Publicitat
Publicitat

PREMIS GOYA

Discurs íntegre d'Àlex de la Iglesia

Àlex De la Iglesia defensa que internet és el present

A continuació publiquem el text íntegre, traduït al català, del discurs que el president de l'Acadèmia del Cine, Àlex De la Iglesia ha pronunciat durant l'entrega dels Premis Goya 2011

"El dia d'avui ha arribat perquè fa 25 anys, dotze professionals del nostre cinema, enmig d'una crisi tan greu com la nostra, caminaven JUNTS malgrat les seves diferències. Vull començar aquest discurs felicitant els fundadors de l'Acadèmia.

No només ells, sinó tots els que m'han precedit en aquesta institució, vicepresidents, membres de les juntes directives i el conjunt dels acadèmics, ens han portat aquesta nit aquí, al Teatro Real, per celebrar el 25 aniversari de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques i l'existència mateixa dels premis Goya. A tots, moltíssimes gràcies.

POT SEMBLAR que arribem a aquest dia separats, amb punts de vista diferents en temes fonamentals. És el resultat de la lluita de cada un per les seves conviccions. I RES MÉS. Perquè en realitat, tots defensem el mateix: el cinema. Vull per això felicitar i agrair a tots els que sou aquí, per caminar junts en la diferència, i fins a la divergència.

Fem molt de soroll, però és que aquesta vegada, hi ha moltes nous. El xoc de postures és sempre aparatós i després en sorgeix un núvol de fum que impedeix veure amb claredat. Però la discussió no és en va, no és frívola i no és precipitada.

No podem oblidar el més important, el moll de l'os de l'assumpte. Som part d'un Tot i no som NINGÚ sense aquest Tot. Una pel·lícula no és pel·lícula fins que algú s'asseu davant i la veu. L'essència del cinema es defineix per dos conceptes: una pantalla, i una gent que en gaudeix. Sense públic això no té sentit. Això no ho podem oblidar mai.

Diuen que he provocat una crisi. Crisi, en grec, significa "canvi". I el canvi és ACCIÓ. Estem en un punt de no retorn i és el moment d'actuar. No hi ha marxa enrere. De les decisions que es prenguin ara en dependrà tot. Res del que valia abans, val ja. Les regles del joc han canviat.

Fa 25 anys, els que es dedicaven al nostre ofici mai no haurien imaginat que una cosa anomenada INTERNET revolucionaria el mercat del cinema d'aquesta manera i que es veiessin o no les nostres pel·lícules no seria només qüestió de portar el públic a les sales.

Intenet no és el futur, com alguns creuen. Internet és el present. Internet és la manera de comunicar, de compartir informació, entreteniment i cultura que utilitzen centenars de milions de persones. Internet és part de les nostres vides i la nova finestra que ens obre la ment al món. Als internautes no els agrada que els anomenin així. Ells són CIUTADANS, són senzillament gent, són el nostre PÚBLIC.

Aquest públic que hem perdut no va al cinema perquè és davant d'una pantalla d'ordinador. Vull dir clarament que NO TENIM POR a internet, perquè internet és, precisament, la salvació del nostre cinema.

Només guanyarem al futur SI SOM NOSALTRES ELS QUE CANVIEM, els que innovem, avançant amb propostes imaginatives, creatives, aportant un NOU MODEL DE MERCAT que tingui en compte TOTS els implicats: Autors, productors, distribuïdors, exhibidors, pàgines web, servidors, i usuaris. Es necessita una crisi, un canvi, per poder avançar cap a un nova manera d'entendre el negoci del cinema.

Hem de pensar en els nostres drets, per descomptat, però no oblidar MAI les nostres OBLIGACIONS. Tenim una RESPONSABILITAT MORAL envers el públic. No podem oblidar una cosa essencial: fem cinema perquè els ciutadans ENS PERMETEN fer-lo, i els devem respecte, i agraïment.

Les pel·lícules de què parlem aquesta nit són la prova que en aquest país ens deixem la pell treballant. No obstant això, el mateix esforç o un de més gran van fer tantes altres pel lícules que NO HAN ARRIBAT als sobres de les candidatures. Ells també es mereixen ser aqui, perquè han treballat igual de fort que nosaltres.

Vull acomiadar-me en la meva última gala com a president, recordant a tots els candidats als Goya TAN SOLS una cosa: tant se val guanyar o perdre si podem fer cinema, TREBALLAR en el que més ens agrada. No hi ha res millor que sentir-LLIURE creant, i compartir aquesta alegria amb els altres. Som cineastes, expliquem històries, creem mons perquè l'espectador hi visqui. Som més de 30.000 persones que teim la immensa sort de viure fabricant somnis. Hem d'estar a l'altura del PRIVILEGI que la societat ens ofereix.

Jo crec, amb tota humilitat, que si volem que ens respectin, cal respectar primer.

I finalment, m'agradaria explicar-li al proper president de l'acadèmia, que ja em cau bé, sigui qui sigui: aquests han estat els dos anys més feliços de la meva vida. He conegut gent meravellosa de tots els sectors de la indústria. He vist els problemes des de punts de vista NOUS per a mi, cosa que m'ha enriquit i m'ha fet millor del que era. He comprovat que treballar per als altres és una experiència extraordinària per molt dur que resulti en un principi, i sobretot: han passat 25 anys MOLT BONS, però ens en queden molts més, i segur que seran MILLORS.

Bona nit."

Més continguts de