Publicitat
Publicitat

El retorn social dels festivals

¿Com es pot mesurar l’impacte dels esdeveniments culturals més enllà de l’economia? ¿I com s’hi han de vincular les ajudes públiques?

El retorn social és un concepte fonamental en les polítiques culturals. Tanmateix, encara és hora que es concreti què és i, sobretot, quins paràmetres objectius s’han de fer servir per valorar-lo. O dit d’una altra manera, cal que sigui més visible el seu pas de l’entorn teòric acadèmic a la pràctica. La setmana que ve el Sónar presentarà l’avançament d’un estudi que van engegar l’any passat l’objectiu del qual és precisament “estudiar el retorn social i l’ús del festival”. “Vam adonar-nos que els estudis d’impacte econòmic donen poques dades sobre el retorn cultural, social i d’innovació. Es tracta de buscar paràmetres per identificar aquest retorn. Hi surten indicadors, però és aviat per definir el marc referencial”, explica un dels directors del Sónar, Ricard Robles.

El seu punt de vista està en sintonia amb el de Daniel Granados, assessor musical de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), que considera que “és important diferenciar entre impacte econòmic i retorn social”. Xavier Fina, director d’ICC Consultors i professor de producció i gestió a l’Esmuc, va participar l’any 2011 en l’estudi El retorn social de les polítiques culturals: com mesurar el valor públic de la cultura? i explica que “el retorn social d’un esdeveniment cultural s’acostuma a entendre com una externalitat positiva d’aquell esdeveniment”. “L’externalitat més clara és de caràcter econòmic, i això explica la proliferació dels estudis d’impacte econòmic en la mesura que la generació de riquesa i ocupació té efectes socials -afegeix-. Però si entenem l’aspecte social al marge de l’econòmic, el retorn passa per factors que es consideren externs a l’esdeveniment però que provoca o genera l’esdeveniment mateix, com ara la cohesió social, l’educació, la recuperació de zones deprimides o l’autoestima col·lectiva”.

L’Ajuntament barceloní, d’acord amb el programa de Barcelona en Comú, vol “repensar el model de producció i de circulació de la cultura” superant, segons Granados, “un model marcat per l’hegemonia de la indústria cultural” i treballant per fixar “uns criteris objectius” sobre el retorn social. És un debat cultural de fons que pot determinar les polítiques de subvencions. Com diu Fina, “les subvencions no són un dret de qui les rep, sinó un instrument de les polítiques públiques”. “Per tant, i sempre amb proporcionalitat respecte al volum relatiu i absolut de l’aportació, les subvencions han de condicionar el que fa qui les rep”, afegeix Fina. “Hem de ser més exigents”, diu Granados, que proposa “replicar models de gestió que vénen de l'economia social i solidària afavorint formes de governança democràtiques i models horitzontals, ús de codi obert que garanteixi la reutilització o remescla de la producció i la participació enfront del consum passiu”.

És a dir, més enllà de l’efecte econòmic de festivals com el Sónar o el Primavera Sound, cal analitzar quina repercussió tenen en el conjunt de la ciutadania i no només en els usuaris directes de l’esdeveniment.

L'accés als continguts

Les activitats gratuïtes del Primavera Sound a la ciutat

Segons Granados, un indicador per avaluar el retorn social del Primavera Sound és “l’accés que la ciutadania té als continguts del festival en diferents espais de la ciutat”, tot i que, com recorda Fina, també calen “programacions no excloents, no només per raons econòmiques, sinó de capital cultural i simbòlic”. En qualsevol cas, un exemple de retorn social són els concerts gratuïts que organitza el Primavera Sound al Parc del Fòrum el dimecres previ a l’inici del festival pròpiament dit. Però també ho és l’activitat del Primavera a la Ciutat, que inclou els concerts gratuïts en bars de diferents districtes -aquest any també a Sant Adrià de Besòs- i en una dotzena d’equipaments municipals dels barris de les Corts, la Marina de Port, el Parc i la Llacuna del Poblenou i el Turó de la Peira.

“Volem donar valor als locals petits, reivindicar els espais dels barris i posar en circulació artistes emergents”, explica un dels directors del Primavera Sound, Alberto Guijarro, que no descarta ampliar el Primavera a la Ciutat a altres poblacions de l’àrea metropolitana. Segons Granados, “la descentralització i la manera com es relaciona el festival amb el teixit musical emergent” és una de les línies de treball per aprofundir en el retorn social.

Preveure la continuïtat

Festivals que no siguin “bolets” que desapareixen la resta de l’any

Un factor per explicar la diferència entre l’impacte econòmic i el retorn social és la continuïtat més enllà de les dates de celebració del festival. Un esdeveniment de tres dies pot tenir un efecte econòmic molt rellevant en sectors com l’hostaleria, però si no té incidència en el teixit cultural local difícilment tindrà un retorn social remarcable. Segons Granados, el Sónar “és el festival amb el qual és més fàcil treballar el retorn social a través del Sónar +D”, però cal seguir aprofundint.

L’Icub ha demanat al Sónar treballar conjuntament amb fàbriques de creació com el Canòdrom en projectes en residència de sis mesos, per exemple, per “desenvolupar prototips tecnològics que ajudin a solucionar conflictes en les dinàmiques urbanístiques”. “Són coses que el Sónar porta en la seva programació i que podem extreure de l’ecosistema Sónar i extrapolar a la ciutat”, diu Granados. El mateix es pot fer col·laborant amb la fàbrica de creació de Fabra i Coats o programant diferents xerrades i tallers.

En el Primavera Sound, a part de l’activitat que ja es fa un mes abans del festival, es tracta d’aprofundir en espais de debat que vagin més enllà del Primavera Pro, un entorn en què, com reconeix Granados, el festival “aporta una visió més reflexiva que genera externalitat positiva”. En les jornades professionals que comencen demà, hi ha debats sobre com els festivals poden ser espais socials i polítics o sobre com la tecnologia pot fer que la indústria musical sigui més justa i oberta. “En aquests debats hi ha la sensibilitat de sortir del marc estrictament econòmic”, diu Guijarro.

La continuïtat en el temps no és només una qüestió de festivals privats, sinó també de públics com el BAM, que forma part de les festes de la Mercè. És a dir, la gratuïtat d’uns concerts no garanteix el retorn social perquè cal alguna cosa més. “ El BAM no pot ser només un festival de quatre dies -diu Granados-. Per això estem treballant perquè la pròxima edició sigui un espai per visualitzar tot el teixit emergent musical de la ciutat, de tots els estils. En una plaça pública encara per determinar hi haurà un escenari per a aquest teixit, amb moltes hores de concerts. Volem treballar conjuntament amb el teixit, donar-li responsabilitat”. Aquesta lògica, afegeix l’assessor musical de l’Icub, s’ha de “treballar i aprofundir”, perquè els criteris que s’apliquin als esdeveniments privats han de ser aplicables en festivals públics com el Grec.

Formació i ocupació

Facilitats per a estudiants i activar una borsa de treball

“La vocació del Sónar +D és que sigui una eina útil en el món artístic, educatiu i científic”, diu Robles. Per exemple “donant la possibilitat d’obrir més camps per arribar a les comunitats locals”. En l’àmbit artístic significa potenciar la presència d’artistes locals a la programació, però a efectes de retorn social tenen més rellevància iniciatives com ara l ’elaboració d’un directori d’oferta formativa en camps tecnològics i creatius. “Serà un directori online obert a tothom. Hi ha moltes dades sobre creativitat, tecnologia i negoci -explica el codirector del Sónar sobre un projecte que es presentarà la setmana que ve-. És ampliar la part performativa amb una part formativa”. A més, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament, el Sónar incorpora al festival la borsa de treball pautada per Barcelona Activa. “Són accions i polítiques de continguts que sumen”, diu Robles.

Repensar el model

Garantir les bones pràctiques en la cultura

El nou model que es construeixi no podrà oblidar el que Granados descriu com a “bones pràctiques per repensar noves polítiques”. De la mateixa manera que l’Ajuntament va aprovar el 20 de maig un  decret d’alcaldia pel qual exigirà a les empreses que optin a alguna licitació pública a explicar si tenen vinculació amb paradisos fiscals, en el  document Cap a un canvi de model: cultures de Barcelona, l’equip municipal també es va comprometre a fer “un seguiment de la forma de contractació d’equipaments públics i privats, amb l’objectiu de vetllar per unes condicions de treball dignes i equilibrades”. Són qüestions que no es poden obviar en un nou model cultural en què sense bones pràctiques de funcionament el retorn social quedaria desvirtuat d’origen.

Més continguts de