Jo et vull escoltar, Pérez Andújar
Javier, jo no alçaré banderes de combat ni censuraré que pensis diferent de mi. Jo no aniré contra la llibertat d’expressió, que sostinc a l’hora de defensar les idees pròpies però sobretot, sobretot, a l’hora de respectar idees diferents, que és quan té més valor.
Mai no m’inspiraré en qualificatius que has utilitzat per definir el moviment d’independència, dient que és “una cosa d’aiatol·làs”; no m’hi sentiria còmode per referir-me al procés més democràtic i transformador dels nostres temps, però tampoc per definir les teves opcions polítiques ni les de ningú.
Et vull escoltar i t’escoltaré perquè ets ciutadà de Barcelona, la ciutat que estimo i de la qual vull ser alcalde. M’interessen les teves idees de ciutadà; m’interessen molt perquè les comparteixo poc, i perquè vull conviure amb tu en una ciutat plural.
I sí, no ho nego, m’encantaria que corregissis allò de considerar les manifestacions de l’11-S com “un parc temàtic de l’independentisme” que no convidaven a ningú que pensés diferent a sortir al carrer. M’encantaria perquè crec que et vas equivocar.
Però tot i que considero equivocats molts dels teus judicis, per sobre de tot donaria el que calgués perquè et poguessis equivocar tant com et plagués. Perquè la Barcelona que jo admiro, la ciutat que jo vull compartir, és aquella en la qual ens escoltem. Aquest cop tens una ocasió magnífica per adreçar-te amb respecte a una ciutadania diversa i rica. Insisteix a fer-ho sense imposicions al Saló de Cent.
Jo t’escoltaré perquè la ciutat on vull que visquem tots dos, i els nostres fills i les generacions del demà, és una ciutat on tu i jo podem escoltar-nos. Escoltar tothom i sobretot escoltar i complir el que decideixi amb tota llibertat el nostre poble, el teu i el meu, que són el mateix.
ALFRED BOSCH
PRESIDENT D’ERC A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
Inconsciència a la carretera
Sorpresa de la inconsciència d’alguns pares a les carreteres catalanes. Aquest cap de setmana baixem de Sant Cugat del Vallès a Sant Carles de la Ràpita, ¿i què és el que ens trobem? Cotxes i més cotxes, famílies carregades amb els seus grans cotxes de luxe, i alguns d’utilitaris... Però la sorpresa és la quantitat de nens al seient de darrere sense lligar, sense cadiretes ni cap mesura de seguretat!
Com a mare de dos nens petits, i com a viatgera, m’indigno. Observem els cotxes veïns i no fem més que veure nens saltant al seient, traient el cap entremig dels dos seients de davant... Avorrits, sí, però totalment exposats al perill d’altres cotxes i conductors nerviosos per la caravana. I em dic... Quina culpa en tenen aquests nens? Els pares porten el cinturó.
Fa uns dies que la televisió ens anuncia la campanya de seguretat viària per a aquest mes de vacances. Però estic sorpresa que encara hi hagi gent tan poc conscienciada.
LAIA FERRÉ
SANT CUGAT DEL VALLÈS
