Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Cursa, carrera i correguda

Això de l'Usain Bolt, va ser cursa , carrera o correguda? No tothom ho veu igual. Joan Coromines, per exemple, instava a revitalitzar, per a aquest sentit, la per ell més genuïna correguda en detriment de l'hispanisme carrera i el gal·licisme cursa .

Però li han fet poc cas, i és que correguda té un to col·loquial que canta una mica en les asèptiques classificacions. Ara bé, només és poc adequada, no incorrecta; i, de fet, de l'acció de córrer com a part d'un esport -per exemple, de l'embranzida que prenen saltadors i llançadors- el Termcat opta per dir-ne correguda .

Sí que és clarament inadequat l'ús de cursa en un sentit no competitiu. Per agafar el metro fem corregudes o corredisses, no pas curses.

Pel que fa a carrera, fa uns 25 anys era un castellanisme el seu ús com a sinònim de cursa, però el DIEC el va acceptar potser tenint en compte que, almenys per als cavalls, ja tenia sentit competitiu al Tirant .

El sentit més propi de carrera és el que deriva de camí, perquè ve del llatí via carraria (camí de carro). És un camí figurat: el que fem a la vida, sobretot en un sentit professional i acadèmic. D'aquí que, per extensió d'ús, també signifiqui estudis cursats per obtenir un títol. I també són camins, i per tant carreres, els que es fan a les mitges femenines.

Per contra, cursa -que ve del francès course i l'italià corsa- vol dir acció de córrer i sembla que és el terme més específic i adequat per a una prova que consisteix a cobrir una distància en el mínim temps possible.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT