Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

Un de cada quatre euros és per pagar pis, aigua, llum i gas

Espanya és el país europeu on més ha crescut aquesta partida

Els espanyols són els europeus que més han vist créixer la partida de despesa que dediquen a habitatge i subministrament en l’última dècada. Així ho indiquen les dades facilitades ahir per l’Eurostat. Les xifres demostren que els europeus destinen a pagar l’habitatge i l’aigua, la llum, el gas i d’altres combustibles la quarta part del total de la seva despesa. En números absoluts, aquesta quantitat representa dos bilions d’euros, un 13,4% del total del PIB de la Unió Europea, i és, amb molta diferència, la principal despesa que tenen les famílies.

Els països on les famílies destinaven el 2015 més proporció del seu consum total a aquestes partides van ser Dinamarca (29%), Finlàndia (28%) i França (26%). La mitjana de la Unió Europea i de l’eurozona se situava per sobre del 24% i Espanya estava en el 23%. Arrodonint, doncs, un de cada quatre euros que gasten les famílies europees es destina a l’habitatge i els subministraments. A la cua en despesa en aquests apartats hi ha Malta (10%), Lituània (15%) i Xipre (16%).

Però si es compara el que dedicaven els ciutadans el 2015 a aquestes despeses amb el que hi destinaven l’any 2005, Espanya apareix com el país on més s’ha incrementat la proporció de consum de les famílies en aquest àmbit. El 2005, en plena època de vaques grasses del boom immobiliari, les llars espanyoles van dedicar a subministrament i habitatge un 17,4% del seu consum. Així doncs, en una dècada aquesta despesa ha patit un augment de 5,6 punts percentuals. El segon país on més ha augmentat el que les famílies destinen a aquests àmbits de consum és Irlanda (cinc punts) i el tercer Portugal (4,5 punts). En canvi, els que més han vist caure la proporció d’aquesta despesa són els ciutadans de Suècia (un punt percentual), els de Malta (0,9 punts) i els de Polònia (0,7 punts). Entre els grans països europeus no hi ha unanimitat en aquest camp: a Alemanya en una dècada aquesta despesa ha caigut en importància en 0,4 punts. Però ha pujat a Itàlia (3,3 punts), França (2,3 punts) i el Regne Unit (1,2 punts).

El que l’Eurostat mesura no són els diners que paguen els europeus sinó quina proporció suposen en la seva despesa. En aquest sentit, és simptomàtic com els tres països on més va augmentar el pes d’aquesta partida són els que més durament van patir la crisi econòmica (Espanya, Irlanda i Portugal). És a dir, que més que d’encariment l’estadística també parla de les decisions de despesa i de com van caure partides menys imprescindibles que l’habitatge i el dia a dia.

Cal remarcar que a la mitjana de la Unió Europea la variació de la proporció d’aquesta despesa va ser de +1,9 punts i en el conjunt de la zona euro de +2,3. Així, Espanya triplica l’augment del conjunt de la Unió i més que duplica el de l’eurozona.

Transport, l’altra gran despesa

Si habitatge, aigua, llum i gas s’emporten gairebé un de cada quatre euros de la despesa de les famílies, el segon àmbit que més diners costa a les llars europees és el transport, amb un 13% de la despesa total.

Per darrere apareix el menjar i les begudes no alcohòliques (amb un 12,3%) i béns i serveis com les assegurances o la higiene personal, que suposen l’11,5%. Igualades a un 8,5% de la despesa apareixen l’oci i la cultura, d’una banda, i els restaurants i els hotels, de l’altra.

En aquesta classificació, els tres àmbits que menys despesa comporten a les famílies són l’educació (1,1%), les comunicacions (2,5%) i la salut (3,9%). Tots tres apartats queden per sota de la despesa en begudes alcohòliques, tabac i narcòtics, que és del 4%.

Més continguts de