Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

La doble basquitis del PSC

Iceta i Patxi López posen l'acord a Euskadi com a exemple per a Catalunya en l'homenatge a Lluch

Durant anys, parlar del País Basc al PSC era parlar d’Ernest Lluch. En els 16 anys que fa que ETA el va matar, el seu record ha estat present a Nicaragua cada cop que arribaven notícies d’Euskadi. Des de fa cinc anys, bones: ETA ha deixat de matar, i l’acte d’homenatge que anualment se celebra a Vilassar de Mar, a la biblioteca que porta el seu nom, té un altre aire. També canvia la imatge d’Euskadi a la seu del PSC: ara és també sinònim d’esperança.

La basquitis, aquell fenomen propi dels nacionalistes que observaven obnubilats els avenços de l’autogovern basc i en pregonaven les bondats, s’ha traslladat al PSC, necessitat de trobar fraternitats federals a Espanya i de recuperar l’antic vigor a Catalunya. La basquitis és doble: primer, pel pacte entre el PSE i el PNB per reformar l’Estatut dins la llei. Ideal per a un Miquel Iceta que es defineix, en l’acte, com a vintage. Segon, perquè l’única esperança per al PSC que Susana Díaz no sigui la líder del PSOE passa, ara per ara, per Euskadi. O Edu Madina -que diu que no vol ser secretari general amb la convicció del president de futbol que diu que confia en l’entrenador i el fa fora poc després- o Patxi López, menys dissimulat, que s’hi posa bé.

López és el convidat en l’acte d’homenatge a Lluch. L’exministre de Sanitat assassinat per ETA convida, i noblesa obliga, al panegíric inicial d’un personatge que tots dos defineixen com un socialista basc que era català. Iceta revela un regal de Lluch que amaga una possible tercera basquitis: un retall de premsa amb el titular “ Iceta triunfa en Llodio ”. Parlava d’una estrella de la pilota basca amb el mateix cognom basc que el polític català, també una estrella gràcies als balls: “Ahir després de reunir-me amb la Susana [Díaz] vaig anar a sopar i em vaig fer 15 selfies. Em coneixien com el bailarín ”.

Els dos modes de López

Iceta domina l’acte, i el seu discurs bascula entre la gravetat del record de la violència, la fermesa en el diagnòstic polític actual i els tocs d’humor per seduir l’audiència. López només parla en dos modes: el d’exlehendakari i el de reconstructor del PSOE. Com a expresident basc, parla de Lluch, i del final d’ETA.

Del dolor i el patiment dels socialistes bascos encarnat en la pèrdua de molts companys. S’emociona, però curiosament no quan parla de Lluch, sinó quan es veu a ell mateix emocionant-se -una curiosa experiència de metaemoció- en el primer míting després del final d’ETA. Posteriorment, passa al mode PSOE. Primer, la referència a l’acord basc com a exemple: “Els socialistes i els tradicionalistes es posen d’acord a partir de la legitimitat. La llei a Catalunya també és imprescindible”. Abans s’hi havia referit Iceta, lligant-ho amb l’homenatge: “És l’acord que Lluch voldria, amb voluntat millor de servir la societat basca, i amb un missatge als pobles d’Espanya”.

Després, el partit. López, venut com a perfil de consens, parla de “reconstruir el PSOE” i de la reunió entre Iceta i Díaz: “Si per fer-ho el Miquel se n’ha d’anar a Andalusia, doncs que hi vagi”. El líder del PSC, que ja ha fet prou apostes fallides els últims mesos, no es mulla per cap secretari general, però envia un dard que sona directe a Díaz: “Hi ha un socialisme del nord i un socialisme del sud, i no ens ha de fer por. El que ens ha de fer por és que un mani sobre l’altre”. Traduït: el PSOE andalús amb seu a Madrid que promulga Díaz no és l’opció del PSC.

L’esperança dels socialistes catalans passa pel País Basc, fet que forma part de l’homenatge: Euskadi continua sent, al PSC, sinònim d’Ernest Lluch.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT