Societat 16/04/2021

31 anys per a un dels autors de la violació de Sabadell

Dos altres acusats condemnats a 13 anys i mig perquè només se’ls considera còmplices, i un absolt

3 min
Els quatre acusats, als laterals, durant el judici a l'Audiència de Barcelona.

BarcelonaLa violació múltiple a una noia de 18 anys el febrer del 2019 en una nau abandonada de Sabadell ha acabat amb condemna per a tres dels quatre acusats. L’Audiència de Barcelona ha imposat 31 anys de presó per a qui considera que és l’autor material d’una de les tres agressions sexuals i cooperador de les altres dues. Als altres dos acusats els sentencia a 13 anys i mig com a còmplices del clima de terror. Dos dels tres condemnats estan en presó preventiva. Els jutges no dubten del testimoni de la víctima: “Ens ha resultat del tot creïble”, després de la polèmica per la revictimització que va patir la noia fa una setmana durant l’interrogatori del fiscal en el judici. Però falten els autors materials de les dues primeres violacions: un mai s’ha pogut identificar i l’altre va fugir perquè no estava en presó preventiva.

“La víctima en cap cas va consentir els actes sexuals i tampoc va poder evitar-los atesa la situació de por i d’angoixa que li van provocar els diversos atacs, en què temia per la seva vida, tot i els plors persistents i les sol·licituds que contínuament feia perquè paressin les agressions, que no van poder passar desapercebudes als que hi eren presents”. La sentència deixa clar que la víctima va patir tres agressions sexuals a la nau i que tots els homes van contribuir als fets. La Fiscalia i l’advocat de la noia volien que s’apliqués gairebé la mateixa pena a tots els acusats –fins a 40 anys i mig de presó–, tant si eren autors materials com còmplices, però el tribunal diferencia les conductes en la intimidació ambiental.

L’Audiència argumenta que l’autor d’una de les tres violacions pot ser considerat cooperador necessari però que la resta han de ser qualificats de còmplices. Els jutges justifiquen que els còmplices van facilitar el clima intimidatori –mencionen la sentència del Suprem de la Manada– però que això ja s’hauria produït amb l’actuació dels altres autors de les agressions sexuals. Per tant, admeten que els tres condemnats van formar part de “la creació d’un escenari de temor”, com hauria fet “una banda violenta”, tot i que considera que no hi van participar de la mateixa manera. Segons els magistrats, els dos còmplices ho van ser pel fet d’aixecar-se i ser a prop de la víctima quan va entrar a la nau amb un dels violadors no jutjats i per haver-se quedat “indiferents i com a espectadors”, sense evitar que els autors cometessin els delictes.

Una tesi que és “irraonable”

El tribunal no es creu els condemnats, que es van intentar exculpar, tenint en compte que la víctima havia mantingut un relat “coherent”. Veu “irraonable” la tesi de l’únic autor material, que va dir que la relació sexual havia sigut consentida. La sentència apunta que l’home no pot negar la relació perquè es va trobar el seu ADN en les mostres extretes de la noia i conclou que l’única finalitat d’assegurar allò era justificar un fet inqüestionable. Sobre els dos còmplices, que van declarar que no eren a la nau tot i que els van identificar a les rodes de reconeixement, els jutges recorden que un no va desmentir el que havia afirmat a la policia quan el van detenir –va admetre les violacions– i que a l’altre se li va trobar una empremta recent al local.

En canvi, l’Audiència posa en dubte la roda de reconeixement de l’únic acusat que ha acabat absolt. En aquest cas considera que no pot ser una “prova de càrrec” perquè, quan es va fer, un agent judicial va veure que l’advocat de la víctima s’havia acostat a la noia i li havia dit alguna cosa en veu baixa. Els magistrats argumenten que la “irregularitat” de la roda fa que sigui “insuficient” per demostrar que l’acusat era a la nau i invoquen la presumpció d’innocència.

Un dels acusats entrant a l’Audiència de Barcelona.

La Fiscalia també havia demanat que una part de la condemna s’executés a Espanya i que la resta se substituís per l’expulsió. El tribunal ha acceptat valorar l’expulsió quan hagin complert tres quartes parts de la pena, tinguin el tercer grau o els concedeixin la llibertat condicional. Si no s’aplica, s'estaran cinc anys en llibertat vigilada. Pel que fa a la indemnització, l’autor material haurà de pagar 60.000 euros a la víctima i, si no pot, ho hauran d’assumir els dos còmplices. La sentència no és ferma perquè es pot recórrer.

stats