Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

En Falet, testimoni de 106 anys de vida a Blanes

L’avi centenari s’ha posat al servei dels arxivers

De persones que passen de 100 anys cada dia n’hi ha més, però poques arriben a 106 en un estat físic i mental envejable. Un d’aquests pocs casos és el de Joaquim Illas (Blanes, 1909), que encara es mou per casa sense bastó i que camina pel poble una hora ben bona cada dia i a bon pas, tenint en compte la seva edat, esclar. “Treu a passejar el bastó”, explica en Francesc, el seu fill. En Falet, com el coneix tothom a Blanes, no es medica, només sordeja de l’oïda esquerra i fa servir el telèfon mòbil. Quan tenia 100 anys es va operar d’una hèrnia i, veient la seva edat, l’anestesista li va preguntar per què ho volia fer. “Per al dia de demà, home!”, va ser la seva resposta.

Documentant la memòria gràfica

La bona memòria que té fa que cada dimarts, des de fa 13 anys, vagi a l’Arxiu Municipal de Blanes i ajudi a documentar les fotos antigues que van rebent, una activitat que l’estimula. “Fa uns anys van venir els del programa Thalassa, de TV3, buscant gent que hagués conegut l’Emerencià Roig, i jo l’havia conegut”, explica.

Roig, farmacèutic i publicista, va deixar un notable llegat d’il·lustracions sobre afers nàutics i oceanogràfics, a més d’estudis sobre l’esplendor de les construccions navals del segle XIX al litoral català. Illas l’havia conegut perquè Roig tenia un germà que era metge a Blanes, hi passava temporades i era amic d’un pescador local, també amic d’Illas. Després de participar a Thalassa, Illas va començar a col·laborar amb l’Arxiu Municipal.

Torner i botiguer

Illas va néixer a Blanes en plena Setmana Tràgica. I hi ha viscut pràcticament tota la vida, tret d’un any a França, a finals dels anys 20. En els seus 106 anys ha viscut dues guerres mundials, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista; i ha conegut tres reis d’Espanya.

Quan encara anava a escola, va començar a cosir espardenyes, una activitat important aleshores a Blanes. El pare era mariner i la mare regentava una petita botiga on es venia tant esperit de vi com fideus o petroli. “Això de la crisi no és pas nou, abans era permanent”, diu. Recorda que Blanes vivia d’esquena al mar. “Les cases del passeig marítim estaven encarades al poble. El pati era al darrere, mirant a mar. Poca gent sabia nedar”, explica.

Després va aprendre l’ofici de torner mecànic, que va perfeccionar a Bordeus. Això li va permetre passar la Guerra Civil mobilitzat en les indústries de guerra, entre Arenys de Mar i Blanes. No té ganes de parlar ni de la Segona República ni de la guerra. “No em porten bons records. Un germà de 17 anys va anar al front i no en va tornar”, diu. Després va treballar uns anys més en diversos tallers fins que va decidir posar-se al capdavant del negoci familiar i muntar el primer autoservei de Blanes. “No tenia ganes de fer-me vell en una fàbrica. Jo també volia ser un home lliure”. Diu que el que més el sorprèn és que la gent no està mai contenta. “Ara tenim atur, seguretat social, pensions. És per estar contents o no?”, pregunta. Respecte al procés català no es decanta. “Has vist El gatopardo? Faran canvis perquè tot quedi allà mateix”, opina.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT