisme públic alerta de «perill extrem» n’ha d’estar molt segur, perquè això té conseqüències socials i econòmiques”, va assegurar llavors el president de la Junta d’Andalusia, el popular Juanma Moreno. “Ens hem de quedar amb el que s’ha evitat gràcies a l’alerta”, es va defensar, per la seva banda, la també popular presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

Durant la gran apagada a Catalunya, també hi va haver sectors que van demanar una alerta generalitzada sobre la situació. Tanmateix, Protecció Civil va argumentar que el sistema serveix per donar ordres en situacions de risc i que tampoc tenien la garantia que l’alerta arribés a tothom per la debilitat de les telecomunicacions en aquell moment.