LA RESPOSTA CIUTADANA
Política 14/10/2015

Colau, “coresponsable” del procés del 9-N

L’alcaldessa denuncia l’immobilisme del govern espanyol i critica que no hagi ofert una solució política

Laia Vicens / Núria Orriols
3 min
Colau, “coresponsable” del procés del 9-N

BarcelonaEl 28 d’octubre de l’any passat milers de persones van concentrar-se davant dels ajuntaments d’arreu del país per protestar contra la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre cautelarment la consulta del 9-N. Tot i el xàfec que descarregava aquell dia a Barcelona, la plaça de Sant Jaume es va omplir per defensar la convocatòria del 9-N. Ahir la fotografia es va repetir. La intensa pluja a Barcelona no va espantar els dos milers de persones que van respondre a la crida de l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis de concentrar-se davant dels consistoris catalans per mostrar el rebuig a les querelles imposades a Irene Rigau, Joana Ortega i Artur Mas i, a la vegada, donar suport als imputats. A la pràctica, però, la concentració va tenir una protagonista clara i ideològicament ben allunyada dels querellats: l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va llegir el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir -on s’aixopluguen totes les entitats que van donar suport al 9-N-. Un discurs breu però contundent que va denunciar les querelles “antidemocràtiques” i va servir per “coresponsabilitzar-se” dels delictes que s’imputen als dirigents del Govern.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Colau va ser l’encarregada de denunciar la “judicialització” del procés participatiu a instàncies del govern espanyol, a qui va criticar durament per haver bloquejat tots els intents de Catalunya d’exercir el dret a decidir -un dret “inherent” als catalans, va defensar- i per no haver ofert “cap alternativa” més enllà de l’immobilisme. De fet, va carregar contra l’executiu de Mariano Rajoy per “defugir les seves responsabilitats polítiques” i privar la ciutadania de decidir el seu futur polític, una “anomalia democràtica” que ahir, en un acte excepcional, va ser refusada unànimement per totes les forces polítiques que havien donat suport a la consulta.

De la CUP a Unió

I és que a l’escenari que es va instal·lar davant la façana del Palau de la Generalitat hi van pujar representants de tots els partits que van implicar-se en el 9-N. Hi eren Oriol Junqueras (ERC), Jordi Turull (CDC), Joan Herrera (ICV), Antoni Castellà (Demòcrates de Catalunya), Magda Casamitjana (MES), Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot), Gemma Ubasart (Podem), Albert Botrán (CUP) i Ramon Espadaler (Unió). Els consellers Francesc Homs, Meritxell Borràs i Neus Munté també hi van acudir, així com Alfred Bosch (ERC), Xavier Trias (CDC) i el tinent d’alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú). A més, també hi havia una nodrida representació de les entitats sobiranistes, com els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Quim Torra, i el president de Súmate, Eduardo Reyes. Els líders de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez, i el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i expresident del Parlament, Joan Rigol, també hi eren. Amb tots ells al darrere, Colau va reivindicar-se com a “coresponsable” de la convocatòria del 9-N, una frase que va servir per evidenciar el suport a Mas, Rigau i Ortega, imputats per l’organització d’una consulta feta, va dir, amb criteris “democràtics i cívics”.

Rèpliques al territori

La de Sant Jaume no va ser l’única plaça que es va omplir per denunciar les imputacions del 9-N. Les concentracions es van multiplicar arreu del territori davant dels ajuntaments a les 19.30 h. Les mobilitzacions més concorregudes van ser les de Girona, Lleida i Tarragona, però també es van manifestar centenars de persones a l’Hospitalet de Llobregat, Manresa o Mataró.

A totes les concentracions es va reproduir, simultàniament, el mateix ritual: la lectura del manifest a favor del dret a decidir, l’acció de mostrar urnes i paperetes dels assistents i crits d’independència. Els actes, breus, van deixar palès que els ens locals estan al costat de la convocatòria del procés participatiu i es “coresponsabilitzen” dels delictes que s’imputen als dirigents del Govern. Una imatge de força d’un sobiranisme que ahir va recuperar la imatge d’unitat d’abans del 9-N.

stats