Publicitat

TEATRE

Avui diumenge s'obre la capella ardent d'Anna Lizaran al tanatori de les Corts

Coneguda com 'la Lizaran', era considerada la millor actriu de la seva generació. Tenia 68 anys i quatre dècades de carrera, coronada amb el seu darrer paper al Teatre Nacional a 'Agost'. Va treballar al teatre, al cinema i a la televisió i va guanyar-se el públic, crítica i la professió

La capella ardent d'Anna Lizaran s'obrirà aquest diumenge a partir de les dues de la tarda al tanatori de Les Corts. Serà moment per acomiadar l'actriu catalana just abans que se'n faci el funeral dilluns 14 a les 12 del migdia. Anna Lizaran va morir  als 68 anys a l'Hospital Clínic de Barcelona a causa d'un càncer que li va ser diagnosticat fa poques setmanes. L'actriu ja havia hagut de suspendre la participació en l'espectacle 'La Bête', que inaugurava la temporada al Teatre Nacional aquest setembre, per problemes de salut. La seva darrera obra, ha sigut l'espectacle més vist de la història del TNC, 'Agost', en el qual, de nou, Lizaran brodava el paper protagonista.

Filla d'una modista i un mecànic del Baix Llobregat, aquesta esparreguerina tocada per 'la passió' pel teatre ha tingut una extensa carrera de 40 anys, que ha deixat empremta a la història del teatre català. Va ser una de les primeres actriu de la companyia Els Comediants, que va abandonar per marxar a París a l'Escola Lecoq. En va tornar el 1976 i va participar en la fundació d'una de les principals institucions teatrals contemporànies: el Teatre Lliure. Era el 1976 i amb companys com Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella i Carlota Soldevila van fundar una institució pionera en fer teatre modern i contemporani en català. De 'Camí de nit' (1976) a 'L'hort dels cirerers' (2000) va treballar en espectacles mítics com 'La bella Helena', 'Primera història d'Ester', 'Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny', 'Roberto Zucco', 'Quartet' o 'Tot esperant Godot'.

Però Lizaran va volar del niu i va fer una extensa carrera més enllà de les portes del vell Lliure –del qual va dimitir com a patrona quan, al 2003, no van escollir Lluís Pasqual per capitanejar-lo–. Josep Maria Mestres la va dirigir a 'Un matrimoni de Boston', Sergi Belbel la va fer pujar moltíssimes vegades al Teatre Nacional amb espectacles com 'Forasters', 'Dissabte, diumenge i dilluns', 'El ball' i 'Agost', Ramón Simó la va dirigir a 'Escenes d'una execució', Joan Ollé a 'Aquesta nit impovisem', Carles Santos a 'L'adéu de Lucrècia Borja', Oriol Broggi a 'El cercle de guix caucasià' i Josep Maria Flotats a 'Una jornada particular'. Va guanyar set premis Butaca, un Max, un premi Gaudí, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Nacional de Teatre i la Creu de Sant Jordi.

Des del 'Vicari d'Olot' (1980) va treballar al cinema, sobretot de la mà de Ventura Pons ('Morir o no', 'El perquè de tot plegat', 'Forasters'), però també amb Gerardo Vera, Pedro Almodóvar i la més recent 'Herois' de Pau Freixes (2010). I va treballar a la televisió, on era més popular la seva germana, Lola Lizaran, que va morir ara fa 10 anys, el 2003. Va aparèixer a sèries com 'Laura' o 'Porca Misèria'.

Anna Lizaran, geni i figura, deixa un record inesborrable i un llegat per a la història del teatre.



PUBLICITAT