El Barça i Neymar, més a prop del judici per corrupció

BarcelonaEl Barça i Neymar són a un pas d'asseure's al banc dels acusats. La sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat el processament per estafa i corrupció de l'entitat presidida per Josep Maria Bartomeu després de rebutjar els recursos interposats pel club, Neymar, el Santos, l'empresa N&N i la mare del jugador. Ara, un cop ja es tenen els escrits d'acusació de la Fiscalia, el següent pas és l'escrit del jutge José de la Mata per dictaminar l'obertura del judici oral. També s'ha confirmat el processament del jugador brasiler, en aquest cas acusat d'un delicte de corrupció entre particulars.

Després de la resolució de l'Audiència Nacional, ni el Barça ni el jugador poden ara presentar més recursos. El club català va sol·licitar l'arxivament del cas perquè considera "que no es demostra l'existència d'un fet delictiu", però la sala penal ho ha denegat. D'aquesta manera, ara per ara només queda per resoldre el recurs presentat per Bartomeu, i, un cop fet, el jutge haurà de fixar la data del judici, que hauria de celebrar-se durant aquest 2017.

En la diligència per resoldre el recurs de Neymar, amb data 20 de febrer del 2017, els magistrats fan referència a Leo Messi, que va ser condemnat el passat juliol a 21 mesos de presó per frau fiscal. Segons l'escrit, els "arguments utilitzats" en la defensa dels dos futbolistes "coincideixen en gran mesura", però s'han de resoldre en el judici i no en passos previs com els actuals.

En la sentència, l'Audiència també assenyala els arguments pels quals manté l'acusació sobre la mare del jugador, processada pel delicte de corrupció entre particulars, en els següents termes: "Hi ha nítids indicis de participació delictiva de la investigada [...] com una peça més de la trama presumptament delictiva desbaratada, a partir de la qual es va possibilitar la contractació irregular que presumptament va produir substancials beneficis als principals investigats, en detriment del patrimoni de les entitats querellants".

Aquest cas arrenca amb la querella presentada pel fons d’inversió DIS, propietari del 40% dels drets del futbolista quan jugava al Santos. Els brasilers van rebre 6,8 milions dels 17 que el Barça va pactar amb el Santos pel traspàs de Neymar. Quan van assabentar-se'n dels detalls de l’operació, van presentar una querella que va avançar en paral·lel al procediment que va acabar als jutjats de Barcelona, i pel qual el Barça va admetre dos delictes fiscals, pels quals va pagar 5,5 milions d’euros. A principis de juliol del 2016, just després que el club assumís els dos delictes, De la Mata va arxivar la branca DIS, però al setembre la sala penal de l’Audiència Nacional va ordenar que es reobrís la causa.

El principal argument esgrimit fins ara per part de De la Mata per justificar el delicte de corrupció és que els 40 milions que el Barça va pagar a l’empresa N&N haurien "alterat el lliure mercat de fitxatges de futbolistes en impedir que el jugador entrés al mercat d’acord amb les regles de la lliure competència". El delicte d’estafa derivaria del 2013, quan es va anticipar la contractació del jugador i es van firmar una sèrie de contractes paral·lels, com el dret preferencial sobre tres jugadors del Santos a raó de 7,9 milions o un amistós que si no se celebra li costarà al Barça 4,5 milions.

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia havia sol·licitat 2 anys de presó i 10 milions d'euros de multa per al jugador i 5 anys per a Sandro Rosell. El fiscal José Perals reclama també 8,4 milions d'euros de multa per al Barça i 7 milions per al conjunt brasiler, d'on provenia el jugador quan va ser fitxat per l'equip blaugrana. A més, també se sol·licitaven 2 anys de presó per al pare de Neymar i un any per a la seva mare, una multa d'1,4 milions d'euros per a la empresa familiar N&N, a banda de reclamar a cada un d'ells la mateixa multa de 10 milions d'euros que el fiscal ha demanat per al jugador. A més, Rosell; el president del Santos, Odilio Rodríguez, el Barça i el Santos haurien d'indemnitzar conjuntament i solidàriament DIS amb 3,3 milions d'euros més.