Publicitat
Publicitat

Gràcies, Marc Márquez!

Benvolgut Marc, fa una setmana t’escrivíem  una carta oberta en aquest mateix diari. Volíem ajudar-te a reflexionar, a tu i a tots els que alguna vegada, per la vostra situació privilegiada, heu tingut la temptació de tributar fora del país. Ens arriba la notícia que has decidit continuar pagant els teus impostos aquí. És una molt bona notícia. Esperem que el teu gest sigui exemple per a molts altres.

Durant tota la setmana hem rebut força reaccions a la nostra carta. La majoria positives però també algunes de crítiques. Se’ns retreia que només t’haguéssim escrit a tu i no a altres persones i organitzacions de les quals coneixem notòriament les seves pràctiques de frau o elusió fiscal.

La Plataforma per una Fiscalitat Justa fa anys que treballa amb aquest objectiu. Hem publicat informes sobre propostes alternatives per una fiscalitat més progressiva, hem denunciat pràctiques de frau i elusió fiscal, fins i tot fruit d’aquesta tasca fa dues setmanes un dels nostres membres declarava davant la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscals al Parlament de Catalunya.

A Oxfam Intermón també fa anys que treballem els temes de fiscalitat arreu del món i en llocs amb unes condicions mes complexes que les que hi ha al nostre país. Fa temps que sabem que si exigim als governs de tots els països que donin servei als seus ciutadans, també cal que tinguin els ingressos per poder-ho fer. Per això estem treballant, perquè arreu del món hi hagi una fiscalitat justa, participativa, progressiva i transparent, que permeti a tothom disposar d’uns mínims drets i oportunitats per viure.

A casa nostra l’estat del benestar i amb ell els drets més bàsics estan amenaçats perquè no existeix una voluntat real dels nostres governs de lluitar contra el frau i la corrupció. Si mentre demanem que no defraudis la ciutadania percep que part dels diners que paguem els contribuents es malgasten en infraestructures innecessàries o injustificables o són robats pels mateixos càrrecs polítics, ningú voldrà contribuir. Els governs malauradament no semblen preocupats ni tenen un interès real a atacar d’arrel el frau i l’elusió fiscal. A molts els sembla estrany que defensem una estructura impositiva que ni el mateix estat sembla decidit a defensar.

A més a més, grans empreses i multinacionals han capturat el poder polític, i com a conseqüència tenim unes lleis fetes per afavorir-les i que es tradueixen en aquests moments en un clar abús de poder. Casos com el recent informe #LuxLeaks (340 empreses -entre les quals Pepsi, IKEA, Deutsche Bank, etc.- han pagat de mitjana un 2% en impostos sobre els seus beneficis, quan el tipus nominal a Luxemburg és del 28%) en són un clar exemple.

Exigim ciutadans exemplars però també empreses i governs exemplars, responsables i compromesos amb la ciutadania.

La carta que vam publicar ha posat sobre la taula un tema que fa temps que plantegem però sense gaire ressò. De ben segur que el teu gest, Marc, pot ser el ferment que permeti fer créixer un canvi en la línia que molts voldríem. Arran de la carta a la premsa hem sabut que Fernando Alonso, que havia fixat la seva residència a Suïssa, torna a pagar els seus impostos a Espanya, però també que Dani Pedrosa, Aleix i Pol Espargaró, Jorge Lorenzo, Purito Rodríguez i Alberto Contador, que tenen residència a l’estranger, eviten així pagar els impostos al nostre país.

Ens agradaria que ells també es comprometessin, com tu t’hi has compromès, a pagar els impostos al nostre país. I si no ho fan ens agradaria que periodistes i aficionats els interpel·lessin sobre això a la mínima ocasió. Ens cal molta transparència i compromís ètic de tots per sortir de l’atzucac en què ens trobem.

Nosaltres seguirem denunciant i escrivint els articles, manifestos, informes i cartes que calguin per aconseguir que tothom, a casa nostra o arreu del món, tingui els mínims drets que els permeti viure dignament; seguirem exigint als governs l’honestedat i transparència necessàries en la seva gestió per garantir-los, i seguirem demanant a ciutadans i empreses que aportin solidàriament i progressivament els diners que es necessiten per poder-los fer efectius.

Per tot això, gràcies, Marc, per la teva decisió. Que segueixis guanyant molts més títols, i entre ells el més important: el de la solidaritat.

Més continguts de