Cal limitar la llibertat d’expressió?

BARCELONAPer què els dibuixants de Charlie Hebdo es poden burlar de Mahoma però l’humorista Dieudonné no pot fer comentaris antisemites? El diari Le Monde es va fer ressò d’aquesta pregunta, formulada per molts lectors l’endemà que el polèmic humorista fos detingut per haver fet broma sobre els quatre jueus assassinats en un supermercat de París. El rotatiu francès va proposar llavors el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió. La llei preveu penes contra l’amenaça, la difamació i l’apologia del terrorisme, però ni la blasfèmia ni l’ofensa estan en el Codi Penal. Per què les unes sí i les altre no? Aquest debat de fons sobre el concepte de llibertat és el que abordarà el filòsof i sociòleg Axel Honneth -autor d’ El derecho de la libertad- en el primer debat del cicle Prendre la paraula del CCCB.

“La clau està a justificar la prohibició. A demostrar que hi ha un vincle directe entre l’expressió i una forma de violència”, respon Daniel Gamper, professor de filosofia política a la UAB. I en aquest cas considera que “no es pot establir un vincle entre la blasfèmia i la violència perquè estaríem acceptant la interpretació que en fan els violents”. El periodista Marc Marginedas, coneixedor del món àrab i musulmà, rebutja de ple que una societat laica com l’europea es plantegi sancionar l’ofensa a la religió, però alhora fa una crida a la responsabilitat. “Cal tenir en compte l’efecte que pot tenir una publicació. Ser conscients de fins a quin punt pot ser ofensiva”, apunta.

En la mateixa línia, però amb més contundència, s’expressa l’antropòleg i monjo del monestir de Montserrat Lluís Duch: “Ser lliure vol dir ser responsable. La llibertat sense responsabilitat és molt perillosa. I aquesta responsabilitat exigeix el respecte de l’altre”. En canvi, la professora de filosofia a la UAB Marta Tafalla considera que s’està “posant tota la càrrega sobre els límits de la llibertat d’expressió”, però que el que s’hauria de fer és “explicar per què és un valor fonamental de la societat democràtica”. I afegeix: “Sense criticar les idees, el coneixement no avança. No hi ha coneixement ni progrés moral sense llibertat”.

El papa Francesc també va intervenir en el debat fa uns dies amb unes polèmiques paraules amb què semblava justificar la reacció de qui se sent ofès. “Va dir una barbaritat. La fe pot demanar respecte, però no pot exigir que aquest respecte entri en el Codi Penal”, assenyala Gamper. Duch, d’alta banda, considera que el pontífex defensa aferrissadament la llibertat d’expressió, però també la integritat de les persones: “En pro de la llibertat d’expressió no es pot ofendre el que pensen els altres”, apunta l’antropòleg, que admet, en qualsevol cas, que seria impossible posar límits legals en cada cas, i que tampoc seria desitjable: “La censura és molt més perillosa que les transgressions de la llibertat d’expressió”, aclareix.

Tafalla rebutja centrar el problema en la possible irresponsabilitat de qui exerceix la llibertat i el situa en el poder de les institucions religioses que “eduquen en l’obediència, la submissió i el no-qüestionament de les idees”. Marginedas reclama no enfocar el debat només en la religió i la blasfèmia i considera que “el que és important és assegurar la llibertat de premsa com a contrapès del poder polític i els seus abusos”.

Duch proposa concebre la llibertat com un fenomen social compartit amb els altres. I superar la llibertat individual, que, segons el monjo, “té conseqüències nefastes i porta a l’inidvidualisme agressiu”. En aquest sentit, Gamper també accepta l’autocensura “si és perquè no volem ofendre persones amb altres creences”, però mai si al darrere hi ha la por.

Qui més qui menys, tothom admet la complexitat d’un debat que té molts matisos i fronteres poc evidents. Cal temps i pedagogia per assumir, d’una banda, que la llibertat potser comporta uns deures i, de l’altra, que cap idea és intocable. I, en tot cas, que els violents no representen ni els uns ni els altres. Però l’exigència de respostes ràpides en situacions d’alarma pot simplificar el debat i abocar els ciutadans a triar entre llibertat i seguretat.