L'anàlisi d'Antoni Bassas: "El català no necessita cent mesures, en necessita una"

En aquestes condicions, més que els professors hagin d'aprendre a aplicar la immersió, serà que els catalanoparlants hauran d'aprendre estratègies per fer servir el català a Catalunya quan els ho posin difícil.

Hola, com estan?

Ahir el Govern es va reunir de manera extraordinària per aprovar mesures d’impuls del català. Tot va estar organitzat per remarcar que el Govern dona importància a la situació de la llengua. 

La reunió era monogràfica, íntegrament dedicada al català, no es va celebrar al Palau de la Generalitat sinó a la seu de l'Institut d’Estudis Catalans (la nostra acadèmia de la llengua) i es van aprovar 100 mesures. Tot plegat pensat per transmetre que el govern es preocupa i treballa per millorar l’ús social del català. 

Moltes de les cent mesures no són noves, ja s’havien posat en marxa, com ara la llei de l’audiovisual, el nou canal del Club Super 3 o el Pacte Nacional per la Llengua. Ara, aquesta reunió especial d’ahir ens ajuda a entendre on som. I per entendre on som, aquest titular:

“Els futurs mestres hauran d’aprendre a aplicar la immersió”. La qual cosa ens porta a concloure que no en saben, o no en deuen saber gaire, d’aplicar la immersió. Continues llegint: “Els graus i màsters de formació de professors donaran eines per mantenir el català a l’aula”, el que vol dir que n’estan mancats. 

La lectura implícita de tot plegat és que a mesura que ens hem allunyat del franquisme, que havia prohibit el català amb càstigs i expressions com “habla en cristiano”, que de la versió espanyola del laic republicà francès “soyez propres, parlez français” (sigueu nets, parleu francès) a mesura que han anat passant els anys de la Transició, en què el català era l’idioma de la llibertat naixent, de la integració dels fills d'andalusos o extremenys, ha baixat sostingudament la connexió emocional dels catalanoparlants amb la seva llengua i dels poders públics amb l’obligació de defensar-lo. El català s’ha donat per defensat, per oficial, per instal·lat a les aules i la vida pública. I aleshores, quan el castellà ha entrat amb força a través del canvi demogràfic, per superioritat de producció cultural, el català ens ha començat a fer una mica de nosa. La constant conversió del català en un problema per part de la política i els mitjans espanyols ens ha restat autoestima, i ja no n’anàvem sobrats. Resultat: milers de professors deixats a la intempèrie davant l’hostilitat d’alumnes a les aules o de famílies a les reunions, milers d’usuaris de clients menystinguts a restaurants o comerços per parlar en català, i fins i tot pacients havent de canviar de llengua si volien ser atesos pel metge o pel personal d’infermeria.

Ningú no sap exactament quins són els seus drets lingüístics, i si ho sap, són contestats per un “estamos en España”. Un estranger que arribi aquí, de seguida capta amb quina llengua no tindrà mai problemes. En aquestes condicions, més que els professors hagin d'aprendre a aplicar al immersió, serà que els catalanoparlants hauran d'aprendre estratègies per fer servir el català a Catalunya quan els ho posin difícil. Aquí és on som, en la temptació cada vegada més gran de dir “saps, què? Que li parlo en castellà i m’estalvio problemes”, perquè ja se sap que a Catalunya, tots els catalanoparlants som bilingües. 

I aquesta temptació de fer servir el botó de la comoditat, que no és més que el botó del pànic i de la derrota, és la que fa que hi hagi molts catalanoparlants que així que intueixen el més mínim senyal que no els entendran, comencen la conversa en castellà. I, en canvi –els parlo per experiència personal en una “plaça dura” com Barcelona– pots començar les converses en català, que t’entenen i fins i tot et responen en català.

Aquí és on som: abans d'obrir la boca, calculem els costos de fer servir la nostra pròpia llengua al nostre propi país. I això, la solució, no demana cent mesures, en demana una, que és la independència, de manera que puguem parlar el català com els danesos parlen danès o els suecs parlen suec, sense cap restricció mental ni cap complex d’inferioritat.

Bon dia.

stats