Comprar online també és més car a Catalunya

BarcelonaFer una mateixa compra en un mateix supermercat online d’abast estatal pot sortir prop d’un 2% més car o més barat en funció de la ubicació del comprador, i com passa en altres àmbits Catalunya és una de les comunitats que en surt més mal parada. Ho constata un estudi de l’agregador Soysuper, que ha analitzat el preu de més de 150.000 productes a vuit grans supermercats d’abast estatal (Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Eroski, El Corte Inglés, Caprabo i Hipercor) de totes les capitals de província.

Les Illes Balears i Catalunya són les comunitats amb preus més alts, un 0,62% i un 0,46% per sobre del preu mitjà a l’Estat, respectivament. A l’altre extrem, Galícia és la comunitat amb preus més baixos, un 1,05% per sota del preu mitjà a l’Estat, seguida de Múrcia i Extremadura, amb preus un 0,53% i un 0,2% per sota del preu mitjà, respectivament. La Comunitat de Madrid també queda per sota de la mitjana, amb preus un 0,13% per sota del preu mitjà a l’Estat.

Un reflex dels establiments físics

L’estudi de Soysuper apunta que aquestes diferències de preu reflecteixen les diferències que hi ha entre establiments físics de les mateixes cadenes de distribució en diferents comunitats. Un estudi sobre els preus en establiments físics publicat fa uns mesos per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també situa les Balears i Catalunya com les comunitats en què surt més car fer la compra.

En el cas dels establiments físics, però, la Comunitat de Madrid no és entre les comunitats més barates, sinó a un nivell semblant al de Catalunya, i la Rioja no està per sobre de la mitjana sinó que és la més barata de l’Estat. La relació, doncs, no és del tot directa.

Possible sensació d’injustícia

Manu Carricano, professor de data science a Esade i fundador d’una consultora especialitzada en optimització de preus, explica que aquestes diferències entre comunitats en vendes online i en establiments físics “apliquen criteris macro, com el nivell d’atur o la renda mitjana, amb una visió agregada dels clients, per grans blocs”. Segons Carricano, amb aquest tipus de segmentació “hi ha el risc que el client se senti enganyat, que tingui una sensació d’injustícia”. És el mateix, afegeix, que mostrar preus més alts als usuaris d’iPhone que als usuaris d’Android, o apujar el preu d’un producte per a tots els usuaris que l’hagin consultat prèviament. “Coses així són injustes”, opina.

Tot i això, aquests vuit grans supermercats d’abast estatal aposten cada vegada més per aquesta mena de segmentació. La distància entre els preus més alts i els més baixos és més gran ara que fa un any, quan ja havia crescut respecte a l’any anterior. Mentre que el juliol del 2017 la distància entre la primera i l’última comunitat és d’1,67 punts, el juliol de l’any passat era d’1,43 punts, i el juliol del 2015, d’1,34 punts.

Amazon, a un altre nivell

Les empreses pioneres en preus dinàmics, com les agències de viatges online o el gegant del comerç electrònic Amazon, apliquen una segmentació molt més complexa. “Utilitzen moltíssimes variables i ho fan en temps real per a cada client individual”, explica Carricano. Amazon, diu, és capaç de fer dos milions i mig de canvis de preu al dia tenint en compte, per exemple, “els preus dels seus competidors, els seus estocs, i la voluntat de pagar que té cada client, en cada moment”. Així, la demanda es redistribueix en el temps i s’equilibra amb l’oferta.

Carricano admet que d’aquesta manera ni tan sols es pot arribar a saber quins criteris s’estan aplicant per valorar si són més justos o menys. Assegura, però, que els consumidors ho prefereixen: “Hi ha una enquesta de la consultora de tecnologia Forrester que diu que el 78% dels clients confien més en el big data que en els distribuïdors mateixos per posar preus justos. M’imagino que la gent creu que és millor fixar uns criteris prèviament que no pas que algú vagi decidint que apuja preus aquí o allà per incrementar el marge”.