La Flama de la Llengua Catalana comença a Prada el seu "pelegrinatge" anual a Montserrat
En la seva 45º edició, el tradicional acte reivindicatiu en suport del català, l'organitzen cinc entitats excursionistes de Reus amb el suport del Casal Català del Conflent
PradaLa tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord, ha estat un any més el lloc escollit per iniciar una edició més de la simbòlica renovació de la Flama de la Llengua Catalana. En la seva 45ª edició, són cinc entitats excursionistes de Reus les que organitzaran el "pelegrinatge" de la flama que finalitzarà a Montserrat on crema perpètuament. Segons ha explicat Francesc Escoda, portaveu de les entitats organitzadores, la renovació de la flama és una oportunitat de "refermar" el compromís amb la llengua catalana, d'una banda, i de retre homenatge a la figura de Pompeu Fabra, "seny ordenador" del català, i molt vinculat al món excursionista. Unes 200 persones han participat aquest diumenge a Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord, en l'inici dels actes d'una edició més, la 45ª, de la simbòlica renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu i alhora festiu en suport de la llengua i la cultura catalana.
La jornada ha començat als volts de dos quarts d'onze del matí amb una visita a la casa on va viure i morir Pompeu Fabra a Prada. Seguidament, la comitiva, presidida per una estelada de grans dimensions, s'ha dirigit al cementiri de la població nord-catalana per fer una ofrena floral a la tomba de Fabra i fer l'encesa de la flama.
Francesc Escoda, portaveu de les cinc entitats excursionistes de Reus que enguany han estat les encarregades d'organitzar la renovació de la flama, ha explicat que iniciar els actes a Prada de Conflent permet retre un sentit homenatge a Pompeu Fabra, "seny ordenador" de la llengua catalana i molt vinculat al món excursionista, i alhora "donar una empenta" a les associacions de la Catalunya del Nord que treballen en la promoció i defensa de la llengua catalana.
El president d'una d'aquestes associacions, el Casal Català del Conflent, Jordi Taurinyà, ha explicat que, efectivament, aquesta festa anual "posa les piles" a les entitats nord-catalanes que treballen en favor de la cultura catalana perquè els demostra "que no estan sols" en la seva lluita. "Veure tota aquesta unitat ens dóna força i ens encoratja a seguir", ha afegit Taurinyà.
La jornada ha finalitzat amb una recepció a l'Ajuntament de Prada on s'han fet els parlaments i on alumnes de la Bressola han cantat diverses cançons populars nord-catalanes.
Història de la renovació de la Flama
Va ser el 1968 quan, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, que s'encengué per primera vegada la Flama davant la tomba del mestre per part de la seva filla Carola. La flama fou portada per camins de muntanya durant una setmana fins al monestir de Montserrat, amb el qual s'encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l'atri de l'església que du la següent llegenda: Flama de la llengua catalana. 'Encesa per la fe, portada per l'esforç i mantinguda per la voluntat d'un poble'.
L'any següent, amb motiu del primer aniversari d'aquell acte, es va acordar que cada any una entitat diferent organitzaria la Renovació de la Flama el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer de 1868. Així, la primera renovació de la Flama va tindre lloc el 1970.
