El mosso d’esquadra corpulent

La regidora de la CUP Maria Rovira escrivia ahir un article a propòsit d’una agressió sexual que va patir fa quinze dies. És per explicar que “les agressions masclistes no són casos aïllats” i voldria pensar que sí que ho són, tot i que avui enraonava amb amigues i ha resultat que gairebé totes en un moment o altre de la vida havíem passat si fa no fa pel tràngol de la regidora. El cas és que explica, amb molta generositat, el que va fer. Un cop a casa, va llençar els pantalons que portava, va dutxar-se i va esperar els mossos. I és quan diu: “I el primer que vaig veure va ser un home molt alt, corpulent, uniformat i amb totes les armes pujant per les escales. Vaig estar a punt de tancar la porta, encara en xoc i suggestionada, fins que vaig veure que darrere seu pujava una dona”.

Dono voltes a aquesta sensació que va tenir. Jo entenc que un mosso és millor que sigui corpulent, precisament per lluitar cos a cos amb els agressors. Com és lògic, els demanen alçada mínima i un bon estat de forma. Que portés armes també ho veig necessari i suposo que la dona, que devia ser mossa, també era corpulenta i també en portava. Que la regidora pensés de tancar la porta quan va veure que el mosso era un home és perquè el seu agressor era també home? M’imagino que en casos de violacions algunes víctimes femenines prefereixen donar detalls a una dona i llavors el comando desplaçat ja és un altre (amb ambulància, etc.), però en el cas que ens ocupa, ¿no podria ser que el mosso corpulent fos el més preparat per instruir aquella mena de delicte? En cas que la regidora hagués patit un atac, per exemple, per part d’algú d’una altra ètnia, ¿s’hauria sentit molesta o intimidada si el mosso hagués sigut també d’aquella ètnia? ¿Seria millor que els que atenen víctimes d’homofòbia fossin també homosexuals? Són preguntes que se m’apareixen arran de l’article. I només afegeixo una cosa molt important: en cas d’agressió sexual, sisplau, no ens hem de dutxar ni llençar la roba!