Societat 07/05/2021

Oriol Amat: «A la UPF farem menys classes magistrals i més sessions en què el professor farà de 'coach'»

5 min
Oriol Amat
Disponible en:

L'economista Oriol Amat (Barcelona, 1957) és el nou rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a l'espera de la proclamació definitiva, després d'haver recollit el 65% dels suports en unes eleccions en què ha sigut l'únic candidat. Considerada una de les millors universitats d'Espanya i de les millors joves del món, Amat té dos reptes clau per al futur de la Universitat: aixecar el complex de recerca a l'antic Mercat del Peix i desplegar un nou model educatiu que avisa que serà "una revolució".

Quina UPF hereta?

— La UPF és la història d'un miracle. Quan mires els rànquings internacionals, com el de Times Higher Education, estem en la posició 152 de 30.000 universitats, però les 10 que hi ha per sobre i les 10 que hi ha per sota tenen un finançament d'entre 2 i 5 vegades més que la UPF. També és un miracle perquè les nostres bases fundacionals s'han mantingut tot i els canvis de rectors: som una universitat de recerca, presencial, que busca l'excel·lència, que fa reclutament de personal a nivell internacional i amb uns estudiants boníssims. Agafem la universitat en un moment bo perquè, mentre altres universitats fan cops de timó, a la UPF hem mantingut les grans línies estratègiques i hem anat millorant sempre.

És per això que no hi ha tingut cap rival?

— Potser ja no s'han presentat al veure que estan representades tant les grans línies de la universitat com l'excel·lència o la recerca, com també les noves estratègies molt apreciades per tota la comunitat, com l’aposta pel benestar planetari i per l’humanisme i la cultura a totes les carreres.

Què li agradaria fer en aquests quatre anys?

— Hi ha tres temes en què m'agradaria que marquéssim la diferència. El primer rector, Enric Argullol, va assentar les bases de la universitat i en va fer el desplegament urbanístic. I l'últim rector, Jaume Casals, ha fet un desplegament molt estratègic, com el Mercat del Peix o el programa EDvolució, que és el model docent que pensem que hauria d'haver sigut el pla de Bolonya i que és molt semblant a incorporar el model anglosaxó de Cambridge i Oxford al nostre sistema educatiu. Volem implantar aquest model en dos anys, que serà una revolució a nivell docent: farem menys classes magistrals i més sessions en què el professor fa de coach o tutor. Un indicador que provarà si ho hem fet bé és que en dos anys vingui molta gent de tot el món a veure el nostre model docent.

Amb què ho notaran els alumnes?

— Un canvi molt important seran els horaris. En dos anys, les 25 o 30 hores de classes magistrals es reduiran a una quarta part, i en canvi hi haurà més hores de treballs en grup i de classes participatives. Un altre canvi seran els exàmens, perquè intentarem que hi hagi menys exàmens tipus test i més d'orals. Jo ja fa molts anys que els faig orals. Em presentaré per ser professor voluntari per implantar EDvolució, perquè, si ho fa el rector, la resta de professorat pensarà que és important, i així també podré detectar si funciona.

Què més vol fer?

— El segon tema és consolidar el Mercat del Peix perquè el 2024 tot estigui en marxa. I el tercer és millorar la transferència de coneixement a la societat. La UPF és una de les millors universitats en recerca i, per tant, a l'hora de generar coneixement. Una de cada 1.000 persones que viuen a la Terra, viu a Catalunya, i aquest 1 per 1.000 fa l’1% de la ciència mundial. És a dir, a Catalunya fem 10 vegades més de producció científica del que ens tocaria. Però quan generes coneixement has de transmetre’l a les aules i transferir-lo a la societat, i aquí és on les dades no són bones. És per això que hem reduït els alts càrrecs de la universitat de 35 a 25, però hem multiplicat per tres l'àrea de recerca, amb vicerectores d'innovació i de transmissió de coneixement. Per transferir el coneixement a la societat, farem una línia editorial pròpia, com tenen a Yale, Harvard o Oxford, i ens relacionarem més amb el teixit social, amb empreses, organismes públics o cooperatives. La UPF està molt bé en producció científica, però hem d’accelerar la interacció amb la societat.

¿Aquests problemes per transferir el coneixement són només de la UPF o del sistema universitari en general?

— La causa de fons va molt més enllà de les universitats i és la regulació i la normativa que hi ha. És com si en un equip de futbol només es reconegués els que fan els gols, però no hi hagués incentius ni reconeixement per als defenses o porters. Traslladant-ho a la universitat, això vol dir que, tot i que els professors fan tasques de recerca, docència, transferència i gestió, el sistema espanyol només premia la primera activitat. Nosaltres volem posar els incentius, l'acompanyament i els mitjans perquè quan l'investigador acabi la recerca destini part del seu temps a revertir-ho a la societat. Els professors del MIT o Harvard fan vídeos d'un minut i articles per als diaris explicant la seva recerca.

Això necessita més recursos i més formació del professorat.

— Sí, i nosaltres hem d'intentar influir en els governs català i estatal perquè volem posar més diners, més mentoria i més tutoria a la recerca i necessitem incentius econòmics o de reconeixement perquè el coneixement arribi a la societat. El primer que faré després de prendre possessió del càrrec és parlar amb l’administració catalana i l’espanyola per convèncer-los que el món va cap a una regulació en què la promoció, l’avaluació i reconeixement del professorat tenen en compte moltes més activitats que la recerca. Farem l'impossible per influir en els governs i Parlaments que fan les lleis, perquè tothom ha de ser conscient que la ciència que es fa no arriba a la societat. Si en quatre anys aconseguim que la ciència i el coneixement que genera la UPF arribi més a la societat ja estaria molt content.

Què li demanarà al futur conseller d'Universitats?

— Tant de bo hi hagi conseller. Li demanaria tres coses. La primera, més recursos per a tot el sistema universitari, perquè una de les grans lliçons del covid-19 és que la ciència és el millor pla de contingència. La segona, que aquests recursos no es reparteixin en funció del nombre d'alumnes, sinó en funció dels resultats i l'eficiència de la universitat. La UPF és una universitat amb molt rendiment i molta productivitat científica, però no es té en compte quan es reparteixen els diners. I la tercera, una legislació que premiï les quatre tasques que es fan en una universitat.

I més autonomia?

— Ens aniria molt bé que es confiés més en la universitat i no es limités tant el seu funcionament. A totes les universitats s'està produint un envelliment molt important del professorat i del personal d'administració, però des del 2008 tenim limitada la taxa de reposició, cosa que fa que només puguem contractar algú quan algú es jubila, i la massa salarial, que fa impossible millorar les retribucions. Ens agradaria tenir més autonomia i més rendiment de comptes. 

Un 63% del professorat de la UPF és temporal. Com s'ha de resoldre?

— Volem resoldre-ho, però no podem. Hi ha indicadors que tenim molt malament: el professorat permanent i el que té dedicació plena. El problema és la legislació: no podem fer places permanents ni pagar més als que ja tenim. Necessitem que ens deixin contractar i que ens deixin incrementar salaris, i això ho ha de fer el ministeri però també la Generalitat, per això hem d'influir en les dues administracions.

El model híbrid que s'ha implantat aquest curs ha arribat per quedar-se?

— Per descomptat. Per exemple, en les reunions internacionals, perquè ara hi podran participar persones que, si no es fes online, no podrien venir. Però sempre tenint en compte que som una universitat presencial.

El Suprem ha confirmat que la UPF va vulnerar la neutralitat política quan va censurar la sentència del Procés. Quin paper ha de tenir la universitat en el debat polític?

— El nostre és un projecte universitari i hem de formar bons professionals i alhora bones persones i bons ciutadans. El que hem de fer és escoltar el claustre, i si hi ha un pronunciament, què hem de fer? No podem abstreure’ns del que passa.

stats