Mor als 68 anys el periodista Xavier Vinader
Gran defensor de la llibertat d'expressió, s'havia especialitzat en el periodisme d'investigació sobre l'extrema dreta
BarcelonaEl periodista Xavier Vinader ha mort aquest dijous als 68 anys. Segons ha informat el Col·legi de Periodistes citant fonts de la família, ha mort a causa d'una pneumònia a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.
Nascut a Sabadell el 17 de febrer del 1947, va dedicar la seva carrera a lluitar per la llibertat d'expressió i va destacar per la seva feina com a periodista d'investigació, especialment en el camp de l'extrema dreta, el terrorisme, la lluita armada i els serveis d'intel·ligència.
El 1981 l'Audiència Nacional el va condemnar a set anys de presó arran de la publicació, dos anys abans, d'una sèrie de reportatges a la revista 'Interviú' en què detallava la lluita de grups parapolicials d'extrema dreta contra el nacionalisme basc, ja que va considerar que aquells textos van motivar l'atemptat d'ETA contra dos individus, un dels quals apareixia mencionat als articles. Vinader va fugir per evitar la condemna, però després de tres anys d'exili va retornar voluntàriament el 1984. Després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.
"Sabia que el reportatge portaria cua, però no que acabaria girant-se contra nosaltres mateixos. Calculàvem que s’obriria una investigació oficial sobre el tema. Ros Frutos [l'expolicia que li va filtrar la informació necessària per elaborar el reportatge] va firmar les seves declaracions davant notari. Però no interessava la veritat. La tesi del fiscal era que amb el que jo havia explicat ETA no tenia més remei que matar. Acusar-me d’imprudència temerària va ser una aberració", recordava el mateix Vinader fa poques setmanes en una entrevista a l'ARA.
"Per a mi fer periodisme va ser una opció política, en un moment determinat teoritzes que un bolígraf o una ploma pot ser tan útil com una arma per lluitar contra la desigualtat i la dictadura. Vaig estudiar als Claretians de Sabadell, allà hi havia el Casaldàliga, i som fillols d'aquells joves capellans que ja començaven amb la teoria de la teologia de l'alliberament. I a la universitat passes del missalet al marxisme", explicava, el 2012, en una conversa amb el director d'aquest diari, Carles Capdevila:
Diplomat per l'Escola Oficial de Periodisme el 1973, va iniciar la seva carrera periodística a diversos mitjans de la seva ciutat natal, com el 'Diari de Sabadell', Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes 'Can Oriach' i 'TS'. Posteriorment va treballar com a corresponsal per a mitjans com 'La Vanguardia', Europa Press, 'El Correo Catalán', 'Tele Express' o 'Mundo Diario', per als quals va cobrir esdeveniments com la caiguda de la dictadura a Portugal o la primera guerra de l'Afganistan. Més recentment, havia col·laborat també amb publicacions com 'Gaceta Universitaria', 'Mundo', 'Por favor', 'Arreu', 'Primera Plana', 'Interviú' i 'El Temps'.
També era autor de diversos llibres: el 1999 va publicar 'Operación Lobo: Memorias de un infiltrado en ETA', i el 2012 es va editar 'Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976'.
Expresident internacional de l'ONG Reporters Sense Fronteres, des del 1978 era membre del consell directiu del grup Zeta, i el 2007 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi. La seva trajectòria va quedar recollida al documental 'Contra la guerra bruta', que el programa de TV3 'Sense ficció' va estrenar al febrer i que el 33 reemetrà aquesta nit.
